Transformacions agràries i revolució industrial

Un conjunt de transformacions agràries van impulsar un increment de la producció agrícola en la segona meitat del segle XVIII. Grans extensions de terres de cultiu van passar a ser privades. Les lleis de tancament van avalar aquest procés que va beneficiar els grans propietaris. Va implicar passar del sistema de camps oberts (openfields) a camps tancats (enclosures). Va perjudicar els llauradors pobres que van haver de vendre les propietats i molts van emigrar a les ciutats. La rotació triennal va ser substituïda per la quadriennal (sistema Norfolk) que combinava cereals amb plantes (naps). El nou sistema va suprimir el guaret, va permetre incrementar la cabanya ramadera i l'augment de bestiar va incrementar la carn i la llet. Noves màquines: la sembra mecànica (Jethro Tull) i la nova arada (Rotherham). Nous cultius (creïlla, dacsa).

La màquina de vapor - James Watt: va néixer a Escòcia el 1736 i va morir el 1819. Va començar a estudiar matemàtiques als 14 anys. Va adaptar la màquina de vapor el 1766 per a impulsar els mecanismes industrials.

La locomotora i el ferrocarril: el ferrocarril va ser el primer vehicle mogut per la màquina de vapor, el qual va permetre traslladar persones i mercaderies. Al segle XIX apareix el vaixell de vapor.

Indústria tèxtil

El govern britànic ho va prohibir, però la producció en grans quantitats era econòmica. Mecanització: la llamçadora volant de Kay (1733), màquines de filar (spinning jenny) i teler mecànic (Crompton, 1785).

Siderúrgia

Al segle XVIII puja la demanda del ferro. L'ús del carbó de coc (Darby, 1709) va permetre produir grans quantitats de ferro. L'acer es va desenvolupar el 1856 amb el convertidor Bessemer.

Carbó i ferro

El carbó es va convertir en la gran font d'energia de la revolució industrial, creant paisatges negres.

Expansió comercial

En l'economia del mercat, es va passar del consum autoconsum i venda en mercats a un comerç interior consolidat a nivell nacional i un comerç exterior que exportava indústries al Regne Unit.

Creixement de la població

La revolució demogràfica va provocar un augment de la població europea a partir de 1750, gràcies a l'augment de la producció d'aliments, medicina i higiene. Això va fer que l'esperança de vida pujés de 38 anys a 50 anys durant el segle XIX.

Expansió de les ciutats

Els habitants es van multiplicar i es van crear infraestructures i serveis com muralles, barris, ferrocarrils i tramvies. Això va provocar un creixement rural i un èxode rural cap a les noves ciutats industrials i barris elegants.