Transformacions Socials a l'Espanya del Segle XX: Món Rural i Urbà

Canvis Socials a l'Espanya del Segle XX

El Món Rural

La lentitud del procés industrialitzador espanyol va comportar que el món rural mantingués una presència important en la vida econòmica i social del primer terç del segle XX.

Els Grans Propietaris Rurals

Entre els grans propietaris agraris hi podem distingir tres grans grups:

• La vella aristocràcia, que va augmentar el seu patrimoni amb la compra de noves terres.
• La burgesia financera, propietària de les grans empreses i dels grans negocis del país, que va adquirir també importants patrimonis rurals amb la intenció de diversificar les seves inversions i les rendes, però va conservar la residència a les grans ciutats.
• La burgesia agrària, que es diferenciava de l'anterior perquè residia al medi rural i provenia d'antics petits propietaris o arrendataris que havien incrementat el seu patrimoni amb les desamortitzacions.

A la Manxa, Andalusia i Extremadura hi havia una oligarquia agrària molt poderosa que controlava grans extensions de terra i només es preocupava del cobrament de les rendes agràries. A Castella i Lleó hi predominaven les propietats petites i mitjanes, igual com a les regions de l'Aragó, Catalunya i el Llevant. Els propietaris agraris van gaudir d'una gran influència i entre aquest col·lectiu era on es reclutava bona part dels quadres polítics i del personal de l'administració pública.

Els Pagesos

La pagesia espanyola havia sofert una disminució considerable. Dins d'aquest grup social hi havia diferències notables segons la seva relació amb la tinença de la terra: uns eren propietaris i els altres arrendataris. Finalment, hi havia una gran massa de jornalers, alguns dels quals eren temporers.

La situació dels pagesos depenia de les formes de propietat existents:

• A Galícia eren freqüents els subarrendaments, cosa que dificultava la rendibilitat del minifundi.
• A Catalunya els pagesos gaudien d'una propietat mitjana, la qual cosa va afavorir la millora agrícola, però arran de la crisi de la fil·loxera va esclatar un conflicte agrari.
• A Extremadura hi tenien un gran pes els parcers, petits arrendataris amos d'un coble de bous, que veien la seva existència amenaçada constantment davant la pujada dels arrendaments rurals.
• A Andalusia el predomini del latifundisme comportava la presència massiva de jornalers en condicions laborals molt precàries.

La Societat Urbana

L'augment de les classes urbanes amb els seus nous hàbits i valors socials va significar la irrupció a la història d'Espanya de l'anomenada societat de masses. A les grans urbs, l'estratificació social era percebuda en les diferents associacions lúdiques i culturals.

La burgesia industrial era escassa i estava integrada pels industrials tèxtils catalans i els siderúrgics bascos. El desenvolupament industrial del segle XX va fer créixer la importància d'aquest grup i va consolidar també una burgesia financera que va augmentar el seu pes amb els nous negocis. Aquests grups socials es van integrar a les classes altes. Molts nous burgesos es van anar fusionant amb la vella aristocràcia de sang.

Les Classes Mitjanes

El desenvolupament comercial, financer i administratiu va comportar el sorgiment de les classes mitjanes, compostes per un nou grup d'empleats, els anomenats "de coll blanc", que treballaven als comerços, a l'administració i a la banca. Eren funcionaris de l'Estat o exercien professions liberals.

Els Obrers Industrials

Els obrers industrials constituïen el gruix de les capes populars urbanes. El seu nombre havia augmentat com a conseqüència del desenvolupament industrial i de l'èxode rural. La majoria dels assalariats es concentraven en zones determinades com Catalunya i Madrid. Les seves condicions de vida eren millors que les dels jornalers agrícoles, però havien de suportar llargues jornades laborals, sous insuficients i habitatges insalubres. Per tant, les conjuntures de crisi econòmica amb l'augment dels preus i de l'atur empitjoraven la situació i provocaven protestes obreres i l'augment de la conflictivitat social.

Noves Formes de Sociabilitat i Cultura Urbanes

La configuració d'una societat de masses va comportar la imposició de nous valors socials i de noves formes de sociabilitat i d'oci, així com l'extensió de la cultura entre capes socials més àmplies. Van contribuir a la creació i difusió d'aquestes noves formes de vida i de cultura urbana l'extensió de nous mitjans de comunicació de masses.

El primer ferrocarril es va construir a Madrid l'any 1919 i va ser seguit pel de Barcelona, que es va inaugurar el 1924.

Una de les transformacions més rellevants va ser el millorament de la qualificació educativa dels espanyols. L'any 1877 només un terç de la població estava alfabetitzada i el 1930 se superava el 70%. Tan important va ser el millorament del sistema educatiu. En educació superior, l'avenç va ser també destacable, tot i que reduït a les anomenades minories selectes.

L'augment de l'alfabetització va provocar més demanda d'oci cultural. Les dades apunten a un moderat desenvolupament de l'hàbit de la lectura, que es va fer evident en l'aparició de col·leccions de novel·la breu destinades a un públic popular. El millorament dels mitjans tècnics va afavorir l'expansió de la premsa escrita. Va sorgir una premsa de masses que es va convertir en un instrument cabdal en la relació entre els ciutadans i el poder. A través de la premsa es creaven estats d'opinió.

Entre les noves formes d'oci i de sociabilitat es va donar difusió a un nou associacionisme. Eren centres d'oci, d'esbarjo i de vida social, però també es van convertir en una plataforma per a la difusió de noves idees i en importants centres de reunió i debat. D'aquesta manera, a les ciutats proliferaven casinos i cercles entre les classes més benestants. Aquest període també va conèixer la realització d'activitats a l'aire lliure i es va estendre la pràctica de l'excursionisme i l'esport.