Transformacions Industrials i la Primera Guerra Mundial: Causes i Conseqüències

Transformacions Industrials del Segle XIX

Els canvis que va patir la indústria fins a l’últim terç del segle XIX van ser significatius, marcant una època de grans transformacions:

• Millora de la producció gràcies a la incorporació de noves fonts d’energia com l’electricitat i el petroli, l’obtenció de nous materials com l’acer i l’aplicació de noves formes de treball com l’automatització i el treball en cadena.
• El capitalisme financer.
• Aparició de nous sectors industrials (químic, elèctric).
• Noves matèries primeres com el petroli.
• Ocupació de noves formes d'energia com el motor d'explosió.
• Nous materials (alumini), aliatges i tècniques (cromats, niquelats ...) i productes sintètics (plàstics).

Primera Guerra Mundial (1914 - 1918)

Conflicte bèl·lic global centrat a Europa. Més de 9 milions de combatents van perdre la vida, degut en gran part als grans avenços tecnològics en potència de foc.

La II Revolució Industrial va provocar misèria al país, ja que hi havia moltes diferències socials.

Els amos de les fàbriques guanyaven molts diners i els treballadors vivien en condicions molt pobres, provocant així una gran crisi econòmica.

Molta competència entre empreses, impedint als empresaris que pugessin els preus.

Hi havia més producció que compradors, i les empreses no podien reduir el cost de la producció baixant el sou dels obrers. Així que per baixar el cost van introduir més tecnologia, acordar límits a la competència i als preus i organitzar la feina dels obrers. Els països van aplicar mesures proteccionistes, tancant les fronteres, així ni els venien ni els compraven. Així que van augmentar els impostos.

Creació de l'Imperialisme

La necessitat de trobar nous mercats i nous llocs d’inversió va provocar l’extensió del domini d’un país sobre els altres. El conquistador és la metròpolis i els conquerits són les colònies. Gran Bretanya i França es van convertir en els principals colonitzadors.

També el nacionalisme, on molts pobles europeus que estaven integrats dins dels imperis lluitaren per aconseguir la seva independència.

La weltpolitik alemanya – Alemanya volia convertir-se en potència hegemònica.

Tensions i Aliances

Tot plegat genera un increment de tensió i rivalitat entre les potències Europees que donen lloc a la creació d’aliances polítiques armamentístiques.

Dos grans blocs: Triple Aliança i Triple Entesa

Les rivalitats econòmiques, territorials i colonials configuren a Europa dos blocs antagònics mitjançant la creació de pactes i aliances. La triple aliança que eren les potències centrals: Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia. La triple entesa que era Gran Bretanya, França i Rússia.