Transformacions Agràries i Demogràfiques al Segle XIX

Transformacions de l'agricultura

La indústria de Catalunya va ser afavorida per les transformacions de la seva agricultura al llarg del segle XVIII, que havien orientat la producció agrària cap al mercat. A Espanya, aquesta transformació va ser lenta i insuficient.

La consolidació de la propietat privada de la terra

Els governs liberals del segle XIX partien d'una nova concepció jurídica de la propietat que implicava la liquidació de les formes de l'Antic Règim i la consolidació de la propietat privada de la terra, com a element essencial de la nova organització capitalista de l'economia. Amb aquesta finalitat van emprendre la reforma agrària liberal, que es va portar a terme amb un conjunt de mesures adoptades des del 1836. L'objectiu principal era alliberar la terra de les traves que posava l'Antic Règim a la propietat privada i a l'economia de mercat. Les mesures principals d'aquesta reforma van ser l'abolició de les senyories i dels drets jurisdiccionals, la desvinculació de la propietat i la desamortització de les terres de l'Església i dels béns comunals.

Els efectes de la reforma agrària

L'abolició de les senyories i dels drets jurisdiccionals no va significar la pèrdua dels drets dels antics senyors sobre la terra.

La desvinculació de la terra i les desamortitzacions van permetre que sortissin al mercat milers de propietats i van comportar una modificació profunda de la propietat territorial. A la darreria del segle XIX havien canviat de propietari milers d'edificis i de parcel·les agràries, i s'havia incrementat i diversificat el nombre de propietaris.

Reforma agrària liberal: objectius: eliminar les terres amortitzades, consolidar la propietat privada, incrementar la producció agrària. Realització: desamortització eclesiàstica i civil, desvinculació de les primogenitures, abolició de les senyories i dels drets jurisdiccionals, abolició de la Mesta. Conseqüències sobre la propietat: els conreadors directes no obtenen la propietat de la terra, terra en mans d'antics propietaris i nova burgesia, persistència del latifundisme, misèria i emigració. Sobre l'agricultura: augment de la producció agrícola, cereals com a producte principal, però preus alts, dinamisme de la vinya, les oliveres i els cítrics.

Els límits del creixement agrari espanyol

A Espanya, la conseqüència més important de la reforma agrària liberal va ser l'augment de noves terres no conreades. La superfície agrària va augmentar durant els seixanta primers anys del segle XIX. La major expansió de conreus va ser la dels cereals, que l'any 1860 representaven el 80%. El segon va ser la vinya, que es va convertir en un producte d'exportació. També es van estendre el conreu del blat de moro i el de les patates. En canvi, la ramaderia va patir un retrocés notable com a conseqüència del descens de les exportacions de llana. També va augmentar la cabanya porcina. El lent augment de la productivitat, element cabdal de l'endarreriment agrícola espanyol, es pot atribuir a un marc natural poc favorable.

L'expansió agrícola catalana

A Catalunya, les possibilitats d'incrementar l'àrea conreada eren migrades i, a diferència de la resta d'Espanya, l'augment del producte agrari va ser el resultat de l'especialització i la intensificació de l'ús del sòl. Així, la prosperitat de l'agricultura catalana va acomplir una funció cabdal per a l'arrencada del procés d'industrialització. La vinya per obtenir vi i aiguardent va constituir el motor principal d'una agricultura cada vegada més especialitzada per comarques, però les oliveres i els arbres fruiters hi van tenir també una importància considerable. El conreu de cereals i de llegums es va reduir o va augmentar molt lleugerament. Aquest retrocés va comportar un dèficit alimentari perquè la producció de l'agricultura catalana era insuficient per cobrir les necessitats d'una població cada vegada més urbanitzada.

L'evolució demogràfica

La producció agrícola va permetre alimentar una població en creixement constant.

