Tragèdies gregues clàssiques

Esquil: Prometeo Encadenado

Es una tragèdia tradicionalment atribuïda a Esquil, però actualment és considerada per molts erudits el treball d'un altre autor, potser durant el segle IV aC. Sabem que era la primera tragèdia d'una trilogia. La obra està basada en el mite de Tità Prometeu. Prometeu havia enganyat als déus fent que rebessin la pitjor part de qualsevol animal sacrificat i els éssers humans la millor. A més, havia robat el foc per entregar-lo als mortals i per això fou castigat pel déu Zeus. D'altra banda, Prometeu posseïa el coneixement profètic de la persona que un dia derrocaria a Zeus, però es negava a divulgar aquesta informació.

Edip Rey

És una tragèdia de data desconeguda, encara que alguns indicis suggereixen que podria haver estat escrita al 430 aC. És considerada per molts l'obra mestra de Sofocles i era admirada especialment per Aristòtil. Tracta de la part de la història d'Edip, en la qual és rei de Tebes i espos de Jocasta. Quan es descobreix la veritat, que és l'assassí del seu pare i l'espòs de la seva mare, Edip es cega i Jocasta es suïcida.

Temes

Dos temes principals; el més important és el tema de la força del destí, és impossible escapar d'ell i totes les profecies dels oracles acaben fent-se realitat en el cas de Layo, tot i haver pres fortes mesures per evitar que el seu fill el matés, al final el maten per casualitat. Un altre tema és la relació entre Edip i Jocasta que, sense saber-ho, mantenien una relació incestuosa.

Antígona

Aquesta tragèdia de Sofocles, representada per primer cop al 442 aC, planteja una reflexió sobre la raó de l'Estat, la tirania i el dictat de la consciència. En Antígona s'enfronten dues nocions del deure: el familiar, caracteritzat pel respecte a les regles religioses i que representa a Antígona, i el civil, caracteritzat pel compliment de les lleis de l'Estat.

Eurípides

• Bacants

  Els parents de Dionís negaven que fos un déu. Ell va imposar el castig adequat. Ha fet enloqueir les dones de Tebes, els tiasos guiaven les dones a la ciutat, conduint-les fins a la muntanya de Citerón.

• Fenícies

  Eteòcles, un cop va prendre el poder monàrquic a Tebes, desposseí del seu tron al seu germà Polinices.

Aristòfanes

• Els Núvols

  Estrepsiades té greus problemes econòmics per les greus deutes que ha contraigut a causa de la bogia afició del seu fill Fidípides pels cavalls; el pare era un pages que tenia un modest patrimoni i que, després de casar-se amb una dona de ciutat, es va traslladar a Atenes.