Tractaments i Diagnòstic del Càncer

Tractaments

Cirurgia

Quimioteràpia

Hi ha més d'un centenar de substàncies antitumorals d'ús clínic. La majoria s'administren per via intravenosa. Es tracta de medicaments que impedeixen la reproducció cel·lular (citostàtics). La quimioteràpia actua específicament sobre les cèl·lules que es divideixen ràpidament, tant en les canceroses com en les sanes. Per això hi ha la possibilitat que apareguin efectes secundaris, que poden ser de tipus i d'intensitats diferents, segons el medicament utilitzat, la dosi i la durada.

Radioteràpia

La radioteràpia consisteix en la utilització de rajos d'alta energia per destruir o reduir les cèl·lules tumorals d'una zona específicament delimitada. Es fa servir per tractar alguns tipus de càncer, però no tots. La radioteràpia pot actuar destruint les cèl·lules directament o bé interferint en el seu creixement. Sempre com a tractament únic o en combinació amb altres teràpies, abans o després, com la cirurgia o la quimioteràpia, amb el propòsit de:

• Reduir la mida del tumor abans de la cirurgia.
• Destruir les cèl·lules que puguin quedar després de la cirurgia.

Trasplantament de medul·la òssia

La medul·la òssia és un material esponjós que es troba a l'interior dels ossos i és ric en cèl·lules germinals o progenitores, és a dir la forma més inicial de les futures cèl·lules de la sang, que quan maduren es converteixen en els eritròcits (glòbuls vermells), leucòcits (glòbuls blancs) i plaquetes. Quan es produeixen malalties en aquest teixit que requereixen el trasplantament com a tractament, consisteix a substituir la medul·la "no funcional" per una sana o "funcional".

Teràpies biològiques

Les teràpies biològiques actuen ajudant el sistema immunològic (les defenses del cos) a lluitar contra el càncer. Actualment hi ha dos tipus de teràpies biològiques:

• Anticossos monoclonals: Són substàncies que es produeixen en laboratori amb l'objectiu que trobin i ataquin un determinat lloc de la superfície de les cèl·lules del càncer. Des d'aquí ataquen la proteïna que està generant el creixement de les cèl·lules canceroses.
• Vacunes: A diferència de les vacunes que prevenen les malalties, com el xarampió o la grip, aquestes vacunes intenten tractar el càncer ensenyant les defenses del cos a identificar les cèl·lules malignes i atacar-les. De vegades s'extreuen algunes cèl·lules malignes del pacient per crear la vacuna. Aquest tipus de teràpia està en situació experimental.

Proves diagnòstiques

Antecedents mèdics i exploració física

Abans de fer qualsevol prova diagnòstica es recull informació sobre els antecedents mèdics propis i familiars, els hàbits de vida, i es duu a terme una exploració física general.

Proves analítiques

Anàlisi de sang, d'orina i femta

Els fluids humans que s'analitzen més freqüentment són la sang, l'orina i la femta.

Diagnòstic per la imatge

S'anomena diagnòstic per la imatge aquelles proves en què es fan servir diverses tècniques per reproduir imatges internes del cos. Són les següents:

• Radiografies: són les més simples. Fan servir rajos X. Poden aportar imatges que indiquin alteracions suggestives de càncer. Cada radiografia aporta una imatge.
• Tomografia axial computada (TAC o TC): es tracta d'una prova que utilitza rajos X. És possible visualitzar de manera tridimensional les parts internes del cos. Això és possible perquè es prenen moltes imatges que es combinen entre si per a la reproducció de la imatge tridimensional final.