El creixement de la població

Al llarg del segle XIX, la població espanyola va passar d'11,5 milions l'any 1800 a 18,6 milions l'any 1900, i va anar augmentant. La taxa del creixement va ser més gran a la primera meitat i es va reduir a la segona. Les causes més importants d'aquest increment van ser la desaparició de determinades epidèmies, la millora de la dieta i l'expansió d'alguns conreus. En el conjunt d'Espanya, el manteniment d'una mortalitat elevada, sobretot infantil, va ser causat per les males condicions sanitàries i per l'impacte de les epidèmies. Aquestes magnituds expliquen el creixement limitat de la població espanyola, que no va experimentar la transició cap a una demografia moderna fins al primer terç del segle XX. A Catalunya, el creixement econòmic més elevat va fer que la població passes de 0,9 milions a 1,9 milions, la qual cosa significava doblar la població.

L'èxode rural i el creixement urbà

El procés d'urbanització espanyol va ser limitat com a conseqüència de la modesta transformació industrial i de l'endarreriment agrari, que obligava la major part de la població a produir aliments i a romandre al camp. El creixement de les ciutats va ser lent, però constant. Fins al 1860, les migracions internes van ser de poca magnitud, però a partir d'aquí la població va iniciar un èxode que va comportar l'augment de la població urbana. El creixement més important es va produir a partir de l'any 1850 a Madrid, que era el centre polític, i a Barcelona, el nucli industrial principal i el punt de destinació dels fluxos de població més importants. El resultat d'aquesta distribució irregular de la població va ser un dualisme molt accentuat entre el camp i la ciutat. A Catalunya, els moviments migratoris interiors van ser força intensos i en dues direccions: del camp a la ciutat i de l'interior a la costa.

Les migracions transoceàniques

A les últimes dècades del segle XIX, la tensió entre l'augment de la població i les escasses oportunitats d'ocupació van obligar molts espanyols a emigrar a ultramar. Els emigrants principals van ser gallecs, asturians, càntabres i canaris, zones amb escassetat de terra i de llocs de treball. També Catalunya va proporcionar un contingent migratori important cap a Cuba.

La industrialització de Catalunya

Va constituir una excepció dins el panorama espanyol i fins a començaments del segle XX, Catalunya va ser la fàbrica d'Espanya.

La indústria tèxtil catalana

Es va iniciar en el sector tèxtil cotoner. Els orígens van ser de les fàbriques d'indianes, que en el passat havien augmentat la producció i havien incorporat les primeres filadores mecàniques. Les mesures liberalitzadores de la producció i del mercat van acompanyar a la revolució liberal i a la supressió dels privilegis gremials, van assegurar el lliure exercici de l'activitat industrial i van permetre la mecanització de la indústria, tant a Espanya com a Catalunya.

El procés de mecanització

En l'economia industrialitzada (1830) es va introduir la màquina de vapor i es va mecanitzar el procés productiu. La mecanització es va iniciar abans en la filatura que no pas en el teixit. L'any 1861, els fusos mecànics havien substituït completament els manuals, però els telers mecànics encara no havien arribat ni a la meitat dels totals. La manca de treballadors va comportar l'augment dels salaris en un moment d'abundància de diners per la repatriació de molts capitals espanyols de les colònies americanes. La mecanització va comportar un augment de la producció i una disminució dels costos. Es va substituir la llana pel cotó. L'ascens de la demanda va provocar una fase de creixement del sector tèxtil. L'any 1874 es va iniciar una nova fase expansiva, que va estar marcada per tres processos de renovació: la mecanització del tissatge, la transformació dels edificis industrials com a resultat de la nova maquinària més pesant i la substitució energètica. La utilització de l'energia hidràulica en lloc del vapor va comportar un canvi en la localització de les fàbriques i la creació d'un gran nombre de colònies.

