Transformació de l'espai urbà: ciutats globals i migracions

Transformació de l'espai urbà

Transformació de l'espai urbà: Des del final del segle XX, la globalització de l'economia ha transformat l'espai urbà i ha afavorit l'aparició d'un tipus nou de ciutat: ciutats globals. Són llocs privilegiats perquè:

• Concentren les seus principals, bancs, borses i centres de producció de les activitats més innovadores i dels serveis més avançats.
• Controlen intercanvis internacionals: capital, tecnologia i informació.
• Exemples: Tòquio, Nova York... en el marc d'una economia global.

Xarxes urbanes

Xarxes urbanes: Els pobles i les ciutats no estan aïllats sinó que es connecten mitjançant intercanvis. Tots aquests fluxos uneixen ciutats i formen xarxes urbanes. Aquestes xarxes estan interconnectades i configuren una xarxa global, en la qual les grans ciutats actuen com a nodes o llocs privilegiats.

Diferències socials i territorials

La transformació i la connexió global provoquen marcades diferències socials i territorials:

Zones privilegiades

Zones privilegiades: persones d'alt capital; urbanitzacions privades i espais exclusius.

Zones marginades

Zones marginades: perifèria de les ciutats; assentaments precaris i manca d'equipaments.

Centre de les ciutats

Centre de les ciutats: recuperació d'espais del centre històric, elitització amb serveis exclusius, pujada dels preus del sòl i degradació / substitució dels barris deteriorats.

Migrants

Els migrants:

Segons la qualificació

• Qualificats: persones amb estudis però que, en alguns casos, no troben feina o treballen en sectors fora de la seva formació.
• Sense formació: persones que no han tingut accés a l'educació i que, sovint, es dediquen a feines mal pagades.

Segons la situació laboral

• Legalitzats: persones que estan en una situació de residència temporal o permanent autoritzada.
• Refugiats: la intolerància i les guerres ètniques en molts països han provocat desplaçaments i refugi.
• Sense papers: migració massiva il·legal, difícil de controlar (ex.: mexicans que intenten entrar als EUA).

Segons l'àmbit de desplaçament

• Nacionals: canvi de residència dins del mateix país.
• Internacionals: creuen fronteres i es desplacen entre països.

Efectes en l'economia i la societat

Conseqüències econòmiques

Conseqüències econòmiques: les migracions generen estalvis que els treballadors transfereixen (remeses), cosa que sovint representa una font d'ingressos per als països d'origen. Els migrants també beneficien les economies dels països de destinació aportant mà d'obra jove, revitalitzant el mercat laboral intern i ampliant el col·lectiu de consumidors.

Conseqüències socials

Conseqüències socials: els migrants poden tenir alta qualificació (benefici per al país receptor). Les migracions modifiquen pautes demogràfiques i poden afectar la taxa de natalitat.

Conseqüències culturals

Cultural: diversitat; la presència de poblacions procedents de diferents orígens potencia la pluralitat cultural i modifica costums, ofertes culturals i dinàmiques socials.

Migracions a Espanya

Emigració a Amèrica Llatina: va ser massiva durant les primeres dècades del segle XX. Entre 1911 i 1915 van emigrar des d'Espanya aproximadament 800.000 persones cap a Amèrica Llatina.

Emigració a Europa: a partir dels anys 60 hi va haver moviments cap a països industrialitzats d'Europa, en cerca de feina i millor qualitat de vida.

Nota: Aquestes notes recullen les principals idees sobre com la globalització i les migracions transformen l'espai urbà, generen noves jerarquies entre ciutats i provoquen impactes econòmics, socials i culturals.