Transmissió mitjançant elements flexibles i engranatges - Tipus i usos

Transmissió mitjançant elements flexibles

Aquests tipus d’unions s’utilitzen quan s’ha de transmetre el moviment d’un eix a un altre que es troba a una certa distància del primer. Estan representades per les transmissions per corretja i per cadena.

Transmissió per corretja

Formada per dues politges unides mitjançant una corretja (element flexible). Aquesta pot treballar amb distàncies força llargues entre els eixos. Un inconvenient és quan la corretja llisca i no asegura l'arrossegament de la politja.

Tipus: / corretja trapezial : més utilitzades ex. màquina de serrar / plana /

/ dentades : quan s’ha de treballar amb velocitats elevades i precisió de moviments

Usos: electrodomèstics de cuina, impressora, motor cotxe, màquines industrials, ..

Transmissió per cadenas

Es fa entre dos rodes dentades unides mitjançant una cadena, amb això s’elimina la possibilitat de un lliscament, es pot treballar amb distàncies relativament llargues entre els eixos. ex. bicicleta → plat i pinyó units

Les cadenes permeten transmetre grans esforços en distàncies grans, pero la velocitat de transmissió no pot ser molt elevada.

Transmissió mitjançant engranatges

Engranatges→ mecanismes de transmissió de moviment circular mitjançant rodes dentades.

Aquest tipus d’unions s’utilitza per transmetre el moviment entre dos eixos relativament propers. Poden transmetre grans esforços i grans velocitats, però el seu ús queda limitat a distàncies curtes entre eixos. tipus:

Engranatges rectes : transmeten moviment rotatori entre els eixos paral·lels situats a poca distància. S’utilitzen quan es treballa a velocitat de gir baixa i els esforços que transmeten son bastant petits.

Engranatges helicoïdals : s’utilitzen per transmetre moviment giratori entre eixos paral·lels i perpendiculars. Tenen contacte amb més d’una dent al mateix temps, per això poden transmetre esforços més grans i les seves velocitats de gir poden ser més grans.

Engranatges cònics : transmeten moviment entre dos eixos que es tallen. Els més usuals son els de dents rectes. També existeixen engranatges cònics helicoïdals.

Engranatges interiors : Tenen les dents a l’interior, en contacte amb altre engranatge. Per tant, els dos eixos es troben situats al mateix costat i giren normalment en el mateix sentit.

Pinyó-cremallera : és una cremallera que engrana amb una roda dentada (pinyó). S’utilitza quan cal transformar un MC en un MR o a l’inrevés.

Cargols sense fi : es l’acoblament d'una rosca i un engranatge, amb això, podem obtenir relacions de transmissió molt grans. Un dels elements a de ser de coure o un material més tou que l’altre, ja que pateixen un gran desgast a causa del fregament. Només pot transmetre el moviment en un sentit.

Frens

Son dispositius que permeten desaccelerar i reduir fins aturar un mecanisme o una màquina.

Hi han dos tipus:

Frens mecànics: basen el seu efecte en dispositius de fricció.

Frens de cinta : cinta recoberta interiorment de material resistent al desgast, abraça exteriorment a la roda, el moviment que vol aturar. S’utilitza en grues o ascensors.

Frens de sabata : dues peces anomenades sabates, recobertes de ferodo, son accionades per una lleva que les separa i les obliga a fer pressió contra la part interior d’un tambor amb l’eix que es vol frenar. S’utilitza en automòbils.

Frens de disc : l’element que s’ha de frenar duu un disc solitari, sobre el qual exerceixen una forta pressió dues pastilles recobertes de ferodo col·locades en una mordassa. Son els elements més utilitzats en vehicles automòbils.

Frens elèctrics: utilitzen elements electromagnètics per la frenada. Es col·loca un disc metàl·lic a l’arbre de transmissió del vehicle que es vol frenar. Davant del disc es posen electroimants, que quan es connecten generen un camp magnètic que indueixen corrents paràsits al disc, això fa que que la velocitat disminueixi. S’utilitza als ferrocarrils