La Tradició Interpretativa en la Sociologia dels Mitjans

1. Max Weber

La sociologia interpretativa és hereva dels treballs de Max Weber. A L'Ètica protestant i l'esperit del capitalisme, estableix que l'economia de mercat (revolució industrial) s'implanta primer als països on havia triomfat la reforma protestant (Suïssa, part d'Alemanya, part d'Anglaterra, part d'Holanda...). Weber conclou que el coneixement esdevé l'element determinant de les relacions socials, en contra de la idea de Marx. Trencar el vincle entre la divinitat i el creient és el germen de la revolució industrial. La versió catòlica del cristianisme impulsa l'inconformisme. Calví capgira aquest plantejament i diu que el pas dels homes a la terra és un trànsit cap a la vida eterna. A partir d'aquesta idea, deixa d'estar mal vist el triomf a la terra, perquè indica que aquell individu ja ha començat a caminar cap a la vida eterna. La predestinació protestant fa que l'individu deixi de veure l'enriquiment com un pecat. Canviar l'economia és una mostra d'acceptació de la predestinació divina. Això fa capgirar la mentalitat dels europeus, en el sentit de deixar de dependre d'una organització descentralitzada com l'església i deixar de veure l'enriquiment com un pecat per a veure'l com una virtut. La sociologia del coneixement posa l'epicentre en el treball sociològic. A partir d'aquestes idees, Alfred Schutz estableix que l'anàlisi de les relacions socials s'ha de plantejar com un anàlisi dels intercanvis de coneixement. Aquestes idees culminen en l'obra de Thomas Luckmann i Peter Berger La construcció social de la realitat. Berger i Luckmann entenen que la "realitat es construeix socialment" i que "el coneixement és el moll de l'os de la dialèctica fonamental de la societat" entre l'individu i el grup. En aquesta perspectiva, els mitjans regulen la distribució del coneixement.

2. Kurt Lewin

Teoria: La teoria del Gatekeeper

Estableix que cal estudiar quina persona dins dels mitjans de comunicació realitza la funció de guardabarreres, en el sentit que determina quines informacions seran distribuïdes al públic i quines no. L'anàlisi sociològica dels mitjans consistirà a identificar el gatekeeper a cada mitjà de comunicació per veure quins elements estructurals i quins elements subjectius determinen la seva tria.

3. David L. Altheide

Teoria: La teoria de la Mediació

• A les societats industrialitzades, els mitjans de comunicació van esdevenir el principal marc d'interacció i de mediació en el modelatge de la realitat quotidiana subjectiva.
• Els mitjans imposen els seus formats i les seves formes lingüístiques, de manera que canvien el sistema de coneixement.

En aquesta mateixa perspectiva podem situar els treballs de Neil Postman a Divertim-nos fins a morir, on estableix que a finals del segle XX els mitjans de comunicació van acabar dominant la conversa pública.

4. M. McCombs i D. Shaw

Teoria: La teoria de l'agenda-setting

Els mitjans no determinen què ha de pensar la gent, però sí sobre què ha de pensar. Els mitjans generen el framework on els diversos actors socials hauran de posicionar-se i actuar.

5. G. Tuchman

Teoria: La lògica mediàtica a Making News

Els mitjans són institucions de processament i distribució del coneixement. En l'exercici de la seva funció, desenvolupen una lògica pròpia que determina com ens fan pensar i sobre què ens fan pensar. Entendre els mitjans és entendre la seva lògica, les seves rutines de funcionament.