Transició democràtica i desenvolupament d'Espanya: 1975-2008

1. La Transició Democràtica

La transició va ser un procés ràpid que es va fer mitjançant el consens entre les diferents forces polítiques. Quan Joan Carles I va jurar el seu càrrec com a rei d'Espanya, va impulsar una reforma democràtica. El rei va forçar la dimissió d'Arias Navarro i va nomenar Adolfo Suárez, qui va iniciar el camí legal per al desmantellament del règim franquista. Es va aprovar la Llei per a la Reforma Política, que modificava la legislació franquista, establia la sobirania popular i substituïa les Corts franquistes per un Congrés de Diputats i un Senat elegits per sufragi universal. Més tard, es van legalitzar els partits polítics i els sindicats. Les primeres eleccions lliures es van fer el 15 de juny de 1977. La UCD, el partit liderat per Adolfo Suárez, va obtenir el major nombre de diputats, però no la majoria absoluta. El PSOE va quedar consolidat com el partit principal de l'oposició. El 1978 es van dur a terme eleccions sindicals. Les reformes per a construir un Estat democràtic van coincidir amb una greu crisi econòmica. Els acords van ser: redactar una Constitució democràtica, estimular la recuperació de l'economia, fer una reforma fiscal progressiva i decretar una amnistia. D'una banda, l'extrema dreta va promoure el suport al franquisme i, per l'altra, l'extrema esquerra, amb l'ETA, va continuar la seva lluita armada.

2. El Nou Estat Constitucional i Autonòmic

La nova Constitució va ser aprovada el 6 de desembre de 1978. Defineix Espanya com un Estat social i democràtic de dret, reconeix l'existència de nacionalitats, declara que la sobirania resideix en el poble i recull la divisió de poders, garanteix la igualtat davant de la llei, regula el funcionament de les institucions i crea el Tribunal Constitucional. El reconeixement de l'existència de diferents nacionalitats va comportar la descentralització del sistema polític espanyol. El 1977, Suárez va pactar el restabliment de la Generalitat catalana. Després de l'aprovació de la Constitució, es van configurar disset comunitats i dues ciutats autònomes. Els diversos estatuts van ser aprovats entre el 1979 i el 1983. El 1979 es van convocar eleccions legislatives que van ser guanyades per la UCD. La UCD es va haver d'enfrontar a grans dificultats polítiques i econòmiques. Amb Leopoldo Calvo Sotelo, va tenir lloc un intent de cop d'Estat. Antonio Tejero va mantenir segrestats el govern i Jaime Milans del Bosch declarava l'estat de guerra. L'actitud ferma de Joan Carles I va ser un factor decisiu per a fer fracassar el cop d'Estat.

3. Espanya en l'Esfera Internacional

Després del restabliment de la democràcia, Espanya va fer la petició d'ingressar a la CEE, entre el 1977 i el 1980. La CEE exigia una reestructuració en profunditat de l'economia. El 12 de juny de 1985, es va signar el Tractat d'Adhesió d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea. El procés d'incorporació d'Espanya a l'OTAN es va iniciar el 1981. Espanya va ingressar a l'OTAN el maig de 1982.

4. Desenvolupament Econòmic i Estat del Benestar

El franquisme va entrar en una recessió profunda des del 1973. A partir del 1986, Espanya va experimentar un creixement econòmic anual superior al de la mitjana comunitària europea. Paral·lelament a aquesta evolució econòmica, s'ha conegut la consolidació de l'Estat del benestar: augment de les cobertures socials, com la prestació per desocupació, l'increment de les pensions de jubilació, la universalització de l'atenció sanitària pública i la cobertura parcial de la despesa farmacèutica, la generalització de l'ensenyament obligatori i gratuït, i l'increment dels serveis d'ajuda a les famílies. L'any 2008 es va iniciar una crisi financera que va ser provocada per la caiguda de les borses internacionals. La crisi es va estendre ràpidament i ha afectat en gran manera la construcció. El sector financer també s'ha vist molt afectat arran dels problemes monetaris de nombrosos bancs. L'increment dels pressupostos en serveis socials, les elevades inversions en infraestructures i l'augment del nombre de funcionaris i treballadors públics ha provocat un notable endeutament de l'Estat, les comunitats autònomes i els ajuntaments. Davant de les dificultats de finançament de les administracions públiques, s'ha produït una notable reducció de la inversió en infraestructures i unes retallades generalitzades.

5. L'Evolució de la Societat Espanyola

En les últimes dècades, a Espanya s'ha produït un descens notable de la taxa de natalitat, això ha comportat un envelliment notable de la població. Espanya ha deixat de ser un país d'emigrants per a convertir-se en un país receptor d'immigrants, que han arribat als nostres pobles i ciutats a buscar feina. La terciarització de l'economia espanyola ha consolidat una estructura social basada en el predomini de les classes mitjanes urbanes. Ha significat un augment del consumisme. L'estructura familiar ha evolucionat. També s'ha produït una notable secularització de la societat.