Titus Livi: Història de Roma des de la seva Fundació

Característiques de la seva obra

Les característiques principals de l'obra de Titus Livi són l'ús de paraules poètiques i una sintaxi més lliure que la d'altres autors de la seva època.

Sobre l'època en què va escriure

Va escriure durant el regnat de l'emperador August, quan l'Imperi Romà dominava el món mediterrani, amb la intenció de demostrar que Roma havia estat destinada a la grandesa des dels seus humils orígens i a proporcionar un fons adequat per a les glòries de l'època d'August.

La intencionalitat de l'autor

L'autor volia escriure la història sencera de Roma, des de la fundació fins al moment en què viu. Considerava oportú esbrinar quina manera de viure tenien els romans antics. D'aquesta manera, contribuïa a deixar memòria de les gestes fetes pel poble que, segons ell, era el més important del món (Roma).

Concepte i funció de la història

De vegades, no tenia prou informació i acudia a les llegendes.

Resum

La història comença amb l'arribada d'Enees a Laci (Itàlia), el qual es casa amb Lavínia i funden la ciutat de Lavínium. Comença el regnat d'Ascani i la guerra contra els rútuls, que aconsegueixen la victòria els llatins i troians, però en aquesta guerra Enees mor. Ascani funda Alba Longa. Rea Sílvia, germana de Numítor i vestal, es queda embarassada de Mart i neixen Ròmul i Rem. Però són abandonats en un cistell al riu Tíber, on una lloba anomenada Capitolina els alleta i, més tard, un pastor anomenat Faustul els recull i els cria amb la seva dona Larència. Ròmul i Rem són reconeguts per l'avi i maten el rei Amuli, que l'havia destronat. Numítor torna a ser rei d'Alba Longa, mentre Ròmul i Rem decideixen construir una nova ciutat. Així doncs, acorden que els auguris decidiran qui serà el fundador. L'auguri diví es posiciona a favor de Ròmul, però Rem no ho accepta i Ròmul acaba amb la seva vida.

Més tard, s'envien ambaixadors per aconseguir el dret de matrimoni amb els pobles veïns i, davant la negativa, els romans, enmig d'un espectacle, rapten les dones sabines, on s'inicia la guerra amb els sabins, que ocupen la fortalesa, però les dones sabines s'interposen entre els combatents. Després, Ròmul desapareix de la terra, agafat pels déus, i Numa Pompili, un sabí de Cures, és nomenat rei. S'edifica el temple de Janus i el rei Numa estableix la religió i el calendari. També crea col·legis sacerdotals i estableix els sacrificis. Numa volia imposar la pau durant el seu regnat, ja que era un pacifista.

Tot seguit, el nomenat rei Tul·li Hostili fa que el poble d'Alba provoqui una guerra. El combat entre Horacis i Curiacis, que guanyen els romans, i Anc Marci és escollit rei, net de Numa, el qual segueix urbanitzant la ciutat. Amb la seva mort, apareix Tarquini Prisc, el qual guanya els llatins, funda el Circ Màxim, domina els pobles veïns i construeix les muralles i les clavegueres.

Més tard, s'esdevé un prodigi a palau: s'encén el cap d'un nen mentre dorm i aquest nen, anomenat Servi Tul·li, es torna gendre dels reis. Més tard, esdevindrà rei. D'altra banda, Tarquini expulsa físicament el rei i comença el regnat de Tarquini el Superb, que instaura la por entre els ciutadans i unifica els pobles llatins. Després, començarà la guerra contra els volscs i el botí guanyat es destinarà a l'ampliació del temple de Júpiter.

Succeeix l'episodi de la violació de Lucrècia per Sext Tarquini i ella se suïcida davant del seu pare, i Brutus, el qual fa que Col·lació s'aixequi en armes i, mentre Brutus arriba a Ardea, són nomenats dos cònsols, Luci Juni Brutus i Luci Tarquini Col·latí. La monarquia va durar 255 anys.