La tradició teatral: els espais del teatre tradicional

POE Lírica: expressa els sentiments, emocions i pensaments del parlant o del poeta. La subjectivitat i l'expressió personal són fonamentals, i es caracteritza per l'ús de figures retoriques, rima i ritmes que busquen evocar emocions en el lector o l'oient. Jacint Verdaguer, Joan Maragall o Salvador Espriu. Narrativa poética: Tmb coneguda com a poema épic, en que s'explica una historia en vers, sovint protagonizada per un heroi i que conté elements mitologics. Un exemple és «El poema de Ronda» de Manu de Pedrolo.

- Mites: narracions q expliquen esdeveniments extraordinaris, sovint relacionats amb déus, herois i l'origen del món o de fenomens naturals. Són una forma de literatura q busca donar resposta a preguntes existencials i explicar el desconegut a través de narracions simboliques i sofisticades. Quan son en vers, els considerem narrativa poética. Quan són en prosa, narrativa de ficció.

Poesia visual: utilitza l'espai i la disposició dels mots x crear images impactants. L'autor més significatiu en català és Joan Brossa.

TEAT Comèdia: busca fer riure el públic: Es caracteritza per situacions humorístiques, personatges excentrics, malentesos i finals felíços. Sovint, la comèdia reflecteix les característiques d la societat, les relacions humanes i les convencions socials. N'és una mostra L'hostalera, de Santi Rusiñol. Tragèdia: se centra en temes seriosos i sovint dolorosos. Explora les lluites humanes, el sofriment, el conflicte moral i les conseq de les accions dels personatges. Els protagonistes són pers de rang elevat o amb caract heroiques q es veuen enfrontades a un destí advers, el que provoca la seva caiguda o destrucció. Objectiu = provocar sentiments d pietat i por en el públic, que els ajudi a reflexionar sobre la condició humana. Ex és La filla del mar, d'Angel Guimerà. Drama: repr un conflicte i inclou elements emocionals potents. El drama pot ser seriós o lleuger. Com a tal, el drama pot incloure tant moments de felicitat com d tragèdia, i sovint es centra en les relacions personals i els dilemes morals. Un ex és El cafè de la Marina, de Josep María de Segarra. Pel que fa al diàleg teatral, hi ha dos formats més enllà del tradicional:

Mim: basat en la comunicació a través de gestos i expressions corporals, sense paraules, que transmet emocions.

Monòleg: forma d'espectacle en què només parla un sol actor, expressant pensaments o sentiment profunds, habitualment adreçat al públic o a un personatge invisible.