Transformacions del Segle XIX i XX: Art, Societat i Innovació
Clasificado en Plástica y Educación Artística
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,22 KB
CONTEXT Al segle XIX hi va haver una sèrie d'innovacions, com per exemple el petroli i l'electricitat, que van ser noves fonts d'energia, o noves indústries com la química. Es van desenvolupar els mitjans de transport (aviació, tren, navegació i també va destacar la importància de la fotografia). La nova societat europea era la burgesia, liberal i capitalista (amb un esperit progressista). A finals del S. XIX, Europa va caure en un període de crisi; políticament es centra en la guerra franco-prussiana, i econòmicament la crisi del 1873 va sorgir de les rivalitats imperialistes i la importància del moviment obrer. Les transformacions van tenir un reflex en les mentalitats i la cultura, com en l'irracionalisme de Schopenhauer o Nietzsche (no confiar en la raó). Des del punt de vista artístic, el s.XIX és una etapa de canvis en l'experimentació artística.
Es caracteritza pel desig de trobar noves formes d'expressió, amb una actitud de rebel·lia i de llibertat creativa. Primer el romanticisme s'oposarà al neoclassicisme, després l'impressionisme al postimpressionisme. LES AVANGUARDES. Literalment, el concepte implica la lluita d'un xicotet grup que se situa per davant i s'enfronta a situacions ja preestablertes. Per aquesta raó, els avantguardistes van ser rebutjats socialment fins que, poc a poc, van ser assimilats.
L'art del s.XX va sofrir molts canvis; ara l'art no ha quedat endarrerit a les noves transformacions, sinó que, inclús, s'anticipa a la recerca de noves formes de llenguatge i sensibilitat. La revolució en l'art modern es pot resumir en una nova concepció de la naturalesa i de les persones.
Respecte a la naturalesa, la seva representació es desenganxa dels seus aspectes visibles, degut al pensament en el qual es veu que no és més que aparença de la realitat, però no la realitat verdadera, ja que les persones no poden percebre l'energia latent en la matèria.
L'art ha hagut d'adaptar-se a una nova sintaxi per a poder adequar-se a les noves realitats: les deformacions, les figures geomètriques, l'ús del color arbitrari, l'abstracció i el collage. Es perd la simetria, les llums i ombres, la perspectiva, etc... Els vells postulats de la pintura havien desaparegut.