Característiques de la indústria tèxtil

La indústria catalana es va caracteritzar per la seva concentració en la indústria lleugera, al sector tèxtil. Va predominar les indústries intensives en capacitat empresarial i comercial i es van eludir les intensives en capital. La indústria tèxtil es va iniciar amb l'aportació de petits capitals. En general, hi va haver un predomini de les petites i de les mitjanes empreses, i es va mantenir una certa producció domèstica. Però el desenvolupament de la indústria tèxtil va haver de resoldre dues limitacions: 1) la pobresa del subsòl català, escàs en carbó, i les dificultats del transport per proveir-se d'hulla asturiana; 2) la feblesa del mercat espanyol, constituït bàsicament per una pagesia amb poca capacitat adquisitiva, cosa que suposava una demanda escassa. D'aquesta manera, la indústria tèxtil va esdevenir un sector que exigia al govern la promulgació constant de mesures proteccionistes per enfrontar-se a la competència dels teixits estrangers. Pel que fa a la localització industrial, van situar-se a la costa, a prop dels ports per on arribava el carbó (Barcelona, Maresme i el Garraf). A partir del 1869, i per tal d'estalviar els alts costos del carbó, van buscar cursos d'aigua per aprofitar l'energia hidràulica.

Vapors i colònies

A Catalunya van coexistir dos models d'organització: els vapors i les colònies. Els vapors van predominar en la primera fase de la industrialització. Estaven situats als barris industrials de les ciutats costaneres. A partir del 1860, les dificultats per proveir-se de carbó a bon preu van fer que es creessin les colònies, uns establiments industrials lluny dels nuclis urbans, localitzats a prop dels rius per obtenir-ne energia hidràulica. L'organització de la producció en colònies tenia inconvenients perquè exigia unes construccions més complexes i reduïa el procés de producció quan baixava el cabal d'aigua durant els mesos d'estiu. Els avantatges eren que l'aigua era gratuïta, una mà d'obra més barata i no tan reivindicativa com la urbana i beneficis fiscals.

La diversificació industrial

El predomini de la indústria tèxtil cotonera no impedia el desenvolupament d'altres sectors. El de la llana va créixer gràcies a la mecanització i a la introducció de la màquina de vapor. La metal·lúrgia va tenir a Catalunya un paper subsidiari i es va desenvolupar a la segona meitat del segle XIX, estimulada per la mecanització del tèxtil. La Maquinista Terrestre i Marítima, creada el 1855, en va ser la més important. La indústria química va avançar molt lligada a la producció d'àcids per als acabats de la indústria cotonera. A finals del segle XIX es van iniciar dues indústries pioneres: l'electricitat i la telefonia.

L'estructura industrial d'Espanya

Al segle XIX, a Espanya el progrés de la industrialització va ser lent.

La indústria siderúrgica

La siderúrgia va ser el sector que va acompanyar al sector tèxtil en la implantació de la indústria moderna. Aquest sector va estar molt lligat al desenvolupament del ferro i el carbó, per les altes temperatures dels alts forns. Les primeres siderúrgies: els primers intents de crear-ne van tenir lloc a partir del 1826 a Andalusia. La producció siderúrgica andalusa va ser hegemònica a la península durant 30 anys. Però aquest primer intent va fracassar perquè, davant la dificultat per adquirir carbó de coc, es feien servir carbons vegetals. A mitjans del segle XIX, la siderúrgia malaguenya va entrar en una decadència definitiva.

La lenta expansió industrial

Catalunya i el País Basc ja havien desenvolupat una estructura industrial moderna. El predomini agrícola espanyol va fer possible que la indústria agroalimentària tingués un paper econòmic rellevant, amb un volum que representava més de la meitat del total industrial d'Espanya l'any 1856. Els sectors nous, com el metal·lúrgic i el químic, cap a l'any 1856 representaven només el 3% de la indústria, però van anar guanyant terreny amb el pas del segle.

La producció minera

Entre els anys 1874 i 1914 va tenir lloc l'explotació massiva dels jaciments miners del subsòl espanyol. L'augment de la demanda de carbó va ser afavorit per la màquina de vapor i pel desenvolupament de la siderúrgia. La mineria de ferro va ser un sector en expansió que requeria un mineral sense fòsfor, una característica del ferro basc i poc freqüent a Europa. L'escassetat de la demanda interior va fer que la major part de la producció fos destinada a l'exportació.

