Transició Espanyola: De l'Immobilisme a la Democràcia

Transició: Immobilisme, Reforma o Ruptura?

1.1 La nova monarquia de Joan Carles I

Joan Carles I, proclamat rei d’Espanya (22-nov.-1975). Projecte del govern de Carlos Arias Navarro: “Esperit del 12 de febrer”:

• Reforma de les lleis franquistes
• Reconeixement de drets
• Reforma de les Corts que incorporés algun tipus de sufragi.

Rebuig del sector immobilista (el “búnker”) i de l’oposició antifranquista.

1.2 La mobilització social i política

Onada de manifestacions, vagues i mobilitzacions: Diversos actors socials reclamaven reformes, drets i democràcia.

Resposta del govern: autoritària i repressiva; Destaquen les manifestacions a Barcelona de febrer del 1976 i les vagues a Sabadell i el Baix Llobregat.

Hi ha un impuls de l’oposició a través de la Junta i la Plataforma de Coordinació Democràtica; A Catalunya, oposició a través de l’Assemblea de Catalunya i el Consell de Forces Polítiques de Catalunya.

Resposta del govern autoritària i repressiva: Contradeia l’esperit reformador que mostrava el govern. La monarquia: perjudicada per aquesta imatge immobilista.

1.3 Adolfo Suárez, Nou president del govern

Després de la dimissió d’Arias Navarro el juliol del 1976; Nomenament d’Adolfo Suárez com a president:

• Amnistia que va permetre treure de les presons nombrosos presos antifranquistes
• Va impulsar el diàleg amb forces democràtiques i va ampliar el dret d'associació
• Llei per a la reforma política: Reconeixia drets i llibertats i proposava Corts bicamerals escollides per sufragi universal: Promesa d’eleccions i l’establiment d’una nova legalitat constitucional

1.4 La llei per la reforma política

La Llei per a la reforma política: el camí a les eleccions; Aprovació de les Corts Franquistes; Celebració d’un referèndum per sufragi universal; Oposició entre el Sí i l’abstenció. Govern a favor i búnquer en contra; ->Desembre del 1976 Participació del 77,8% 94% vots al SÍ.

Negociació amb l’oposició: Desarticulació de les institucions franquistes; Llibertat de premsa; Legalització dels partits polítics; Llibertat sindical i dret a la vaga; Dinàmica alterada per la irrupció del terrorisme d’ETA, el GRAPO i l’extrema dreta.

LLEI ELECTORAL: Legalització del PCE que va provocar el rebuig dels sectors immobiliste; Nous partits:

• Esquerra: PCE i PSOE
• Dreta: Alianza Popular (AP) de Fraga, Unión de Centro Democrático (UCD) de Suárez
• Partits regionals: PNB, CDC.

1.5 La violència política: el terrorisme

Transició pacífica?, Violència política: Terrorisme:

• ETA (1958-2018): Esquerra abertzale vasca; Violència selectiva: forces armades, policia, polítics… Violència indiscriminada: Hipercor (19-6-1987).
• Terra lliure (1978-1991): Esquerra independentista Catalana.
• FRAP (1973-1978)
• GRAPO (1975-2007)
• Violència ultradretana: “Matanza de Atocha” (24-1-1977)
• Guerra bruta de l’Estat: GAL (1983-1987)

1.6 Les eleccions generals (i constituents) del 1977

Alta participació: 78,8 %; UCD: 165 diputats PSOE: 118 diputats PCE: 19 diputats AP: 16 diputats. Resultats van provocar un bipartidisme imperfecte; Primer govern democràtic després de la Guerra Civil; Política de consens: Aprovació de lleis i mesures que seran la base del sistema democràtic Llei d’amnistia, Pactes de la Moncloa o la reforma fiscal.

-> La Llei d’amnistia; Mesura de reconciliació nacional Posava en llibertat a més de 2500 presos polítics.

1.7 El restabliment de la generalitat a Catalunya

Mobilitzacions populars “Volem l’estatut”: Acte multitudinari 11 setembre 1976 Sant Boi de Llobregat. Assemblea de Parlamentaris Catalans (1977): President Suárez negocia la tornada del president Tarradellas i el restabliment de la Generalitat provisional.

-Primer govern de la Generalitat provisional (desembre 1977) -Comissió Mixta de Traspassos Estat-Generalitat (1978)

Demana:

• Restauració de la Generalitat de Catalunya.
• Retorn del president a l’exili.
• Derogació de la llei que abolia l’Estatut de 1932.
• Constitució d’un govern provisional de Catalunya

1.8 La crisi econòmica i els pactes de la moncloa

Crisi econòmica mundial derivada de l’augment del petroli (1973):

• Balança comercial deficitària
• Crisi industrial amb el tancament d'empreses i augment de l’atur
• Inflació elevada

Pactes de la Moncloa:

• Sanejament de l’economia i reforma fiscal: Es va devaluar la pesseta, es van limitar els salaris i es va aprovar l’acomiadament lliure; Reducció de la despesa pública i racionalització de la despesa d’energia; Reforma fiscal de caràcter progressiu: creació de l’IRPF i l’Impost sobre el Patrimoni
• Programa d’actuació jurídica i política: Mesures per permetre la llibertat d’expressió, reunió o associació; Es va despenalitzar l’adulteri i es va regular la venda d’anticonceptius Llibertat; d’activitat sindical Abolició de la censura.

