Transformacions Demogràfiques i Socials al Segle XIX: Industrialització i Societat de Classes

Nou Règim Demogràfic: Creixement de la Població

El Nou Règim Demogràfic es caracteritza pel creixement de la població, que depèn dels recursos naturals, sobretot alimentaris. Anteriorment, hi havia un límit al creixement de la població. La industrialització va comportar un increment demogràfic significatiu, amb canvis notables en la mortalitat i la natalitat.

Descens de la Mortalitat

El descens de la mortalitat es va manifestar en la disminució de la mortalitat infantil i la prolongació de l’esperança de vida. Això va evitar les crisis demogràfiques i va accelerar el creixement demogràfic.

• Noves tècniques agrícoles i la millora dels transports van reduir les crisis de fam provocades per les males collites.
• El desenvolupament de la medicina i les mesures d’higiene (com el clavegueram) van ajudar a evitar epidèmies.
• Els avenços mèdics, com la cirurgia, van ser clau en la lluita contra les malalties infeccioses.

Control de la Natalitat

La disminució de la natalitat va ser més progressiva i tardana que la disminució de la mortalitat. Aquesta tendència va estar motivada per:

• El control voluntari de la natalitat.
• La difusió de les tècniques contraceptives.

Grans Migracions Intercontinentals (1820-1915)

Entre 1820 i 1915, es va produir un important corrent migratori: aproximadament 40 milions d’europeus (una cinquena part d’Europa) van emigrar a altres continents, especialment a zones amb característiques climàtiques semblants. El creixement de la població i l’emigració van impulsar el comerç internacional.

La creació de nous mercats va permetre vendre productes manufacturats i comprar primeres matèries i productes alimentaris.

La Societat de Classes

La societat estamental va evolucionar cap a una societat igualitària, basada en el principi de la ciutadania, on totes les persones són iguals davant la llei. No obstant això, la riquesa va definir un nou model de societat: la societat de classes.

La lluita per aconseguir el sufragi universal va demostrar que la riquesa era un element bàsic per a la diferenciació social.

Durant el segle XIX, el sufragi censatari només permetia votar i ser elegides a les persones que superaven uns mínims de propietats i riquesa, excloent la majoria de la població. Es distingia entre ciutadans (amb drets polítics i civils) i la resta de la població (amb només drets civils).

El Sufragi Femení

El dret de vot per a les dones, conegut com a sufragi femení, va ser una reivindicació important.

Al segle XIX, el moviment feminista va estar lligat als moviments sufragistes de Gran Bretanya i els Estats Units. Aquest moviment va ser dèbil a l'Estat espanyol, ja que la tradició assignava a les dones les tasques domèstiques i la influència de l'Església era molt forta.

L'establiment del sufragi universal (vot per a homes i dones) i de sistemes polítics democràtics i participatius va contribuir a la reducció de les diferències socials.

La Burgesia

La burgesia va promoure la Revolució Industrial. No tota la burgesia era industrial; també hi havia burgesia comercial o financera, que constituïa els sectors més rics.

El Proletariat i els Moviments Reivindicatius

El proletariat també va contribuir al desenvolupament industrial, però les seves condicions de vida i treball eren míseres, la qual cosa va provocar moviments reivindicatius.

El Ludisme

El ludisme va ser el primer moviment de protesta, caracteritzat per la destrucció de màquines a causa de la manca de feina i l'atur obrer. A la segona meitat del segle XIX, els obrers es van adonar que la destrucció de màquines i l’incendi de fàbriques no solucionava els seus problemes, i el moviment va desaparèixer.

El Moviment Obrer

El moviment obrer va sorgir amb les associacions de treballadors de les fàbriques, que es van construir durant la Revolució Industrial. L'objectiu principal era millorar les condicions de vida i de treball, incloent:

• Salaris més alts.
• Limitació dels horaris.
• Millors condicions de treball.

El Cartisme Anglès

El cartisme anglès, durant la primera meitat del segle XIX, va defensar el sufragi universal i la representació parlamentària dels interessos dels obrers, encapçalats pels partits socialistes.

La Industrialització a Catalunya

El desenvolupament econòmic a Catalunya es va iniciar a la segona meitat del segle XVIII. Entre 1717 i 1787, la població es va duplicar, i es va produir un increment de la producció i la productivitat agrícola, gràcies a:

• L'ampliació de la superfície cultivada.
• L'augment de terres de regadiu.
• L'ús d’adobs.
• La rotació de conreus i la supressió del guaret.
• L'especialització en els conreus.
• La introducció de maquinària.

La industrialització a Catalunya es va iniciar al segle XVIII amb la indústria cotonera i l’estampació d’indianes.

La fàbrica El Vapor dels germans Bonaplata (1833) a Barcelona va ser un dels primers exemples de l'ús de la màquina de vapor.

El carbó, que arribava per mar, va influir en la localització de les fàbriques a Barcelona i a les zones costaneres.

L'escassetat de primeres matèries (carbó i ferro) va dificultar el desenvolupament de les indústries. El carbó provenia de les illes britàniques i era car pel transport i els aranzels.

La manca de carbó va impulsar la recerca de fonts d'energia alternatives, com la turbina hidràulica. Això va propiciar la creació de colònies industrials als rius, que eren conjunts formats per la fàbrica, la casa de l'empresari, les cases dels obrers, l'escola, l'església, la taverna i l'economat.

Primerament, es va desenvolupar la indústria tèxtil i, en segon lloc, la metal·lúrgica (com La Maquinista Terrestre i Marítima, fàbrica de 1855).

En tercer lloc, va sorgir la indústria del gas i l'electricitat:

• El gas s'utilitzava per a l'enllumenat públic i el consum domèstic.
• L'energia hidroelèctrica anava guanyant terreny.