La desamortització del subsòl

La llei de mines de 1868 va suposar la fi de la reglamentació de les concessions mineres i la liberalització del sector, que va iniciar l'explotació massiva dels jaciments espanyols. L'expansió de la producció minera té tres factors: l'augment de la demanda interna, els avenços de les tècniques d'extracció, que van abaratir-ne els costos, i l'endeutament crònic de la hisenda espanyola, que va impulsar la concessió de l'explotació dels jaciments a companyies estrangeres. Entre els anys 1870 i 1913, l'explotació dels jaciments miners espanyols va créixer molt. Van ser importants els de plom al sud peninsular, els de coure de Riotinto, els de mercuri d'Almadén i els de zinc de Reocín.

El ferrocarril i el mercat

La construcció del ferrocarril

Es va iniciar el 1855, amb l'aprovació de la Llei general de ferrocarrils. Les etapes de la construcció del traçat: 1) La primera gran expansió del traçat es va fer entre els anys 1855 i 1866 i va comportar una mobilització de capitals molt superior a qualsevol altra iniciativa econòmica. 2) La crisi financera del 1866 va provocar un període de paralització de la construcció davant l'evidència de l'escassa rendibilitat que tenien les inversions ferroviàries. 3) Superada la crisi, a partir del 1873 es va iniciar una nova etapa constructiva durant la qual es va completar el traçat de la xarxa que havia quedat paralitzat.

Els efectes del ferrocarril sobre l'economia

La llei del 1855 va ser el referent normatiu de la construcció de la xarxa. En primer lloc, va consolidar una estructura radial de la xarxa amb centre a Madrid, cosa que va dificultar les comunicacions entre les zones més industrials i dinàmiques. En segon lloc, va fixar un ample de via més gran que el de la majoria de les línies europees, una decisió que va obstaculitzar els intercanvis amb Europa. En tercer lloc, la llei va autoritzar les companyies constructores, la majoria estrangeres, a importar, lliures d'aranzels duaners, tots els materials necessaris per a la construcció de la xarxa ferroviària.

Les dificultats del mercat interior

Els passos legislatius per suprimir els obstacles a la circulació de mercaderies i construir un mercat nacional es van fer a la primera meitat del segle XIX. En conseqüència, es van suprimir els impostos de pas i es van eliminar les taxes i els impostos indirectes sobre el comerç.

L'augment del comerç exterior

En l'evolució del comerç exterior es poden diferenciar dues grans etapes: la primera (1815-1850) va ser de creixement modest, i la segona (1850-1900) de més creixement per influència de l'expansió del comerç internacional. En un primer moment, les exportacions més rellevants eren l'oli i el vi, i les importacions, els teixits de cotó i de lli, mentre que en les exportacions els minerals s'havien afegit als productes agraris.

Lliurecanvisme i proteccionisme

Lliurecanvisme: política econòmica que suprimeix les traves al comerç internacional i postula la lliure circulació de mercaderies. Proteccionisme: política econòmica que dificulta l'entrada en un país de productes estrangers que fan competència als productes nacionals.

Hisenda, banca i diners

Hisenda i deute públic

El 1845, el govern liberal va impulsar una reforma fiscal per eliminar les exaccions fiscals dels privilegiats i augmentar la recaptació sobre la base de la igualtat davant l'impost. Les finances de l'estat van perpetuar novament el dèficit de la hisenda pública, que va haver de finançar-se per mitjà del crèdit exterior, fent concessions importants a grups estrangers a canvi de fons, i per mitjà de l'emissió constant de deute públic.

Les raons per les quals Espanya no va desenvolupar una industrialització plena al segle XIX

Van ser diverses: 1) Cal tenir en compte la posició geogràfica d'Espanya, que implicava costos de transports més elevats que als països industrialitzats de l'Europa central. La distància era un desavantatge important. 2) Una altra causa està relacionada amb l'endarreriment agrari i l'escassa capacitat de compra de la immensa majoria de la població espanyola. 3) Per això, va tenir repercussions negatives la gran quantitat de capitals recaptats per la hisenda. 4) Cal destacar la desfavorable dotació d'energia i de matèries primeres, fonamentals per al desenvolupament industrial. 5) I finalment, també cal valorar les repercussions de la desestabilització política.

