Transformació del segle XVIII: de l'Antic Règim a l'Edat Contemporània

El segle XVIII és una època de canvi. Per una part, entra en crisi un sistema dominat pels nobles i eclesiàstics que havia funcionat durant segles (això que s'anomena 'l'Antic Règim'), mentre que comença a néixer un altre sistema basat en la burgesia, la gent del comerç i els negocis. Aquesta transformació no serà ni fàcil ni ràpida, serà el fruit d'un seguit de revolucions que aniran sacsejant Europa, empenyent-la cap al que en diem l'“Edat Contemporània”.

Economia agrària i desenvolupament comercial

La noblesa i l'Església acaparen la major part de la propietat de la terra, on hi treballen pagesos miserables que han d'entregar al senyor quasi tot el que produeixen. A més, tot sovint havien d'anar a la guerra que també acabava escampant la pobresa i la mort. La fam, la guerra i la pesta eren el pa de cada dia. Però malgrat tot això, aquestes calamitats al segle XVIII ja no van ser tan accentuades, i de mica en mica va anar creixent la població a tot Europa.

Però mentre que l'agricultura seguia bastant estancada, el comerç va desenvolupar-se molt i molt, gràcies a que les potències europees. Milions d'africans van ser capturats i venuts a Amèrica com a esclaus, a canvi dels productes que Europa necessitava: sucre, cafè, cotó, etc. Molts comerciants europeus es van convertir en burgesos capitalistes gràcies als imperis colonials dels segles XVIII-XIX.

Societat estamental i monarquia absoluta

La societat era a tot Europa encara molt semblant a la del feudalisme medieval. Dos estaments o grups tenien tots els privilegis i avantatges: noblesa i clergat (menys del 5% de la població). Els privilegiats tenien les terres, no pagaven impostos (ben al contrari: els cobraven als pagesos), i tenien tots els càrrecs (polítics, militars, etc.). L'altre estament, el poble (més del 95% de la gent), carregava amb tots els deures, treball, tributs, etc.

De tota manera, és important saber que el “tercer estat” (el poble) era format per classes socials força diferenciades:

1r) Els pagesos, que eren la gran majoria (més del 80% de la població), eren força miserables.

2n) Els artesans, treballadors dels tallers de les ciutats. La majoria també era molt pobre.

3r) La burgesia (propietaris) eren comerciants, mestres artesans, banquers. Alguns eren fins i tot més rics i cultes que ningú (alta burgesia), però la majoria tenien només petits negocis.

Pel que fa al poder polític tot era concentrat en mans dels reis, per això es parla d'un règim absolutista. El rei Lluís XIV de França es va convertir en el model a imitar: ningú podia oposar-se a la seva voluntat perquè, segons deien, el seu poder venia directament de Déu. L'Església i els nobles, naturalment, l'ajudaven a governar, ja que el rei els donava càrrecs i els assegurava que continuarien vivint bé. Els parlaments, lloc on els tres estaments tenien representants, van quasi desaparèixer: la voluntat del rei era convertida en lleis que calia complir sense cap discussió.

El pensament il·lustrat

La Il·lustració, un moviment format per pensadors progressistes, al llarg del segle XVIII va començar a plantejar idees contràries a l'Antic Règim. Per ells la raó i el coneixement havien de fer canviar el món, i fer-lo millor cada vegada. Aquests filòsofs creien que la llibertat humana era un dret de tothom, i que calia respectar totes les religions i idees (tolerància). Per ells no tenia sentit aquella societat tan injusta i desigual, ni tampoc que el rei governés sense cap mena de participació dels ciutadans. Aquests van ser els dos principals pensadors il·lustrats:

Montesquieu: proposa que el poder estigui repartit i no concentrat (divisió de poders). El rei ha de governar, però és el parlament qui ha de fer les lleis. Els tribunals han de ser independents.

Rousseau: el poble ha de decidir qui governa (democràcia), a través del seu vot.

Aquestes idees ràpidament es van anar escampant per Europa i Amèrica, sobretot entre la gent més rica i culta: la burgesia. El que en principi eren idees per només reformar el sistema de l'Antic Règim, finalment es van convertir en motor de les revolucions liberals.