Les bases institucionals de la nova democràcia

2.1 La constitució del 1978

Aprovada per majoria a les Corts i en referèndum pel 87% a favor del sí. Constitució de consens: Ponència de 7 diputats que representaven les forces polítiques de les Corts. Debats intensos entorn de les nacionalitats, la confessionalitat de l'estat, l’educació…:

• Estat social i democràtic de dret
• Monarquia parlamentària Corona, funció representativa
• Forces armades sotmeses al poder civil
• Separació de poders Establiment del Tribunal Constitucional
• Sobirania nacional Reconeixement a les nacionalitats
• Ampli catàleg de drets i llibertats

2.2 Cap a l’estat de les autonomies

Sistema polític i administratiu descentralitzat:

• Formació d’institucions provisionals d’autogovern: Govern preautonòmic i restitució de la Generalitat de Catalunya. Creació del Consell General Basc (1978) i la Xunta provisional a Galícia
• Es van formar organismes preautonòmics a altres regions País Valencià, Aragó, Andalusia, Canàries, Extremadura, Castella i Lleó, Castella-la Manxa
• Creació de les comunitats autònomes i els Estatuts d'Autonomia-> Dos procediments per accedir a l'autonomia:
• Article 151 Hi van accedir les nacionalitats històriques ratificades per referèndum
• Article 143 Hi van accedir la resta de regió-> Constitució de 17 comunitats autònomes i 2 ciutats autònomes

2.3. Els (nous) ajuntaments democràtics

Última baula del sistema territorial de la Constitució: Format per regidors electes per sufragi universal-> Eleccions municipals l’abril del 1979: Victòria de candidatures d’esquerres als ajuntaments de les grans ciutats A Catalunya, victòria del PSC, sobretot a l’àrea barcelonina i grans i mitjanes localitats. PSUC, a l’àrea metropolitana de Barcelona. CiU a localitats mitjanes i petites

El desplegament de la democràcia (1979-1982)

3.1 Eleccions legislatives (1979) i nou govern de Suárez

El nou govern de Suárez i la UCD:

• Eleccions març 1979: UCD: 168 diputats PSOE: 121 diputats PCE: 23 diputats CD: 9 diputats CiU: 8 diputats PNB: 7 diputats
• Desenvolupar les autonomies
• Afrontar la crisi econòmica
• Frenar els intents involucionistes
• Frenar el terrorisme d’ETA

Desgast governamental de la UCD: Eleccions municipals 1979-> Pacte PSOE-PCE va obtenir l’alcaldia a 27 capitals de província que incloïen Madrid i Barcelona. Eleccions autonòmiques Escàs suport a la UCD: 10,55% a Catalunya (1980), 8,52% al País Basc (1980) i 27,8% a Galícia (1981). Fortes tensions entre el govern i Andalusia per la qüestió autonòmica-> Moció de censura l’any 1980 que el president Suárez va salvar amb un marge escàs. Suárez presentarà la seva dimissió l’any 1981.

3.2 La concentració social

Política desenvolupada pel govern per afrontar la crisi:

• Nova crisi que va generar tancament d’empreses, augment de la desocupació i elevada inflació
• Acords entre l’Administració, la patronal (CEOE, 1977) i els sindicats. Els dos grans sindicats serien CCOO i UGT. Hi ha una acceptació d'una moderació salarial; Augment de les cobertures socials (atur, pensions); Aprovació de l’Estatut dels Treballadors (1980)

3.3 El cop d’estat del 23-F (1981)

Antecedent fallit el 1978 Operació Galàxia. El cop d’estat del 23-F: 23 de febrer del 1981 Antonio Tejero. L’objectiu era paralitzar el procés democràtic i atorgar a l’exèrcit un paper destacat en el futur govern.

Reaccions: Compareixença del rei en contra del cop i a favor de la democràcia Rebuig del conjunt de la societat; El cop fracassa. Durant la investidura de L. Calvo-Sotelo com a successor de Suárez. Grup de guàrdies civils va assaltar el Congrés dels Diputats. El capità general Milans de Bosch es revoltava a València.

3.4 La crisi de la UCD

Govern de Calvo-Sotelo: No va aconseguir resoldre les tensions internes de la UCD ni l’hostilitat de l’oposició. Crea Llei orgànica d’harmonització del procés autonòmic (1982). Sol·licitud d’admissió d’Espanya a l’OTAN el 1982. Suárez crearà el Centro Democrático y Social (CDS) Va limitar les atribucions de les autonomies. Dimissió de Calvo-Sotelo i convocatòria d’eleccions.

