Transformacions a la segona meitat del segle XIX

La segona meitat del segle XIX es va caracteritzar per una sèrie d'esdeveniments històrics de gran transcendència política i social:

• Unificació italiana (1861)
• Reordenament de grans imperis, entre els quals Alemanya (1871)
• Caiguda del Segon Imperi i adveniment de la Tercera República a França (1870)
• Consolidació dels Estats Units d'Amèrica després de la guerra de Secessió (1861-1865)

A Espanya, el panorama polític es va veure alterat per la Revolució del 1868, un canvi dinàstic, la proclamació de la Primera República i la Restauració monàrquica, a més de les successives pèrdues colonials.

A tot això s'hi afegiren les transformacions socioculturals, com l'afirmació de la burgesia com a gran consumidora d'activitats culturals, la mercantilització de l'art i una nova forma de relació entre l'artista i el client. El creixement demogràfic, la major concentració urbana, el desenvolupament industrial i canvis en les comunicacions, especialment el ferrocarril, van dur al replantejament de les necessitats urbanístiques de les grans ciutats i la substitució del treball artesà pel treball mecànic.

L'art va apel·lar al gust de les classes dominants amb la producció d'obres diverses que, malgrat les diferències, s'integren en un tot unitari (eclecticisme). Un altre corrent, minoritari, va aprofitar les fissures del mercat de l'art per cercar noves formes d'expressió aprofitant la gosadia d'alguns marxants i la constància d'uns artistes atents als progressos i als experiments científics.

La societat cada vegada més industrialitzada i competenta, va contribuir a la inevitable substitució del llenguatge artístic vigent i a la caiguda d'axiomes tan característics com el que proclamava que "l'art és igual a bellesa".

El centre artístic europeu més important de l'art de la segona meitat del segle 19 va ser divers. Es va convertir en centre creador i receptor de tendències principals com el realisme, l'impressionisme, el postimpresionismo i el simbolisme. Roma va anar decloent com a focus artístic i també destaquen altres ciutats europees com Berlín, Brussel·les i Barcelona, on van esdevenir nous centres artístics i arquitectònics.

Urbanisme

Van desaparèixer els carrers estrets del centre de la ciutat que facilitaven la construcció de barricades. També es va fer la instal·lació de diverses infraestructures urbanes i per tal de poder dur a terme nous plans urbanístics a moltes ciutats europees, s'hi van enderrocar les muralles, com a Barcelona i Madrid.

Juntament amb aquestes realitzacions van sorgir projectes urbanístics diversos. Són exemples d'aquest tipus de construccions utòpiques el Regne Unit o als Estats Units. El francès Charles Fourier va crear els falansteris, un tipus de colònies que consistia en un tipus de jutjament per a moltes persones, i també es van crear els familsteris, un conjunt d'edificis situats en un parc amb una finalitat d'harmonitzar la vida rural i la vida urbana.