Tit Livi i Horaci: Biografies i Obres Clau de Roma Antiga

Tit Livi: Historiador de Roma i el seu llegat

Tit Livi va néixer a Pàdua (Patavium), al nord d'Itàlia, l'any 59 aC. Pertanyia a una família de la noblesa provincial. Va començar estudis de retòrica a la seva ciutat natal i cap a l'any 30 aC se'n va anar a Roma per completar la seva formació i exercir la seva vocació d'escriptor. A Roma va entrar en contacte amb els cercles íntims de la família imperial i va fer una gran amistat amb l'emperador August.

Livi tenia conviccions polítiques republicanes, idees que no va amagar mai (August l'anomenava Pompeianus en referència al republicà Pompeu). El nou règim fundat per August, el Principat, pretenia ser una república "restaurada" i, de fet, no era altra cosa que una dictadura militar que no s'avenia amb els ordenaments antics. Per això, Livi va posar la mirada en el passat, intentant recuperar-lo com a única manera de superar el present.

No obstant això, es va sentir identificat amb el programa de l'emperador que buscava recuperar la religió antiga i els costums dels avantpassats (el mos maiorum); així doncs, posà la seva obra al servei del programa polític d'August. Durant cinquanta anys es va lliurar a la seva vocació d'historiador i va renunciar a càrrecs públics. Ja ancià, va tornar a Pàdua, on va morir l'any 17 dC.

L'obra monumental de Livi: Ab Urbe Condita Libri

És l'autor d'una monumental història de Roma que va titular Ab Urbe Condita Libri, que començava pels orígens de la ciutat. La componien 142 llibres, agrupats en desenes. Però només se'n conserven 32 llibres. La monumentalitat de l'obra, que en feia difícil el maneig, va provocar que al llarg dels anys es perdés la major part dels llibres. Tot i això, coneixem el contingut dels llibres perduts a través de versions que van escriure Florus i Eutropi sobre la història de Roma.

Visió i estil de Tit Livi

La història que ens narra Tit Livi ens mostra l'esplendor del poble romà i la seva història cultural. Tenia una concepció nacionalista, moralista i religiosa i creia que, com a historiador, contribuïa a divulgar les gestes dels seus avantpassats i animar els seus ciutadans en l'amor a la pàtria i l'orgull de ser romans. Considerava que la grandesa de Roma no era casual sinó un pla dissenyat per les divinitats.

El seu estil està definit com Lactea Ubertas (abundància transparent) i es caracteritzava per l'ús de períodes sintàctics llargs, d'arcaismes, d'el·lipsis, d'adjectius, participis substantivats, etc. En la seva prosa podem trobar connotacions poètiques.

Horaci: Poeta Líric i Satíric de l'Antiga Roma

Quint Horaci Flac va néixer a Venúsia l'any 65 aC. El seu pare era un llibert, recaptador d'impostos a les subhastes. De jove va ser enviat a Roma perquè s'instruís amb els mestres més famosos d'aquella època, on va freqüentar els cercles de la filosofia epicúria. Va viatjar a Atenes, on es va unir a l'exèrcit de Brut i va combatre a Filips. Després de la derrota, va tornar a Roma, on va començar a escriure les Epodes i les primeres Sàtires. Virgili i Varro el van presentar a Mecenes, una amistat que va conservar per sempre. Va morir l'any 8 aC.

Obra lírica d'Horaci

La part lírica de la seva obra la constitueixen:

• Les Epodes: poemes curts, de to violent i sarcàstic sobre temes diversos.
• Les Odes: composicions líriques que s'agrupen en 4 llibres.
• El Carmen Saeculare: himne en honor d'Apol·lo i de Diana.

Altres gèneres cultivats per Horaci

• Sàtires: L'obra satírica la titula Sermones, un quadre pintoresc i complet de la societat romana en temps de l'emperador August.
• Epístoles: Constitueix una col·lecció de cartes, en dos llibres, adreçats a diversos amics.
  • El primer llibre: es pregunta què és la felicitat i respon que resideix en la tranquil·litat de l'ànim.
  • El segon llibre: breu obra literària que tracta sobre l'estil, els temes, els gèneres i la finalitat de la poesia.

L'estil d'Horaci i la seva influència

L'estil d'Horaci es caracteritza per ser just, acabat i perfecte. L'estructura de les seves composicions és harmoniosa i rigorosa. La influència de les seves obres ha estat molt important; el poeta té la missió d'educar la societat i interpretar-ne els sentiments.