Transformació Econòmica i Social: Invents, Taylorisme i Expansió Colonial

La Segona Revolució Industrial (Finals S. XIX - Principis S. XX)

Economia i Industrialització

La Segona Revolució Industrial va ser l'etapa d'una ràpida industrialització des de finals del segle XIX fins a principis del XX. El tret més important va ser el desenvolupament de la indústria de la maquinària i la implementació de mètodes de mecanització avançats.

Invents Clau de l'Època

Els invents són una característica definidora d'aquesta època, actuant com a motors generadors de les noves indústries. El transport va ser un dels sectors més transformats:

• El primer cotxe va ser creat per Benz el 1886.
• Altres invents destacats inclouen el cinema, la música, la fotografia i els electrodomèstics.

Recursos Energètics: Petroli i Electricitat

Els nous recursos energètics van ser el petroli i l'electricitat, substituint definitivament la màquina de vapor.

• Petroli: Al segle XIX es va desenvolupar la tecnologia de refinació, permetent la creació dels motors de gasolina.
• Electricitat: Va impulsar invents fonamentals com les bateries, el telèfon i la bombeta.

Noves Indústries i Sectors Estratègics

• Sector Elèctric: Va suposar la desaparició progressiva de la màquina de vapor.
• Comunicació: Invents com el telègraf i el telèfon van revolucionar la transmissió d'informació.
• Domèstic: Thomas Edison inventa la bombeta, transformant la vida quotidiana.
• Sector Siderúrgic: El principal producte va ser l'acer, que va substituir el ferro per ser més lleuger i resistent.
• Sector Químic: Va experimentar un gran creixement (plàstics, gomes, pintures, productes farmacèutics, etc.).

El Taylorisme: Organització Científica del Treball

El Taylorisme fa un estudi científic del procés i l'elaboració del producte per produir amb millor qualitat i guanyar temps (benefici). Taylor observava que el treballador perdia molt de temps i volia que cadascú s'especialitzés en tasques concretes.

Aquest sistema requeria condicions on l'obrer es mogués el mínim possible, repetís la seva tasca per no pensar i fos el producte el que anés d'un treballador a un altre. Això va revolucionar el sistema de treball, introduint la cadena de muntatge i portant el sistema capitalista a la producció en massa.

Impacte i Resultats del Taylorisme

Els resultats van ser tan bons que moltes empreses van aplicar aquest canvi. Les millores incloïen un major control del temps i l'idealisme de l'individualisme tècnic. No obstant això, no tot eren avantatges:

• Desmotivació Laboral: Els obrers passaven a fer una feina repetitiva on s'acabaven avorrint, fet que comportava moltes baixes laborals.
• Rigidesa: El producte era molt poc flexible als canvis del mercat.

Taylor també va intentar reduir els costos de producció baixant els salaris o pagant menys diners per peça, forçant els obrers a accelerar el ritme.

Canvis Socials i Estructures Empresarials

La Societat de Consum i la Classe Mitjana

La societat estava molt polaritzada, però la classe obrera va obtenir un major poder adquisitiu (poder de gastar i consumir). Les millores salarials van fer créixer l'economia. Va aparèixer la classe mitjana, que actualment representa la majoria de la població i és la base d'aquest consum en massa, estimulat per la publicitat i la necessitat de consumir.

Estructures Empresarials i Finançament

A la Segona Revolució Industrial, les empreses van necessitar més socis per crear. Van requerir les borses, on es dona un valor a l'empresa per poder vendre part de la seva propietat.

La inversió i el negoci requerien un capital inversor, que sovint marcava la tensió en les diferents crisis econòmiques. Aquests inversors intentaven controlar la competència mitjançant diverses tècniques:

• Càrtel: Diferents empreses que treballen en un mateix sector es reparteixen el mercat.
• Trust: Control de tota una línia de producció, amb el resultat que el producte final sigui molt més competitiu i hi hagi més vendes.
• Hòlding: No té relació amb el producte, sinó amb els socis (control financer de diverses empreses).
• Dumping: Tècnica de venda que consisteix a entrar en un mercat oferint el producte per sota del preu de cost.

L'Imperialisme i les Noves Potències Mundials

Definició i Context

L'imperialisme és l'expansió del propi territori o la influència sobre altres països per formar una unitat sota el control de la metròpoli. Els Estats Units van destacar pel seu intervencionisme.

Una metròpoli (com Anglaterra, Bèlgica o França) és el punt d’origen de l’imperialisme i la nació d'origen de les colònies.

Causes de l'Expansió Colonial

L'imperialisme tenia la pretensió d'estendre's més enllà dels seus límits per diverses raons:

• Demogràfiques: La taxa de mortalitat estava molt controlada gràcies a les millores en la dieta i la sanitat. Hi havia un excés de població (població excedent d'Anglaterra, població de la pròpia Europa, Canadà i Austràlia).
• Econòmiques: Intent d'aconseguir matèries primeres molt més barates i abans que els competidors.
• Polítiques: L'objectiu era tenir tot controlat. Necessitat d'estratègies per assegurar rutes comercials, desig de prestigi i poder.

Anàlisi de l'Evolució Colonial (1800-1914)

Aquest comentari versa sobre l'evolució de l'imperialisme colonial, entre 1800 i 1914, protagonitzat per les potències europees.

1. El Segle XIX: Es veu el final de l'imperialisme de l'Edat Moderna i l'existència d'enclavaments estratègics al continent africà i asiàtic que faciliten el comerç.
2. El 1914: Les colònies americanes s’han independitzat i Europa ha colonitzat tot el continent africà, la meitat de l’asiàtic i Oceania.

El Repartiment d'Àfrica

Cap al 1880, l’interior d’Àfrica era desconegut. El continent va ser objecte d'un intercanvi desigual.

• Economia: Es van crear grans extensions de terreny que s’utilitzaven per al monocultiu.
• Societat: Hi havia colònies com Egipte on la majoria de la població era autòctona.

Potències Colonials i Objectius

• Anglaterra (Regnat de Victòria I): Gran poder colonial.
• França: Tenia dos focus principals: un a l'Àfrica (amb l’objectiu del nord) i un a l’Àsia (a la Cotxinxina).
• Alemanya: Aspirava al centre d'Àfrica i va començar a desenvolupar un sentiment de victimisme, considerant que necessitava més terres per al seu poder creixent.