3.5 Els socialistes i el canvi (1981-1996)

Eleccions d’octubre del 1982: PSOE va obtenir la majoria absoluta amb més de 10 milions de vots; La coalició conservadora liderada per AP, principal partit de l’oposició. L’UCD i PCE amb prou feines van tenir suports, gran suport a les forces nacionalistes . Felipe González va configurar un govern socialista, va haver-hi una consolidació del bipartidisme. Es va mantenir en el poder durant 4 legislatures-> Majories absolutes el 1986 i el 1989 Suport de nacionalistes bascos i catalans entre els anys 1993-1996

3.6 Reformes i modernització

Reforma de l’Exèrcit:

• Subordinació en poder civil i fi de l’autonomia militar
• Reducció de comandaments i efectius
• Renovació de l’armament
• Entrada a l’OTAN després del referèndum del 1986 (52%, SÍ).

Impuls de l’estat del benestar: Protecció de la desocupació i del sistema públic de pensions.

Reformes educatives:

• Reforma de la Universitat
• Organització democràtica dels centres escolars
• Sistema escolar obligatori i gratuït fins als 16 anys

Reformes sanitàries:

• Assistència sanitària a tota la població
• Desenvolupament del Sistema Nacional de Salut.

Altres mesures:

• Reorganització de l’Administració Pública
• Reforma del Poder Judicial
• Regulació de drets civils (habeas corpus, despenalització de l’avortament).

3.7 Creixement econòmic i integració en la CEE

L’entrada a la CEE (1986) va exigir Mesures contra la inflació i el dèficit públic, Reconversió de la banca.-> Reconversió industrial:

• Tancament o sanejament d’empreses públiques poc eficients
• Reestructuració d’empreses químiques i de béns d’equip.

Cost social elevat (acomiadaments massius, contenció salarial):

• Pal·liats per l’ampliació de les cobertures socials
• Augment de la tensió Vaga general obrera del 1988

Última legislatura socialista (1993) marcada per l’etapa de convergència amb Europa: Volien frenar la despesa pública, Noves desregularitzacions laborals, la privatització d’empreses públiques, fons de cohesió europeus Importants inversions i estimulació del creixement econòmic.

Catalunya: Consecució i desplegament de l’autonomia

4.1 L’estatus d’autonomia de SAU

Assemblea de Parlamentaris Catalans: Nomena una Comissió a Sau per redactar el projecte; Aprovat per l’Assemblea de Parlamentaris en 1978; Aprovat en referèndum en 1979; Ratificat al Congrés i Senat entra en vigor 1-1-1980. Reconeixia Catalunya com una nacionalitat amb autogovern constituïda en Comunitat Autònoma. Definia el català com a llengua pròpia de Catalunya en cooficialitat amb el castellà. Configurava la Generalitat formada per:

• Parlament: poder legislatiu, elegit per sufragi universal
• President: poder executiu, elegit pel Parlament
• Consell Executiu: poder executiu, nomenat pel President

4.2 Les competències de la generalitat de catalunya

Les competències de la Generalitat:

• Exclusives (limitades només per l’Estatut i la Constitució):
  • Dret civil català.
  • Turisme, cultura, investigació.
  • Règim local, ordenació del territori.
  • Obres públiques.
  • Assistència social, educació.
• Compartides (limitades per la legislació bàsica de l’Estat):
  • Treball, justícia.
  • Ports i aeroports, ordenació del transport.
  • Medi ambient.
  • Institucións penitenciàries.

Financiació: recursos propis i impostos cedits per l’Estat

4.3 La dinàmica política catalana

Diferent a la resta de l’Estat: No es consolida el model bipartidista PSOE-PP; Govern de CiU durant molts anys. Comportament electoral estructurat en dos eixos ->Eleccions autonòmiques: millors resultats partits nacionalistes i Eleccions generals i municipals: millors resultats partits d’esquerra. Primeres eleccions autonòmiques 20-març-1980: triomf de CiU, 28% dels vots

4.4 L’hegemonia de convergència i unió

Jordi Pujol, president de la Generalitat: Elegit president en sis legislatures (1980, 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999)

Objectius prioritaris:

• Desenvolupament de l’Estatut
• Construcció de l’autogovern
• Negociació de traspassos de competències, Desenvolupament dels serveis socials traspassats: ensenyament i sanitat
• Llengua i catalanització: Llei de Normalització Lingüística (1983), Creació de canals televisius en català (TV3) i emissores de ràdio, Llei d’Ordenació del Territori (1987): divisió de Catalunya en 41 comarques i creació de consells comarcals
• Millora de les infraestructures i serveis públics: La majoria de forces polítiques denuncien un dèficit fiscal. Llei d’Ordenació del Territori (1987): divisió de Catalunya en 41 comarques i creació de consells comarcals