Transferència Genètica Bacteriana i Cicles Vírics

Transferència Genètica Bacteriana

TRANSFORMACIÓ: consisteix en la captació per part d’un bacteri d’ADN de doble cadena que es troba en el medi i prové d’un altre bacteri lisat. Aquest ADN captat pot recombinar amb l’ADN del bacteri que l’ha captat.

TRANSDUCCIÓ: és el pas d’ADN d’un bacteri a un altre utilitzant com a vector, és a dir, com a sistema de transport, un virus. Això és degut al fet que quan un virus infecta una cèl·lula pot emportar-se part del seu ADN i incorporar-lo a l’ADN de la següent cèl·lula que infecta.

CONJUGACIÓ: consisteix en l’adquisició d’ADN d’un bacteri per part d’un altre de la mateixa o de diferent espècie gràcies a un pilus sexual (2 possibilitats). L’ADN del plasmidi no està incorporat al genòfor.

L’ADN del plasmidi està incorporat al genòfor. En aquest cas passa d’un bacteri a l’altre part del plasmidi i del genòfor (ADN de doble cadena); depenent del temps, passa més o menys ADN.

Cicles de Replicació Vírica

Cicle Lític

Fase de fixació i penetració

La fase de fixació es produeix quan el virus reconeix receptors de la paret bacteriana o de la paret cel·lular i es fixa a la seva superfície. En el cas dels virus bacteriòfags (FAGS), que infecten bacteris, les fibres caudals i espicules ajuden a la fixació. En el cas dels virus amb embolcall que infecten cèl·lules animals, les glicoproteïnes de la coberta reconeixen receptors de membrana de la cèl·lula hoste.

La fase de penetració consisteix en l’entrada del virus a la cèl·lula. Els FAGS penetren trencant la paret bacteriana, comprimeixen l’eix helicoidal i, alhora, injecten l'àcid nucleic dins del bacteri. En els virus amb embolcall, poden entrar per fusió directa de l'embolcall extern a la membrana plasmàtica de la cèl·lula hoste.

Fase d’eclipsi, replicació i síntesi

Durant aquesta fase es produeix la replicació de l’àcid nucleic víric (els virus d’ARN majoritàriament es repliquen al citoplasma de la cèl·lula hoste; en canvi, els d’ADN, al nucli). També es produeix la transcripció dels gens vírics i, mitjançant la traducció, se sintetitzen les proteïnes de la càpsida (capsòmers) i la resta de proteïnes víriques.

S’anomena fase d’eclipsi perquè a la cèl·lula hoste no s’observen molècules víriques.

Fase d’assemblatge

Les proteïnes (els capsòmers) s’acoblen entre si per formar la càpsida i s’uneixen a l’àcid nucleic víric, formant la nucleocàpsida. És a dir, es formen per una unió dels seus components.

Fase d’alliberament

Els fags surten de la cèl·lula hoste, és a dir, d’un bacteri, trencant la seva paret. En canvi, els virus animals surten per gemmació, emportant-se una part de la membrana plasmàtica de la cèl·lula hoste a la qual han afegit proteïnes víriques. Habitualment, la cèl·lula hoste mor, ja sigui per la sortida massiva del virus o bé perquè la cèl·lula no ha dut a terme el seu metabolisme, ja que la cèl·lula hoste només realitza les funcions de replicació i síntesi de partícules víriques.

Cicle Lisogènic

En aquest cas, el virus incorpora el seu ADN al de la cèl·lula hoste i es replica quan l’ADN de la cèl·lula hoste també ho fa, però no se sintetitzen components vírics; per tant, la cèl·lula hoste no mor.

Sovint, els virus que es troben en cicle lisogènic, a causa d’alguns estímuls, passen a un cicle lític.

Els virus en estat lisogènic, és a dir, amb el seu material genètic unit al de la cèl·lula hoste, s’anomenen PROFAGS si es tracta d’un virus bacteriòfag. S’anomena PROVIRUS o VIRUS LATENT si el virus està unit a l’ADN d’una cèl·lula no bacteriana, per exemple, una cèl·lula animal.