Societat i moviments socials al segle XIX

De la societat estamental a la societat de classes: la dissolució dels estaments privilegiats

A Espanya, els estaments van deixar d'existir amb la configuració de l'estat liberal al segle XIX. Les noves lleis van imposar la igualtat jurídica de tots els ciutadans i amb aquesta mesura es va posar fi als privilegis atorgats pel naixement. En el nou sistema, tots els grups socials pagaven impostos, eren jutjats per les mateixes lleis, tots eren iguals. Així doncs, el conjunt de la població constituïa una sola categoria jurídica, la de ciutadans. En el fons, els ciutadans quedaven definits per la seva pertinença a una classe social, que era determinada pel seu nivell econòmic. La noblesa va veure com se suprimien les lleis especials que la beneficiaven i que això comportava la pèrdua d'alguns dels seus privilegis. No obstant això, en el clergat, el procés de desamortització i desvinculació va tenir un gran efecte sobre el poder de l'Església, perquè la va privar de moltes propietats. A més, les lleis d'exclaustració, decretades pel poder polític. Però l'Església catòlica va mantenir una bona part del seu poder. La jerarquia eclesiàstica va continuar exercint una gran influència política i social. Exclaustració: aquest terme significa abandonar el convent per part d'un religiós i fa referència a les lleis de l'època de Mendizábal, en què es va decretar la supressió dels convents i dels monestirs on no visquessin entre 24 i 12 clergues. Proletari: treballador assalariat que al segle XIX era conegut amb diversos termes. Aquell que només posseeix descendència.

Una nova organització dels grups socials

A Catalunya i a Espanya, al segle XIX, on les noves formes de tipus capitalista van arrelar més ràpidament, es van constituir dos grans grups socials: d'una banda, la burgesia, posseïdora de riquesa urbana, industrial o agrària procedent de les seves propietats, rendes o capitals; l'altra, el proletariat, integrat pels qui només posseïen el salari que rebien pel seu treball manual. Dintre de la classe burgesa hi havia grups: a dalt de tot hi havia una elit dels diners constituïda per l'alta noblesa, de grans propietaris agraris i persones no nobles que s'havien enriquit. Per sota de la gran burgesia hi havia una burgesia urbana, petita, que presentava una gran diversitat. També la classe treballadora, que estava formada pels petits artesans, el servei domèstic... Les desigualtats i les diferents condicions de vida van donar lloc a nous moviments socials i a ideologies polítiques diferents.

Els nous grups dirigents: la pervivència de la noblesa

A la nova societat liberal, l'alta noblesa espanyola, formada per un petit grup de famílies, va conservar la majoria de les terres i fins i tot va adquirir noves propietats procedents de la desamortització. El destí de la petita noblesa va ser molt diferent. Els *hidalgos*, que eren molt abundants a la zona cantàbrica i al nord de la Meseta, van perdre el seu privilegi principal. Dins d'aquest grup estava la noblesa catalana, la major part de la qual s'havia empobrit al començament de segle perquè no havia aconseguit augmentar les rendes. De tota manera, el poder de la noblesa espanyola no provenia només de la seva riquesa, sinó també de la influència política i social. La noblesa va acceptar el liberalisme com un mal necessari, però va mantenir intacta la seva preeminència social i va aconseguir que una part de la burgesia intentés imitar-la i volgués emparentar-se amb nobles. Al darrer quart del segle XIX, la noblesa va començar a perdre una part del poder econòmic i de la influència política.

Els grups burgesos

:el proces dindustrualitz i dimplantacio del capital a espa va anar confromat una burgesia vinculada als negocis, el comerç,,,  es van sentir atrata x inverit en terres i va adquirir algunes propietats a carrec dels bens de lesgleisa i dels munici. Daklesta manera va pasar a engrossir les files dels propietaris agricoles i es van converitir en rendistes. Akesta burgesia tenia origens regionals diversos.

La burg indus cata:entre 1838 i 1868 la burge cata, es concentraba a barce,va viure un momento despledor lligat al desenvo de la industria./ dins del grup burges el pes de la burgesia industrial va ser considerable. Al cens del 1860 barna tenia 2500 industrials./encara k la burgesia indu cataala va okupar un lloc secundari en lorganitzacio de laparrell estatal. Lestat liberal espany representava essencialmn els interessos de les oligarkies agraries i la burgesia industrial es va manetir lluny de les esferes del poder.

