Transformació Econòmica d'Espanya al Segle XIX: Desamortització i Canvis Socials

Evolució Econòmica i Demogràfica

La població espanyola s'incrementà al llarg del període. El descens de la mortalitat i el manteniment d'una alta natalitat expliquen aquesta tendència. La població continuava vivint majoritàriament en el medi rural.

Reforma Agrària

L'agricultura va viure una profunda reforma basada en l'abolició del règim senyorial, la supressió dels drets de primogenitura i les grans desamortitzacions de Mendizábal i Madoz. Es va desenvolupar una agricultura capitalista dirigida al mercat, i la major part de la terra va passar a les mans de propietaris privats individuals.

Desamortització dels Béns Eclesiàstics i Municipals

La gran transformació econòmica d'aquest període va ser el procés de desamortització dels béns eclesiàstics iniciat el 1835 pel progressista Mendizábal, que després va ser completat pel també progressista Pascual Madoz durant el Bienni Progressista amb la desamortització dels béns dels municipis.

Juan Álvarez de Mendizábal, tant des del càrrec de Ministre d'Hisenda com des de la Presidència del Consell de Ministres, va iniciar la desamortització dels béns i terres eclesiàstiques amortitzades el 1836, a més de suprimir els ordes religiosos (clero regular).

Procés de Desamortització

La desamortització va consistir bàsicament en l'expropiació dels béns, la seva nacionalització i posterior venda en pública subhasta al millor postor.

Objectius de la Desamortització

• Objectiu Principal: Financer. Buscar ingressos per a pagar el deute públic de l'Estat i aconseguir fons per a la guerra carlina.
• Objectiu Polític: Ampliar la base social del liberalisme amb els compradors de béns desamortitzats. A més, bona part del clero regular recolzava els carlins.
• Objectiu Social: Crear una classe mitjana agrària de llauradors propietaris (objectiu molt tímid).

Resultats de la Desamortització

• No va solucionar el greu problema del deute públic.
• En el terreny polític, el liberalisme va guanyar adeptes, però també es va crear una gran distància, que va perdurar llarg temps, entre el liberalisme i l'opinió pública catòlica.
• En el terreny social, la major part dels béns desamortitzats van ser comprats per nobles i burgesos urbans adinerats. Els llauradors pobres no van poder licitar en les subhastes.
• La desamortització no va servir per a mitigar la desigualtat social; de fet, molts llauradors pobres van veure com els nous propietaris burgesos apujaven els lloguers.