Transformació Econòmica i Social a Espanya al segle XIX

Demografia a Espanya al segle XIX

Durant el segle XIX, la població europea va créixer. A Espanya, però, aquest creixement va ser més lent a causa d'una alta taxa de mortalitat provocada per guerres civils, un escàs creixement industrial i epidèmies. Entre 1797 i 1877, el creixement va ser similar al d'Europa, però més lent, i es va produir una disminució de la població activa en el sector primari, mentre que els sectors secundari i terciari van créixer.

Canvis a l'agricultura

La modernització de la terra era difícil a causa d'un sistema de propietat en mans de la noblesa i l'església, que no invertien en maquinària, adobs ni millores. Les terres eren cultivades per arrendataris, que pagaven amb part de la collita i impostos. Les terres comunals dels municipis i de l'església, propietats de mans mortes, no es podien vendre.

Desamortitzacions

L'estat va aprovar la declaració de les terres dels municipis i de l'església com a béns comunals, que es van vendre en subhasta per modernitzar i fer canvis, traient les mans mortes. La primera desamortització, el 1836, impulsada per Mendizábal, va nacionalitzar les terres religioses a preus baixos per afrontar els deutes públics i finançar l'exèrcit. La segona, el 1855, impulsada per Madoz, va vendre terres municipals, estatals i militars. Les conseqüències van ser un canvi de propietat, inestabilitat i inseguretat per als agricultors, però també una ampliació de la superfície cultivada i la productivitat.

Avenços en l'agricultura comercial

L'agricultura es va orientar cap a la comercialització al mercat interior i l'exportació, amb la vinya i els cereals com a principals productes.

Endarreriment de la indústria espanyola

La revolució industrial a Espanya va fracassar, excepte en el cas del tèxtil català i la siderúrgia basca. Això es va deure a la poca demanda de productes, el proteccionisme, la manca d'inversions, les males comunicacions i la falta de xarxes comercials.

Cas català: la indústria tèxtil

Condicions i precedents

Catalunya comptava amb capital, mà d'obra, innovació tecnològica i bona demanda. El cotó i el carbó s'havien d'importar i el poble espanyol tenia poca capacitat de compra. No obstant això, la indústria tèxtil va prosperar gràcies a l'economia catalana i el proteccionisme. A més, es va modernitzar l'agricultura, va haver-hi un creixement demogràfic i un esperit d'iniciativa.

1832-33: l'arrencada

La primera fàbrica amb vapor, la innovació tecnològica i el capital comercial van impulsar la revolució industrial a Catalunya.

Colònies industrials

Seguint el model anglès, però amb l'ús del carbó molt car, es van començar a aprofitar els salts d'aigua i es van crear colònies industrials per controlar els treballadors.

Proteccionisme

Es va evitar l'exportació de teixits anglesos a Espanya, i la població va passar a comprar a la indústria catalana.

Creació del Mercat Comú/Interior Espanyol

Aquest procés es va impulsar gràcies a:

• Les comunicacions:

  Es van construir camins, serveis de correus i telègrafs, i finalment el ferrocarril.

• Nova legislació mercantil:

  Es van establir lleis d'exportació i importació, amb dos períodes: un lliurecanvista i un altre proteccionista.

• Unificació del sistema monetari:

  Es va crear la pesseta, una moneda única equivalent en or, i més tard es van introduir els bitllets de paper moneda i els xecs bancaris.

• Unificació del sistema d'impostos:

  Es va modernitzar i organitzar el sistema amb la reforma de Mendizábal.

Economia catalana del segle XIX

Creixement demogràfic: Es va produir una revolució demogràfica, amb el litoral molt poblat i els Pirineus i l'interior amb una densitat baixa.

Transformacions agràries: Les desamortitzacions van liberalitzar el comerç de la terra i es van establir nous contractes, augmentant la mobilitat de la propietat. Es van construir canals de regadiu i la vinya es va convertir en el conreu principal. Es van modernitzar els instruments i va augmentar la productivitat.

Moviment Obrer

Condicions de vida: Molt dures, amb salaris baixos, jornades laborals de 15 hores i condicions de treball molt precàries.

Inicis del moviment obrer (1840-68): Es van crear associacions per protegir els treballadors i es van iniciar les primeres reivindicacions. L'Associació Mútua d'Obrers de la Indústria Cotonera a Catalunya va organitzar una vaga amb èxit. Les associacions van ser prohibides, però la unió d'associacions va aconseguir una vaga general a Catalunya, amb influència del socialisme utòpic.

Divisió del moviment obrer en el Sexenni Revolucionari: A Londres es va crear la Primera Associació Internacional de Treballadors (AIT). L'enfrontament entre Marx (que defensava la creació d'un partit propi de la classe obrera per conquerir el poder de l'estat i construir una societat igualitària) i Bakunin (que rebutjava la participació política i proposava la destrucció de l'estat i la creació d'una societat mitjançant comunes lliures) va dividir l'AIT en socialistes i anarquistes. A Espanya es va produir una divisió similar.