La Transformació Econòmica d'Espanya: Del Pla d'Estabilització al Desenvolupisme (1959-1973)

La Crisi de l'Autarquia i l'Arribada dels Tecnòcrates

A mitjan dècada del 1950, el fracàs de l'autarquia havia portat l'economia espanyola a una greu crisi. L'única solució era aconseguir crèdits dels organismes internacionals, cosa que només era possible amb reformes que liberalitzessin l'economia i posessin fi a l'autarquia.

A partir del 1957, els governs nomenats per Franco van incorporar tecnòcrates (amb un perfil més tècnic que ideològic i una major preparació professional). Aquests van impulsar el Pla d'Estabilització (1959), dissenyant una reforma integral del sistema econòmic.

Objectius del Pla d'Estabilització

L'objectiu principal era sortir de la crisi, posar fi a l'autarquia i implementar una economia de mercat a través de:

• Estabilitzar l'economia per reduir la inflació.
• Liberalitzar el mercat interior, eliminant organismes interventors i la reglamentació de preus.

Diversos organismes internacionals van concedir préstecs a Espanya, facilitant l'inici del desenvolupament.

Els Plans de Desenvolupament

Els Plans de Desenvolupament tenien com a objectiu impulsar l'activitat del sector públic i oferir previsions i ajudes als inversors privats. Es van promulgar tres plans quadriennals (1964-1967, 1968-1971 i 1972-1975).

Les inversions es van centrar en:

• Inversions públiques en infraestructures i productes bàsics.
• Inversions en algunes empreses privades.
• Promoció de noves empreses en zones d'escassa industrialització per reduir els desequilibris regionals.

Tot i això, els resultats de la planificació franquista van ser molt limitats.

La Indústria, Motor del Desenvolupament Econòmic

La indústria i l’expansió dels serveis van actuar com a motor del desenvolupament econòmic. El creixement de la producció industrial, fins al 1973, presenta tres característiques principals:

1. Augment del 10% anual gràcies a la millora de la productivitat, la importació de maquinària i primeres matèries, i la inversió estrangera directa.
2. Diversificació de la producció industrial.
3. Concentració en zones amb més tradició fabril: Catalunya (48,9%) i el País Basc (24,7%).

El sector que va liderar el progrés industrial a Catalunya va ser la indústria metal·lúrgica. Així mateix, també hi va haver un boom de la construcció. La necessitat de finançament de les noves activitats econòmiques va promoure el desenvolupament del sector bancari.

El Cas Català

A diferència de la resta d'Espanya, a Catalunya no hi havia grans empreses amb una presència important de capital públic de l'INI (Institut Nacional d'Indústria), excepte la SEAT, la Pegaso i ENHER. La concentració econòmica es localitzava a les cinc comarques de la rodalia de Barcelona, que generaven el 70% de la producció industrial catalana.

La Modernització de l'Agricultura

L'agricultura es va modernitzar gràcies a tres factors clau:

• L'èxode rural cap a l'estranger i les zones industrials, que va provocar la despoblació de determinades zones agràries.
• Canvis en la producció gràcies a la mecanització i la introducció de noves tècniques.
• Diversificació de la dieta de la població.

Creixement Demogràfic i Moviments Migratoris

Durant aquest període, la població va créixer a causa de la reducció de la mortalitat, l'augment de l'esperança de vida, l'increment de la natalitat i la disminució de la mortalitat infantil.

Els moviments migratoris van ser intensos, afectant prop de 4 milions de persones. Es va produir un desequilibri territorial amb el despoblament de zones rurals i un fort creixement urbà. Aquest fenomen va ser molt intens a Catalunya, on la població va passar de 3,9 milions a 5,5 milions d'habitants.

L'Evolució del Mercat de Treball

La població activa va augmentar d'11,8 milions a 13,3 milions de treballadors. A partir del 1971, el sector terciari (serveis) va esdevenir el sector majoritari en nombre de treballadors, mentre que la indústria passava a ser el segon sector més important. Tanmateix, a Catalunya, el sector secundari (indústria) va mantenir-se com el més important.

L'Impacte del Turisme Massiu (1960-1973)

A partir de la dècada del 1960, Espanya va experimentar un gran auge del turisme. El nombre de turistes va passar de 6 milions (1960) a 34 milions (1973). Això va suposar una elevada font d'ingressos, un augment de l'activitat hotelera i dels serveis, i una profunda transformació urbanística de les zones costaneres.