Tit Livi: Vida i Obra de l'Historiador de Roma

L'esperit de l'època d'August

Tit Livi es va contagiar de l'esperit del segle d'August. Va lloar la glòria de l'emperador i va contemplar tota la història sota el seu prisma salvador, entenent que August havia arribat al poder per salvar la civilització romana.

Livi i la figura d'August

Per a Livi, August no és només un segon Ròmul; el considera el regenerador moral de l'antiga virtut romana i el fundador del venerable edifici que mai s'extingirà: la civilització romana. Aquesta lloança la fa en el proemi de la seva obra com si fos un monument d'honor.

Biografia de Tit Livi

Nascut el 59 aC a Pàdua, al nord d'Itàlia, es va formar en retòrica i filosofia. Cap al 30 aC va arribar a Roma, on es va dedicar a escriure la seva incommensurable obra: la història de Roma, Ab Urbe Condita. Va morir als 75 anys.

Reconeixement en vida

Ja al seu temps era celebrat i molt conegut. La seva obra va assolir la categoria de clàssica mentre ell encara vivia; fins i tot un home de Cadis va viatjar a Roma expressament per conèixer-lo.

L'obra magna: Ab Urbe Condita

Dels 142 llibres de la seva obra, només se'n conserven íntegres els 10 primers i del 21 al 45. La resta es va conservar en format de Periocas (resums molt breus). Aquests epístomes van servir a les escoles per estudiar la història de Roma i, gràcies a aquestes edicions, ens ha arribat el llegat de l'autor.

Mètode històric i rigor

• Fonts: Livi no estudiava les fonts literàries primàries, sinó que consultava fonts posteriors.
• Recerca: Tampoc visitava els llocs històrics. Per a les guerres púniques, va consultar Polibi i Cató.
• Rigor: Malgrat això, és un autor molt rigorós en l'elecció del material i és considerat, juntament amb Tàcit i Sal·lusti, un dels historiadors romans més grans.

El seu patriotisme i la seva predilecció per la gens Julia no el van desviar fins al punt de falsificar els fets narrats.

Filosofia i estil

En filosofia, professava un estoïcisme molt còmode, car mai va sacrificar-se ni va exercir càrrecs de magistrat. Com els altres poetes del seu segle, enyora la pietas i la virtus dels temps passats, considerant que la decadència de la religió originària és la causa de la ruïna de la República.

Livi sent predilecció per emprar una llengua arcaïtzant que s'adiu amb els fets narrats, i li agrada especialment relatar ritus i pregàries.