Les clases mitjanes:les cls mi constituien una franja intermedia entre els poderos i el assalariats. La seva rikesa era menor q la de les clases dirigents i els seus ingresos eren desiguals i depenien de la marxa dels negocis. El seu desenvo va anar lligat al creix urba i a lexpansio de ladministracio i dels serveis. El 1860 mostra  un colectiu important dassalariats publics en el kual nomes els funcionaris civils del govern. Hi havia tmb un conjunt de professionals liberals, agrupats en trs grups: amb lleis, amb la construccio i la propietat immobilaria i el relacionat amb la salut. / poseien mes rikesa k els pagesos op els obrers, la seva capacitat económica era limitada.

Les clases pupulars: artesans i grups urbans: a catal els menestrals constituiren un grup petit artesans i comerciants q basaven la seva propseitat en el treball i lestalvi i  q adoptaren sovin actitus força critiques contra el model liberal, van formar una part impor de les bases socials del republi federals//el creix urba van aver treballadors de serveis, els relacionats amb la infraestricutra urbana, dependents de comerç etc.. tamb i avian dones.

Levolucio de la pages:la reforma agraria liberal va concerntrar la propietat de la terra en mans dun nombre rediut de p propietaris.van augmentar la figura del pages sense terres, els contractes dexplotacio a curt termini i els latifundis.//lany 1860 hi havia a espanya uns 2,6 miliaons de jornalers i al fianls dels s la situacio de la pagesia pobra no havia millorats./a espnya hi havia grans diferen ragionals. A castellar la vella, andalus, i extremand q es van enfortir amb el reconeixement de la propietat plena de les antigues senyories, la situacio de la pagesia va restar gariabe inalterada respeta al seg anterior.// pero en zones de castellar la nova, arago i valen gruos de poagesos vab oider accedir a la propietat i millorar la seva situacio. Pero en el camp espanyiol va canviar por entre el 1830 i el 1870. La majoria dels pagesos van veure frustrades les seves aspiracions q el proces de reforma liberals els permetes lacces a la propieta i la fam de terres.// a mes en akesta mateixa poblacio de pagersos rekeuia el pes mes gran de lanalfabetisme i de la marginacio social, pero al final del s xix va augmentar i va augmentar tmb la conflictivitat social al camp i le proces demigracio cap a les ciutats.

El sorgikment del proletariat: a la 1 meitat del sxix en nombre dobrers era molt reduit a espa i la gran majoria treballa en la industria textil catal. Els origens de la clase obrera van illigarse al proces dinsutrialitzacio q es va produir a catal./ la nopva industria va comportar una organitzacio del treball q es va carácter x la utilitzac de ma obra assalariada. Aixi la industria cotonera va augmentar moltisim./ les regles q regulaven les noves formes de treball no tenien res a veure amb les conegudes. Lamo, propietari dun establiment industrial, donava locupacio als obrebrs a canvi dun salari escas q a penes arribava x a la manutencio duna familia.les jornades laborals era de 12 a 14 hores diareis duratns 6 dies a la semana y es cobrava x dia treballat. Les dones i els infants q havien fet 7 anys tmb trevallaben a les fabrikes i conbraven salaris molt inferiors als dels homes.// les condicions de vida k tenien erna dolentes, les cases petites, malaltiees…/.

Vida quotidiana i comportament socials: la vida i les formes doci:nomes a cata els valors de rteball de lesforç personal  i de lausterioat van esdevenir predominants i van aconseguir contrarestar el model social basat en el trbeall o en lideal de viure de les rendes./ leglesia católica va continuant sent molt importar, pero un sector del liberalisme espany va defensar la vonvivencia de laïcitzar la vida publica i de posar fi al predomini de la moral catoli en totes els ambits socials./ el pes dels diners com a definidors de la categoría social es va refermar en la novia societat i lostentacio dakesta rikesa va definir el nou gust burges.com les grans cases, la bona vida./nombrosos teatres van obreir les portes. A barna es va constriur la societat del liceu (1844) inagurar (1847), cacinos etc../ entre les clases populars urbanes es va estendre el costums danar als cabarets, als balls… pero la taberna era el principal centre de reunió dels treballadors. Daltra banda la influencia de les ideeas socialistes i anarkistes i laugment de lalfabetisme dels obrebrs van afavorir la funcio dateneis populars, cases del poble i cerclres obrers.

