La Segona Tòpica Freudiana: Jo, Allò i Superjò

Divisió del Psiquisme Segons la Segona Tòpica

Un cop plantejada la primera tòpica, Freud reelabora la seva teoria i ens proposa la segona tòpica, una divisió del psiquisme en tres instàncies:

• El Jo: És conscient, encara que té alguna zona que no ho és.
• L'Allò: És inconscient.
• El Superjò: També és inconscient.

Freud parla que el Jo és un precipitat de prejudicis i creences degut a l'adaptació al medi ambient o entorn, ja que quan naixem som només Allò. L'Allò vol expressar el conjunt d'impulsos o instints, tendències i necessitats bàsiques de la vida que es regeixen pel principi de plaer i reclamen una satisfacció immediata.

El Superjò apareix del Jo, una part del Jo se separa per observar i jutjar el que fa. També és inconscient però està constituït per un conjunt de normes, ordres i prohibicions que la nostra educació, i sobretot els nostres pares, ens han transmès per poder viure en grup, família i societat.

Freud distingeix que el Superjò observa, comprova i jutja el Jo, i també el castiga a través del sentiment de culpa quan no es comporta segons el que està establert, inscrit per les figures paternes.

El Jo es troba que ha de gestionar, obeir i servir a dos amos diferents i, a més, ha d'atendre la realitat exterior.

Dificultats del Jo i l'Angoixa

És freqüent que al Jo li costi, que tingui dificultats i que aparegui l'angoixa com a senyal de perill. Quan no pot governar el propi inconscient (individual, personal), és quan entra en crisi o es descompensa i li cal ajuda, es neurotitza. Perquè no pot resoldre la situació, emmalalteix.

Freud considera que la feina, o una de les tasques que té el Jo, a part de pensar, decidir, analitzar, sentir i imaginar, és prendre consciència, fer conscient allò que està reprimit en l'inconscient. La teràpia psicoanalítica s'orienta amb aquest fi.

Freud, a partir d'aquí, també planteja altres consideracions, però està clar que la repressió és el mecanisme de defensa que el Jo utilitza respecte a l'inconscient i que és la causa de la neurosi.

Semblança amb el Plantejament Platònic

Té una semblança amb el plantejament platònic de l'ànima humana, en què el Jo seria el genet (la part racional) i l'Allò i el Superjò serien la part irracional simbolitzada pels dos cavalls. Quan el Jo pot governar els cavalls (força inconscient), aconsegueix el que vol i quan no, apareix la malaltia.