Tractament de l'Embassament Pleural i Pneumotòrax

Tractament de l'embassament pleural

Causal. Toracocentesi: Abordatge de l'espai intrapleural mitjançant una agulla de calibre gruixut (tròcar), amb l'objectiu d'analitzar o drenar el contingut pleural.

Drenatge continu

De vegades, no tan sols s'extreu el líquid existent, sinó que, a través de l'agulla de toracocentesi, s'instal·la un catèter permanent per extraure el líquid que es pugui produir de nou en la cavitat. Se sol usar un drenatge, denominat «de botella», protegit mitjançant segell d'aigua. Modernament s'usen sistemes de drenatge de buit multicameral que ja venen integrats com el Pleurevac®.

Pneumotòrax

Consisteix en la presència d'aire en la cavitat pleural.

Tipus de pneumotòrax

• Pneumotòrax tancat: l'aire prové del pulmó i, al seu torn, es pot subdividir en altres tipus segons la causa.
• Pneumotòrax obert: l'aire prové de l'exterior a través de la paret toràcica. Sobretot, al principi sol ser succionant (es pot sentir el pas de l'aire a través de l'orifici).
• Pneumotòrax a tensió: és un tipus de pneumotòrax, generalment obert, en el qual l'anfractuositat de la ferida permet l'entrada de l'aire, però no la sortida, té, per tant, un efecte de vàlvula. La conseqüència és que, en cada inspiració, entra una mica més d'aire, però no en surt i augmenta la pressió (tensió) intrapleural i intratoràcica. Les principals conseqüències d'aquest augment de tensió són la hipoventilació i el col·lapse del pulmó, amb desviació del mediastí cap al costat sa que comprimeix els grans vasos, reduint el retorn venós i, per tant, la despesa cardíaca.

Semiologia del pneumotòrax

En tots els tipus, i depenent del seu volum, es poden donar: escurçament de la respiració i dolor toràcic (al principi d'aparició brusca), cianosi, dispnea i taquipnea variables, hiperressonància, silenci i asimetria en els moviments ventilatoris. En una radiografia de tòrax es pot veure una zona de menor densitat entre les pleures, que sol ser més àmplia en els vèrtexs pulmonars.

En el pneumotòrax tancat, en el 25% dels casos, es pot donar emfisema subcutani, és a dir, infiltració d'aire en el teixit subcutani. A la pressió suau amb els dits es nota un so crepitant (com quan estrenyem cel·lofana). En el pneumotòrax obert, hi ha una ferida penetrant. En el pneumotòrax a tensió, generalment hi ha una lesió penetrant. Es pot veure una desviació de la tràquea cap el costat sa. Cianosi, dispnea i taquipnea generalment intenses.

Pel que fa al sistema circulatori hi ha una hipotensió per dèficit de despesa cardíaca, i s'instaura, si no s'apliquen mesures ràpides, un quadre de xoc. També es pot veure una ingurgitació jugular per impediment del retorn venós de la vena cava superior.

Tractament del pneumotòrax

Toracotomia amb drenatge tancat continu. En el cas de pneumotòrax espontanis de petit volum no sempre és necessari. El pneumotòrax a tensió ha de menester intervenció urgent que consisteix en la inserció d'una agulla de calibre gruixut (16-18G) en la cara anterior, línia clavicular mitjana, entre el segon i tercer espai intercostal. La milloria sol ser immediata en deixar de pressionar-se els vasos i restaurar-se la despesa cardíaca.

Complicacions del pneumotòrax

A més dels problemes respiratoris i cardiovasculars ja esmentats i les conseqüències, els pneumotòraxs poden donar altres complicacions, com atelectàsies, embolisme pulmonar, embassament pleural i infecció de l'espai interpleural i empiemes.

Atelectàsia

Consisteix en el col·lapse del teixit pulmonar expansible. Sovint s'infecta i provoca una pneumònia.

Causes d'atelectàsia

• Hipoventilació. Es pot produir una obstrucció dels bronquíols per moc i el contingut d'aire distal al tap mucós és reabsorbit. Sovint és una complicació de cirurgia toràcica o abdominal superior relacionada amb un dèficit d'expansió del tòrax, com una defensa antiàlgica.
• Compressió del parènquima pulmonar per pneumotòrax, hemotòrax, emfisema, o tumors.