Les dones en la societat dl sxix:les dones k pertanyien a les elits poseisn els valors burgeos i la tradiconal concepcio católica i conservadores,un desti esencial: el amtimoni. La llei moyano obligava els nens i les nenes a asistir a lescola, pero lenseyament es feia separar i mentra q els nene rebien una preparacio per exercir una professio, les nenes aprendein fer la costra i la doctrina cristiana.// les dones obreres constituien una important froça de treball malgrat q una profunda hipocresía feia extensiu al conjunt de la societat lideal de la familia burgesa. Tamb van participar eb ek  reivinidcaciones obreres i moltes es van sindicar// en lambit rural la dona del petit pages feia des de ben antic tota mena de tawskes agricoles y tmb de la redta de taskes domestikes i de tenir cura dels fills, animals i dels malalts.

Les primeres organitzacions obrebres: el naixamen dels sindicats obrebrs a catal: la primitiva legislacio liberal no volia cap tips de normativa de lassociacio obrera. Davant dakesta situacio, les primeres manifestacions de protesta conrta el nou sis industrial van prendre un cara violent, clandesti.. a la década del 1820 el luddisme (mov dorigen angles contra el nou s industrialq es manifesta en una accioespontania i violenta q incloiala destrucciode makines, la crema de fabrikes o collites, etc) va ser la primera exoressio de rebelia obrera contra la perdua de llocs de treball i de la minva dels jornasl// els trballs ca es van adonar k lorigen dels problemas eres les condicions de trebll k els impossaven el propietaris i leix de prtesta opbrera es va anar centrat en les millores laborals i en la defensa del dret dassociacio. Asi va sorgir un primer associacionime obrer i es vfan crear societats de socros mutus./lany 1840 a catal la decisio dels fabrica textil van ser modificarts, per corrdinar les accions de protesta i negociar amb els amos es van elegir comissions de representats. Dakest mov va neixer el 1840 la primera organitzacio sindical despanya : associacio de teixidors de bardclona, lligada a la societat de proteccio mutua dels teixidors del coto de barna.//akests primers sindicals eren derecacions dofici , la vaga va ser el principal mitja utilitzat per força les negociacions.

La consolidacio del sindicalisme: amb larribada del bienni progresista es van torna a autoritzar les associaciosn de treballadors i el mov obrer va tenir una onada defervescencia i de radicalitzacio, estimulant a cata va ser la vaga contra les selfactines (1854), reaccio violencta, amb krema de frabrikes, etc./ lauge del movi reinvidicatiu va fer indignar els amos, q reclamaren al govern laprovacio de mesures repressives contra lobrerisme. Es va prohibir les associacions obrers i els amos van susopendre els contractes colectius despdes de la vaga.  En akest mome es va desencadenar la caga considerada com la primera vaga general del esta tespanyol

Socialismo utopic i republicanisme:akest mov obrer i jornaler es va veure potenciar pq la seva reinvidicacions van comptar amb el nou corrent socialista, utapisme o sicialisme utopic q pretenia crear societats igualitaries./ a cata el socialime uto va comenrçar a difondres durant la década del 1830. Sobre diaris./ pel k fa la politi, el 1 obrerisme espan va estar molt vinculta al republicanisme federal. Pero el fracas de les insurrecions federals, les disputes internes dins el federalmie i la manca de reformes efectives van anar allunyant del republicanime el proletariat mes conscienciat i van anar escampantse les actituds de rebuig a la participacio poli. Van adoptar una actitud apolítica i propera a larnakisme.

