Transmissió cultural i violència simbòlica

Model Independent

Model autoritari. Persones adultes són les responsables de la seva comunitat. Hi ha una dependència entre 2 o més subjectes (xarxa). El nen fa el que vol. Societats diferents. ÈMIC perquè es fan etnoteories parentals (explicació concreta de la gent per la seva pràctica). Es fonamenta en l'objectiu de la persona adulta que aquesta societat espera.

Model Interdependent

Societats individualistes. Subjecte independent del seu context. Persona responsable del col·lectiu (autoritari perquè mana al nen). Adults manen i els nens obeeixen. Societats diferents. Es fonamenta en l'objectiu de la persona adulta que aquesta societat espera.

Relació amb Spindler per classificar la societat i veure els punts comuns i els punts diferents. Per què la gent té pautes diferents? Maneres diferents de criança dels nens.

Transmissió Cultural

Mecanisme de perpetuació i transferència d'una cultura dins d'un mateix grup de manera endògena, per exemple la família (parlaríem d'enculturació) i/o a través del contacte amb un altre grup, és a dir de manera exògena, l'escola seria un exemple segons Spindler (aculturació).

Segons aquest mateix autor, aquest fenomen succeeix mitjançant el manteniment que és el procés per el qual es capta a la gent per a que formin part del sistema i el reclutament, que es tracta del procés per el que es manté el funcionament del sistema i els rols (institucions, costums...). D'aquesta manera, ajuda a que les persones se sentin part del grup i vulguin formar-ne part o no, amb l'objectiu de mantenir l'aparell cultural.

A més a més, Spindler anomena diversos mecanismes de transmissió cultural, com per exemple la observació, el càstig, el ritual o la imitació, on cada grup en prioritza unes o d'altres (de manera verbal, a partir de l'observació/imitació, mitjançant una separació o un ritual...). Aquests els podem classificar en 2 tipus, els continus, que són aquells que succeeixen de manera habitual, com per exemple, la imitació, l'observació o la immersió. També tenim els discontinus, on es produeix un canvi de forma abrupta, no està clar quin és l'aprenentatge i són marcadors de cicle vital, es produeix un canvi en el significat de la persona dins de la societat, més concretament, hi ha un canvi de rol i existeix pressió social. Els rituals, la pressió social o la separació són exemples d'aquest últim tipus.

Característiques Primàries

Són aquelles característiques que el grup minoritzat tenia abans del contacte amb la majoria (creences, religió, sistema de parentiu, llengua, etc).

Característiques Secundàries

Són aquelles modificacions que s'han produït arrel del contacte amb la majoria, com adaptació a la situació de dominació o minoria. Adaptatives per viure en una minoria social. Adaptació a la nova situació de minorització (s'adapten en les minories).

Violència Simbòlica

Tipus de violència, que no és física, i genera una desigualtat que comporta a les submissions, però ni els dominats no s'adonen de que passa això, fins en el punt de que els dominats poden arribar a exercir aquest paper i transmetre-ho. La violència simbòlica, és aquesta violència que arranca sumissions que ni tan sols es perceben com a tals, recolzant-se en unes 'expectatives col·lectives', en unes creences socialment inculcades. Amb l'expressió violència simbòlica Bordieu pretén enfatitzar el mode en què els dominats accepten com a legítima la seva pròpia condició de dominació. El poder simbòlic no empra la violència física sinó la violència simbòlica, és un poder legitimador que suscita el consens tant dels dominadors com dels dominats.