Tractaments de Superfície i Pintura: Guia Completa per a la Protecció de Metalls

Tractaments de Superfície i Protecció de Metalls

Els tractaments de superfície són processos clau per protegir els metalls de la corrosió i millorar les seves propietats. A continuació, es detallen els més comuns:

Passivació: Protecció del Metall per Oxidació

S'oxida el metall a fi de protegir-lo de futures oxidacions; s'utilitza en motos lleugeres (xassís d'alumini) i vehicles de luxe.

Galvanització: Unió Duradora de Ferro i Zinc

És el resultat d'un procés fisicoquímic que aconsegueix una veritable unió entre el ferro i el zinc. Amb això es mantenen els avantatges del ferro i del zinc (antioxidant). La resistència a la corrosió depèn de les capes que se li apliquen (pes habitual oscil·la entre 0.4 i 1 g/cm²).

Estanyat: Recobriment com a Barrera Antioxidant

Es fa servir per recobrir metalls a mode de barrera, ja que l'estany ofereix una resistència a l'oxidació elevada.

Zincat: Protecció amb Ànode de Sacrifici

Es posa un ànode de sacrifici respecte a l'element a protegir, és a dir, primerament s'oxidarà el zinc abans que l'altre element.

Fosfatat: Tractament Essencial en Automòbils

S'utilitza en el 100% dels automòbils, proporciona a la superfície una capa de fosfat (normalment zinc i níquel) que actua com a ànode de sacrifici davant d'un atac d'oxidació. Per a una protecció òptima s'ha d'afegir abans del galvanitzat. S'hi ha d'aplicar una capa de pintura immediatament després del procés de fosfatat.

Etapes del Fosfatat: Procés Detallat

• Desengreixat: Eliminació de greixos, olis i pols.
• Rentat: Neteja dels productes de desengreixat, així com restes de greix (aclarir la xapa).
• Activat: Nucleació (atacar la xapa per preparar-la per a la fosfatació perquè s'hi adhereixin bé els cristalls).
• Fosfatat: Proporcionar a la superfície de la xapa els cristalls de níquel i zinc.
• Rentat: Eliminació d'àcids i residus no adherits.
• Passivat: (Opcional) Donar-li una nova protecció amb una pel·lícula d'òxid.
• Rentat AD: Eliminació de sals utilitzant aigua desionitzada.

Mètodes d'Aplicació de Tractaments

Els tractaments de superfície es poden aplicar mitjançant diverses tècniques:

Aspersió: Aplicació Ràpida i Eficient

Tubería en forma d'anell on hi ha una sèrie d'orificis per on surt l'element desitjat. Cost i temps reduïts en el procés, ocupa poc espai, però alguna de les zones pot no quedar del tot protegida.

Immersió: Cobertura Total i Qualitat Superior

Submergir el cotxe en l'element desitjat; una banyera per a cada procés. El canvi d'una banyera a una altra sempre va acompanyat per una esbandida per aspersió. Totes les zones queden protegides i amb una major qualitat.

Sistema Tack: Optimització de l'Espai i Automatització

S'utilitza el mínim espai possible. Un autòmat agafa la carrosseria i la col·loca en els diversos processos, ja sigui per immersió o aspersió.

Electroforesi: Imprimació per Corrent Elèctric

Imprimació de 18-20 micres de gruix de color negre aplicada per immersió, a la qual se li aplica corrent elèctric que fa que la pintura s'adhereixi.

La Pintura: Composició, Funcions i Classificacions

La pintura és un element fonamental en la protecció i l'estètica dels vehicles i altres superfícies. A continuació, es detallen els seus components i classificacions:

Components Essencials de la Pintura

• Pigments: Partícules sòlides, finament dividides, insolubles en el medi en què es dispersen. La seva missió és donar color i protegir.
• Vehicle no volàtil: Resina que serveix per donar cohesió a la pel·lícula de pintura i també actua de barrera.
• Vehicle volàtil: Element que s'utilitza per transportar la pintura del pot a la zona a pintar. Les característiques dependran de la manera en què es vol aplicar la pintura (poden ser dissolvents orgànics o en base aigua).
• Additius: Elements que s'incorporen a la pintura amb alguna missió específica (anticràters, humectants...).

Classificació de Pintures per Funció

• Imprimacions: S'encarreguen de facilitar l'adherència entre el sistema de pintat i els substrats.
• Sellador: (Aparejo, apresto, fons) Igualar i proporcionar a la superfície a pintar un aspecte el més llis i igualat possible.
• Segons la capa:
  • Monocapa: Color i brillantor en una sola capa.
  • Bicapa: Primer una capa de color i posteriorment la capa de brillantor.
  • Tricapa: Primer la capa de color, després una capa d'efecte (perlat) i per últim la capa de brillantor.

Classificació de Pintures per Aplicació

• Pintures aplicades amb pinzell o rodet.
• Pintures aplicades per projecció (esprais, pistoles).
• Pintures aplicades per immersió.

Classificació de Pintures per Naturalesa

• Pintura en pols: No existeix el vehicle volàtil; partícules de pigment més resina dividides molt finament. S'aplica com si fos un líquid. Presenta molta "pell de taronja". Pel procés de secat la peça s'ha d'escalfar al voltant de 200ºC. Es produeix la "gàbia de Faraday" (racó que no queda pintat).
• Pintura amb base dissolvent: Més desenvolupada tècnicament, dóna millors acabats, més productivitat, més possibilitat d'adaptació pel fet d'una selecció molt àmplia de dissolvents (segons el tipus de dissolvent variarà el temps de secat).
• Pintura base aigua: Dissolvent aigua.
• Pintura HS (High Solid): Base dissolvent però amb un baix percentatge.
• Pintures electrostàtiques: Les partícules de pintura es carreguen elèctricament, necessitat de pintures amb alt valor de resistivitat (segons el seu valor, l'efectivitat serà major o menor).