La Torre Eiffel: Símbol de París i l'Arquitectura del Ferro

La Torre Eiffel: Icona de l'Arquitectura del Ferro

L'autor és Gustave Eiffel. L'obra pertany a l'estil de l'arquitectura del ferro i la seva construcció es va desenvolupar entre el 1887 i el 1889. Els materials utilitzats són principalment industrials.

Context Històric

L'obra és contemporània a la segona fase de la Revolució Industrial i l'auge de l'arquitectura del ferro. Aquesta va ser possible gràcies als avenços de la siderúrgia del segle XIX, que van aportar materials més resistents per a les construccions. En aquesta època són freqüents les Exposicions Universals, on es volien mostrar els avenços tecnològics i industrials. La Torre Eiffel va ser creada per a l'Exposició Universal de París de 1889. Finalment, cal destacar com s'imposava la ideologia racionalista entre les classes dirigents burgeses de la França de l'època.

L'Autor: Gustave Eiffel

Gustave Eiffel (Dijon, 1832 - París, 1923) va ser un arquitecte i enginyer francès, graduat a l’Escola Central d'Arts i Manufactures de París el 1855. Va destacar per utilitzar el ferro com a material estructural i per desenvolupar arriscades i innovadores construccions metàl·liques.

Anàlisi Formal

Aquesta és una obra molt ben integrada en l'urbanisme de París, situada a prop del Camp de Mart. La torre és una imponent estructura metàl·lica formada per milers de peces prefabricades de ferro forjat, unides mitjançant cargols. Originalment, la torre feia 312 metres d'alçada, però amb la posterior incorporació de l'antena de telecomunicacions, arriba als 324 metres. Malgrat la seva mida, transmet una notable sensació de lleugeresa.

La torre té una forma piramidal característica i està dividida estructuralment en tres pisos accessibles al públic:

• Primer pis: situat a 57 metres del terra.
• Segon pis: a 115 metres.
• Tercer pis: un mirador tancat amb vidrieres a 274 metres.

S'aixeca sobre quatre grans pilars inclinats, units per arcs monumentals a la base. Aquests pilars estan orientats segons els punts cardinals i formen un quadrat a terra. Sobre aquesta base, els quatre pilars continuen la seva inclinació ascendent fins a convergir prop del cim. Els materials principals són industrials, destacant el ferro forjat. No hi ha una separació marcada entre l'espai interior i l'exterior, creant una sensació d'obertura. A l'interior hi ha escales i ascensors per accedir als diferents nivells, a més de botigues, restaurants i altres serveis.

La forma piramidal, amb un perfil que recorda una paràbola, potencia la sensació de verticalitat. Els quatre costats de la torre són idèntics, la qual cosa li confereix una gran simetria constructiva. L'estil predominant és l'arquitectura del ferro, sorgida amb l'ús dels nous materials provinents de la Revolució Industrial. Aquest estil es va aplicar àmpliament en la construcció d'infraestructures de l'època (ponts, estacions de tren, mercats). Aquesta obra simbolitza el triomf de l'enginyeria sobre l'arquitectura més tradicional i representa la superació de l'arquitectura historicista anterior per una de més funcional.

Interpretació i Significació

Aquesta obra és considerada el màxim exponent de l'arquitectura del ferro i un potent símbol de progrés tecnològic i industrial. En el moment de la seva inauguració, va ser l'edifici més alt del món. La seva funció principal és estètica i simbòlica, tot i que posteriorment ha adquirit funcions de telecomunicacions i turístiques. És una estructura oberta que sembla retallar el cel de París.

Va ser concebuda com l'arc d'entrada i símbol principal de l'Exposició Universal de París de 1889. Per a aquesta exposició es va convocar un concurs públic amb l'objectiu de dissenyar una estructura que demostrés el progrés tècnic de França, i el projecte guanyador va ser el de l'empresa d'Eiffel. L'edifici es va convertir ràpidament en un símbol de modernitat i progrés. La utilització innovadora de materials industrials com el ferro forjat és un aspecte clau del seu disseny i significat. A més, l'obra commemorava indirectament el centenari de la Revolució Francesa (1789), ja que aquest era el motiu central de l'Exposició Universal d'aquell any.

Models Precedents i Influència Posterior

La Torre Eiffel va influir en diversos moviments artístics posteriors, com per exemple l'Art Nouveau, i en el desenvolupament de l'arquitectura de gratacels. Altres obres destacades del mateix Gustave Eiffel inclouen:

• El Pont Maria Pia sobre el riu Duero a Porto.
• L'estructura interna de l'Estàtua de la Llibertat a Nova York.

L'obra és comparable, pel seu caràcter innovador i la seva vinculació a una Exposició Universal, amb el Crystal Palace de Joseph Paxton, construït per a la Gran Exposició de Londres de 1851. Ambdós edificis van representar la modernitat tecnològica de la seva època utilitzant ferro i vidre a gran escala.