Transformacions urbanes i problemes de les ciutats

Les transformacions de l'època industrial

La ciutat preindustrial es va transformar i es va accelerar amb el procés d'industrialització.

El pla

Reformes interiors i polítiques de renovació, que afectaren als sectors més valorats. En la resta inicia un deteriorament morfològic i social.

Les reformes interiors del segle XIX i del 1er terç del segle XX

Rectificació i alineament de carrers i apertura de nous carrers i places. Es van obrir noves places i es van construir grans vies.

Polítiques de renovació de la dècada de 1960

Es va voler fer més rendible el sòl urbà i part del nucli antic es va destruir.

La trama

Es va densificar per aprofitar l'espai.

Hi va haver canvis en l'edificació

Determinats immobles eclesiàstics es van reutilitzar per altres funcions. Edificis unifamiliars es van substituir per col·lectius i de més alçada i es va adoptar un estil historicista.

Usos del sòl

• La terciarització: els edificis renovats instal·laren activitats terciàries que consolidaren el nucli antic com a centre comercial i de negocis.

El resultat: desplaçament dels usos residencials, una creixent saturació per la confluència de persones i de trànsit i el deteriorament dels edificis per la contaminació i el trànsit.

Problemes i transformacions de l'època postindustrial

El traçat dels carrers

Hertat, sovint estret i irregular, resulta inapropiat per al trànsit.

La trama tancada i densa

S'intenta pal·liar convertint determinats carrers en zones de vianants.

L'edificació

No s'han renovat perquè viuen persones de baix nivell.

Els usos del sòl

Els sectors renovats s'especialitzen en usos terciaris, amb això es perden usos tradicionals, però promouen nous usos com recuperar el comerç tradicional i l'ús cultural i turístic.

Les aglomeracions urbanes

Algunes ciutats han crescut fins a connectar amb altres nuclis de població. Es creen així aglomeracions urbanes, diferents tipus:

L'àrea metropolitana

Aglomeració urbana formada per una ciutat principal i per uns quants municipis del seu entorn, que mantenen importants relacions socioeconòmiques.

Característiques

• Estan presidides per una ciutat principal.
• Entre la ciutat central i els nuclis de l'àrea s'estableixen relacions econòmiques i socials.
• La xarxa de transports i comunicacions és essencial per a garantir les relacions amb la ciutat central i entre els nuclis.

Socialment els municipis de l'àrea mostren estil de vida urbà, amb un predomini de població jove i varietat social. L'estructura espacial de les àrees metropolitanes respon a dos models: el de corones concèntriques entorn del nucli central i el radial.

Altres tipus d'aglomeracions urbanes

La conurbació

Aglomeració urbana continua formada a partir del creixement paral·lel de dues o més ciutats fins a unir-se. Cada ciutat de la conurbació manté la seva independència.

La regió urbana

Aglomeració urbana discontinua, integrada per ciutats disperses però prou densa perquè tot el territori tingui característiques urbanes.

La megalòpolis

És una aglomeració urbana d'extensió suprarregional. Està constituïda per diversos elements urbans amb funcions diferents que creixen i formen una àrea urbana discontinua però sense fractures importants.

Problemes de les ciutats espanyoles

Els problemes derivats de l'aglomeració

• L'extensió de la urbanització exerceix una forta pressió sobre la zona rururbana, amb les noves polítiques es vol preservar l'espai.
• La segregació espacial per la zonificació dels usos del sòl, es pretén millorar la integració d'espais residencials i d'activitats econòmiques.
• L'accés a l'habitatge.
• L'aprovisionament d'equips urbans, el creixement urbà implica costos per garantir el proveïment d'aigua i energia.
• El trànsit i la mobilitat urbana, provoquen embussos, despesa energètica, contaminació.

Els problemes econòmics

Es deuen a l'excessiva terciarització de les activitats urbanes, objectiu evitar la desaparició de les activitats primàries de l'entorn urbà i promoure la indústria.

Els problemes socials

Són més freqüents a les grans ciutats. Els individus estan més exposats a l'estrès, a l'aïllament, al pilotament, a la desocupació i al desarrelament.

Els problemes ambientals

• L'existència d'un microclima urbà caracteritzat per temperatures i precipitacions més altes que les del camp circumdant.
• La contaminació atmosfèrica causada pel trànsit i les calefaccions crea una campana de pols i fum que afecta la salut, les plantes i els edificis.
• Els alts nivells de soroll provoquen trastorns com l'insomni.
• La producció i l'eliminació de residus genera alguns problemes.
• La desaparició d'espais verds.