La transició del mite al Logos a la Grècia clàssica

Clasificado en Griego

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,17 KB

Al segle XVIII (Grècia clàssica) hi ha Homer, un rapsoda que anava recitant poemes. Aquests poemes eren sobretot llegendes de veus, herois de l’època, és a dir, mites.

Homer passa a la història perquè tot allò que explica, ho escriu en dos llibres:

  • Ilíada: últims 10 anys de la guerra de Troya (quan Aquiles s’enfada)
  • Odissea: quan Ulises acaba la guerra a Troya i se’n va a casa (Ítaca)

No se les inventa, li venen de tradició oral.

La història de la Ilíada comença amb el Judici de Paris.

En el moment en què Paris decideix que Afrodita és la més guapa, li fa un regal que és la més bella de les mortals: Helena de Esparta però hi havia un problema: estava casada i se l’endú a Troya. El marit de Helena, Melenao, rei d’Esparta, es posa d’acord amb el seu germà i comença una guerra amb tots els grecs contra els troyans. El segon capítol és una llista de tots els regnes que van a la guerra. Allà surten tots els herois (Aquil·les, Agamenon, Ulisses…). El mite vol explicar la realitat, els déus donen lloc a una sèrie de fenòmens, per aplacar les ires dels deus s’havia de fer algun sacrifici. El mite en un primer moment servia per explicar alguna cosa de la natura però arriba un moment (s. VI aC) que apareix per la Grècia clàssica una sèrie de personatges una mica extravagants que es diuen filòsofs que decideixen que per explicar-se les coses no calien els mites, sinó mitjançant la raó o el logos per determinar com s’explica la realitat. Tenen la idea de que la realitat es pot explicar des d’un primer principi: hi ha un primer origen de tot, si trobem aquest origen o principi, podrem interpretar el món. A aquest principi li van anomenar arjé. El primer filòsof a l’occident es deia Thales de Milet, va formular el Principi de Thales i el seu arjé que era l’aigua (Thales deia que l’origen de totes les coses era l’aigua perquè observant on hi havia aigua, la vida brota). Altres filòsofs deien que els principis era l’aire, 4 elements clàssics, apeiron.. tot aquest grup de filòsofs s’anomenen filòsofs presocràtics. Els primers que van influir sobre Plató van ser els pitagòrics, que van formular el teorema de Pitàgores, que adoraven al déu Orfeu que els hi agradava la música que està relacionada amb les matemàtiques. Els pitagòrics consideraven que el món tenia una ordre racional, matemàtic que nosaltres podem esbrinar mitjançant la raó. Una altra idea que també agafa Plató és la transmigració de les ànimes. Segons els pitagòrics, l’home té dues naturaleses: el cos i l’ànima. Quan un home neix, se li introdueix una ànima que és el que li dóna el principi vital però quan s’incorpora l’ànima al nostre cos és castigada. (El cos és la tomba de l’ànima, quan un cos mor, l’ànima se’n va). Segons els pitàgorics l’univers era com una ceba, les capes entre elles es toquen i estan en continu moviment circular i aquest fregament de les capes, produeix una música celestial que no sentim perquè sempre està sonant. Plató agafarà que el món està ordenat, les matemàtiques i la transmigració de les ànimes.

Entradas relacionadas: