Transformació Social i Moviment Obrer: Del Ludisme al Socialisme

Canvis i Transformació Social durant la Industrialització

La Revolució Industrial va portar canvis significatius, com una urbanització desigual i un creixement desordenat. Es va passar d'una societat estamental a una estructura social de classes, amb l'aparició del proletariat: la classe que només disposa del seu treball per viure. Els artesans van ser substituïts per obrers. La industrialització va dotar els treballadors industrials de característiques pròpies, fruit de tradicions i de la reacció col·lectiva a la seva nova situació.

El Socialisme Utòpic

Els primers pensadors socialistes van buscar una transformació radical de la societat, reflexionant més enllà del liberalisme per aconseguir la igualtat social. Les seves idees principals incloïen:

• Reacció ètica i moral al patiment dels treballadors.
• Reacció davant el fracàs de les promeses liberals.
• Substitució de la propietat privada per formes de propietat col·lectiva.
• Moviment pacifista.
• Idees il·lustrades.
• Fe en la ciència i el progrés industrial (excepte Fourier).

Alguns pensadors principals van ser:

• Saint Simon: Seguidor dels principis de la raó i el coneixement, equitativista, societat de productors.
• Robert Owen: Pare del cooperativisme, amb propietat compartida i beneficis compartits.
• Charles Fourier: Proposava comunitats de treballadors que visquessin en comú, rebutjant la industrialització com a origen de les desigualtats.

Els Moviments Ludites

El ludisme va ser una forma de protesta que denunciava les condicions laborals mitjançant la destrucció de màquines. Va ser una de les primeres formes de revolta articulada contra el sistema de fàbrica, expressant la desestructuració del món tradicional. Artesans i petits tallers independents veien les fàbriques i les noves màquines com una amenaça al seu treball i subsistència. El ludisme va ser durament reprimit. Un moment important va ser la crema de la fàbrica Bonaplanta a Barcelona el 1833.

Revoltes al Camp

A Anglaterra, els seguidors del ''capità Swing'' van destruir màquines introduïdes a l'agricultura.

Els Primers Sindicats

El 1824, les Combination Acts van ser abolides, impulsant la creació de sindicats de classe moderns: la Grand Union of Spinners (1829) i la Grand National Consolidated Trades Union (1834).

El Cartisme (1830)

El cartisme aspirava a reformar la situació de la classe obrera mitjançant la via electoral i parlamentària per modificar les condicions de treball a la indústria. El moviment obrer va posar en el centre de les seves reivindicacions una transformació en profunditat del sistema polític britànic.

El 1838, van publicar un manifest titulat People’s Charter que contenia sis reivindicacions:

• Sufragi universal per a tots els homes majors de 21 anys.
• Votació secreta.
• Sou per als parlamentaris.
• Etc.

Les propostes van ser rebutjades pel parlament. El tercer intent es va donar el 1848. El moviment no va assolir tots els objectius, però va aconseguir avenços com la jornada de 10 hores (1842) i va conscienciar i mobilitzar un gran nombre d'obrers. Alguns dirigents principals van ser Owen, O’Brien i O’Connor.

Socialisme Científic

Marx i Engels van establir els principis teòrics del socialisme científic, partint d'una anàlisi científica de la realitat social i donant un paper central a l'estudi de la història. Proposaven una revolució proletària en la qual el proletariat prendria el poder polític i instauraria la dictadura del proletariat com a pas previ a la instauració d'una societat comunista.

L'Anarquisme

L'anarquisme no té un cos doctrinari tan definit com el socialisme, amb diversitat d'autors. La idea bàsica era la defensa de la propietat col·lectiva i la consideració de l'Estat com a instrument d'opressió que limita la llibertat humana. Es basa en l'acció directa, rebutjant l'organització en partits polítics i la jerarquia. El sindicat és la forma d'organització preferida: autònom, no jerarquitzat, assembleari i federal. Hi ha tendències individualistes i col·lectivistes. Els comunistes volen la presa del poder polític, mentre que l'anarquisme busca l'acció directa i l'abolició de l'Estat.

P.J. Proudhon (1809-1864): Proposava l'organització en comunes i va introduir el pensament federalista, amb acords entre comunes respectant la seva autonomia. Criticava el centralisme i proposava un poder més distribuït.

M. Bakunin (1814-1876): Buscava la destrucció del món burgès i el poder polític.