Transformació Econòmica, Demogràfica i Revolucions del S.XVIII

Transformació Econòmica i Demogràfica al S.XVIII

El Tractat d'Utrecht va posar fi a l'anomenada Guerra de Successió Espanyola entre les potències europees. A continuació, es va iniciar un període de pau, recolzat en un seguit de tractats i aliances. En aquesta situació, la població va augmentar considerablement. Aquest creixement demogràfic va estar afavorit per la manca de grans epidèmies, per la introducció de nous conreus provinents d'Amèrica i per una millora generalitzada de la situació econòmica.

L'augment de la població va propiciar l'existència de més consumidors i l'increment de la demanda. Les monarquies absolutes van continuar la política mercantilista i van potenciar el desenvolupament de les manufactures i les operacions comercials. El comerç colonial (comerç amb els territoris extraeuropeus) va ser el sector econòmic que va experimentar un major creixement. Es van crear noves rutes comercials per a l'intercanvi de les manufactures europees provinents de Gran Bretanya, França, Holanda, Espanya i Portugal, pels productes colonials: cotó, tabac, pells, sucre, cafè, té, espècies, or, plata i esclaus. Va continuar el comerç amb Amèrica i Àfrica, i es van iniciar contactes amb la Xina, l'Índia, el Japó i Indonèsia.

Triangle Comercial

Amèrica (cotó, tabac, pells, plata, or, sucre, cafè) comerciava amb Europa. Europa comerciava manufactures a Amèrica i Àfrica. Àfrica comerciava esclaus a Amèrica.

Imperi Napoleònic, la Revolució Democràtica i el Terror

L'exèrcit Austríac va envair França. Aquesta situació va originar un clima de revolta entre les classes populars. Les masses populars de París van assaltar el Palau Reial, van portar el monarca a la presó i van proclamar la República Francesa. Es va promulgar la Constitució de 1793, que reconeixia el sufragi universal masculí. El nou govern revolucionari de la República va decretar el reclutament obligatori en massa amb l'objectiu de crear un potent exèrcit per defensar-se dels enemics. Al mateix temps, es castigava amb penes de presó i penes capitals els sospitosos de ser contrarevolucionaris (Terror).

La burgesia va enderrocar el govern revolucionari mitjançant un cop d'Estat i va establir un govern col·legiat. El liberalisme de la nova república s'oposava tant a l'absolutisme com a la democràcia social. L'exèrcit va copsar una importància enorme. El 1799, un jove general anomenat Napoleó Bonaparte va protagonitzar un cop d'Estat i es va fer amb el control de la República.

Liberalisme (Ideologia)

Llibertat religiosa, llibertat de consciència, llibertat de premsa, llibertat d'expressió, llibertat de reunió, dret a ser jutjat, dret a la propietat. El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de l'acció individual per sobre de la col·lectiva. Això implica que les estructures de govern redueixin la seva intervenció al mínim necessari per a garantir la convivència.

Nacionalisme

Actitud política derivada directament del fet d'atribuir un valor primordial a la nació en el terreny ètic i polític. Implica una mateixa identitat col·lectiva, cultura comuna, llengua comuna, territori, història, costums i símbols.