Transformacions polítiques i estatuts d'autonomia
Clasificado en Historia
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,47 KB
Reforma religiosa
Un dels objectius de la República va ser limitar la influència de l'Església i secularitzar la societat. El govern va prohibir l'ensenyament religiós, mesura que es va completar amb la Llei de Congregacions el maig de 1933, la qual va posar límits a la possessió de béns de les comunitats religioses. Tot això va provocar un enfrontament polític i unes relacions molt tenses entre les autoritats religioses i el govern.
Reforma militar
Azaña va impulsar una reforma que pretenia crear un exèrcit professional i democràtic. Per fer-ho, va iniciar la depuració de l'exèrcit, que estava molt polititzat i comptava amb un excés d'oficials. Amb aquesta finalitat, es va promulgar la Llei de Retir de l'Oficialitat, mitjançant la qual els oficials havien d'adherir-se a la República i podien retirar-se amb un sou íntegre.
Després es va crear la Guàrdia d'Assalt, una força d'ordre públic fidel a la República. Els resultats van ser una disminució de les despeses, però no es va modernitzar el material d'armament. A més, els africanistes i alguns sectors van interpretar-ho com una agressió a la tradició militar. La dreta va veure aquest descontentament i va animar a fer una revolta militar.
Estatuts d'autonomia
La República, en la Constitució de 1931, va oferir el marc jurídic adequat per concedir institucions pròpies i estatuts d'autonomia a algunes regions:
- Catalunya: La Generalitat de Catalunya es va crear l'abril de 1931 i l'Estatut d'Autonomia es va aprovar el 1932. Es van cedir competències a la Generalitat: transports, sanitat, dret civil, obres públiques i règim local. L'ensenyament i l'ordre públic eren compartits. El català i el castellà eren cooficials. Francesc Macià fou nomenat president de la Generalitat; en morir el 1933, Lluís Companys ocupà el càrrec.
- País Basc: El PNB i els carlins van fer un projecte d'estatut (Estatut d'Estella), però mai es va aprovar a causa de l'oposició de les esquerres. El PNB va adoptar postures més centristes i va pactar amb les esquerres perquè les Corts republicanes els aprovessin un estatut d'autonomia, que va arribar el 1936.
- Galícia: El procés estatutari va ser més lent. El juny de 1936, es va sotmetre a plebiscit un projecte d'estatut que mai va ser aprovat a causa de l'esclat de la Guerra Civil.