Larribada de linternacioanlisme: larriba de la internacional a espanya:despres de la revolucio de setem del 1868 va arribar a espanya un envait de lait, Cuissepe fanelli q va viatjar a Madrid i a barna x creari els primers nuvlis daflitias a la interncional. Fanelli, era membre de lorganitzacio anarquista aliança  internaci de la democrac socialista, fudada per bakunnin lany 1868, va difondre els ideals anarkistes com si fossin de lati./ a partir del 1869 les associaciosn obrebes es van difonde x tota espanya.

Crisi i escissio a la FRE: lany 1871 va arribar a Madrid Paul lafargue, i va impulsar la creacio dun grup internaciolaniste mes favorables a les posicions marxistes . les discrepancione entre els dos corrents intenacionalistes van culminar el 1872amb lexpulsio  del fgrup madrileny de la FRE ii amb la fundacio de la nueva federación madrilenya, marxista./despres del fracas de les revoltes cantanolistesm en les kuals participaven nombreosso bakunisnistes, la fre de lait va perdre força i el seu declivi va tenir lloc a partir del 1874, en k va ser declarada ilegal pel nou regim de la restauraci.

Enfrontats anarki i marcistes en la 1 inter:lassociaci intern de rtebbala ca constitur el primer intent dagrupar tots el ki pensaven k calia planificar lorgani dels terballador x aconseguir lemancipacio i x lluitar.// la tesis marxistes defensaven q lemancipacio dels treballador havia de ser obra dells mateixos. K les clases obrebres havia dorganitzarse politicamn x conkerir, x una revolucio, el poder politi i enconom i contriur u no oi estatr obrer. Amb el pas del tems desapreixerien les diferen economi i socials i sentrario aleshores en la fase del comunismo. Pero lait si van integrar molts altres grups obrers, i entre ells les dif seccions de lalianza internacio de la demo social, fundada poer bakunin, la personalitat mes rellevant del pensam mas anarquista. Akesta idiologia tmb senfrotnava al sis capital i reclamva labolicio de la propietat privada i la seva substitucio x formes de proetat comunitaris, directmnet x els rteballados./ a diferen del marxisme k mantenía una oposicio radical a laccio politca, a la participacio del proletarial en les ellecions i a la formacio de partits poli. Defensava tmb labolicio de lestar i es mostraba hostil a kualevol tipus dautoritat.

Anarkisme i socialismo (1874-1900):els corrents anarkistes.lany 1881bakunin va canviar el seu nom pel de feredacio de trballadors de la regio española, a causa de la necesitat dadaptarse a la nova legalitat,/ durant letapa 1893-1897:es van produitr els actes mes remarcables de violencia, sobre els politics i el liceu/ la prolifeeracio datemptas va aprofundir la divisio de lanarkisme entre els partidaris de laccio directa i els ki propugnaven una accio de masses. Anarkistes veterans amb  intelectuals, es van manifestar contraris al terrorisem. Van platejar la revol socialcom un obj a kitja termini i van propugnar la necesitat de fundar organitzacions de carácter sindical. Va comens´çar a donar el seu fruit al s XX.accio directa: activitat individual i violenta de lanarkisme de karacter terrorista. Anarcosidicalisme:corrent de lanark partidar de laccio colectiva i revolú dels treballa, agrupats en dincicats revol, i contrqaia als metodes terror.

El socialismo obrer: la nueva federación madrileña de caractermarxista, es va trasformar lany 1879 . el nou partit presentaba reformes immediates k incloien el dret dassociacio, de reunió i de manuifestac, de canviar coses com menys ores pels treballadors, etc. Lany 1886 es va publicar el primer cap el seu organ de prensa i el 1889el partit es va afiliar a la segona ainternacional sociales, lany 1890 va participar en la rimera celebracio del primer de marig com a jornadea de reivindicacio obrebra i en els vages mineres daustria i el país bs. Lany 1888 el partit va celebrar el prime r congres barcn, on es va fundar el mateix any kla unió general de treballadors. El programa tenia un carac reicindicatiu de millores en les condición laborals dels obrers i x aico va defensar la negociacio colectiva./ el PSOE va creicer lentament arreu depsanaya.