La Segona Tòpica de Freud: Allò, Jo i Superjò en Psicoanàlisi

La Segona Tòpica de Freud: L'Evolució de la Ment

La Segona Tòpica de Sigmund Freud planteja una visió diferent de la ment, que complementa la primera tòpica sense negar-la. En aquesta tòpica, Freud introdueix l'evolució diacrònica dels continguts de la ment, dividint l'aparell psíquic en tres instàncies fonamentals:

Les Tres Instàncies de la Ment Segons Freud

• L'Allò (Id)
• El Superjò (Über-Ich)
• El Jo (Ego)

L'Allò (Id): El Principi del Plaer i els Desitjos Primaris

L'Allò representa la nostra ment en néixer i durant el primer període de la nostra vida. En néixer, no disposem d'una ment amb personalitat estructurada ni d'una realitat lògica. També se l'anomena Id (en llatí).

L'Allò es regeix exclusivament pel principi del plaer, buscant la satisfacció immediata de les necessitats. Quan naixem, experimentem un conjunt de necessitats que requereixen satisfacció urgent. L'Allò opera de manera il·lògica i impulsiva, ja que el nadó no sap parlar, no fa ús del llenguatge ni pot fer raonaments complexos. Per aquest motiu, el nadó no coneix la moral, no té judici ni capacitat de raonament (a causa de la manca de llenguatge). Per això, l'Allò és considerat amoral.

Aquesta fase és profundament egocèntrica; el nadó percep el món com a centrat en ell mateix. Les seves necessitats es manifesten de manera primària (gana, malestar, etc.). Segons Freud, aquest egocentrisme és fonamental per al desenvolupament de les connexions neuronals necessàries per a la maduració mental i la capacitat afectiva. Per tant, és vital que el nadó se senti atès i cuidat.

El Superjò (Über-Ich): La Consciència Moral i les Normes Socials

A partir dels dos anys, amb l'adquisició del llenguatge, s'inicia un procés de socialització més fluid. Això marca l'inici de la construcció de la consciència moral. El nen comença a comprendre les regles socials, adonant-se que no tot es pot resoldre amb un simple "sí" o "no". Paral·lelament, desenvolupa la seva consciència moral, aprenent a respectar la llibertat dels altres per tal que la seva pròpia sigui respectada. En el mateix moment en què s'interioritza aquesta consciència moral (el conjunt de normes socials), també es desenvolupa el Jo.

Aquest canvi de mentalitat, que implica incloure el "tu" i el "nosaltres" en la seva realitat, es veu influenciat per la nova relació amb els pares i adults. Els pares passen de ser els seus "cervells" (proveïdors de tot) a figures d'autoritat. Si el nen no compleix les ordres dels pares, aquests poden retirar-li el seu afecte, la qual cosa "esquerda" la relació. El nen no vol perdre la complicitat i l'afecte que els pares sempre li han proporcionat.

El Jo (Ego): L'Àrbitre de la Realitat i els Mecanismes de Defensa

El Jo es desenvolupa simultàniament amb la consciència social. Segons Freud: "El Jo, la majoria de vegades fracassa. Sovint no satisfà l'individu".

És la part de la ment connectada amb la realitat, la faç de la nostra personalitat que mostrem al món exterior. Ha de mantenir una coherència amb la realitat circumdant. El Jo inclou la consciència de la realitat, la memòria i els mecanismes de defensa, a través dels quals busca raons per no satisfer les necessitats internes de l'individu. El Jo és l'instància que arbitra les decisions de l'individu. El Jo interactua constantment amb el Superjò (allò que és socialment apropiat) i l'Allò (els desitjos primaris de l'individu) per decidir com actuar en la realitat. Sovint, el Jo fracassa en les seves decisions, generant conflictes interns.