Transport d'oxigen, diòxid de carboni i regulació de la respiració
Clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,25 KB
Transport d'oxigen per la sang:
Una vegada que l'oxigen (O2) ha travessat la membrana respiratòria i arriba a la sang pulmonar, ha de ser transportat fins als capil·lars dels teixits perquè es pugui difondre a l'interior de les cèl·lules.
El transport d'O2 per la sang es fa principalment en combinació amb l'hemoglobina (Hb), tot i que una petita part d'oxigen es transporta també dissolt en el plasma.
Transport de diòxid de carboni:
La producció de diòxid de carboni (CO2) es realitza en els teixits, d'on és recollit per la sang i portat fins als pulmons; es pot transportar dissolt en el plasma. Les cèl·lules produeixen més CO2 del que es pot transportar dissolt en el plasma.
De manera que la sang venosa transporta el CO2 de tres maneres:
- combinat amb l'hemoglobina (Hb) (20%)
- en forma de bicarbonat (73%)
- en solució simple (7%)
Regulació o control de la respiració:
La respiració es duu a terme a conseqüència de la descàrrega rítmica de neurones motrius situades a la medul·la espinal que s'encarreguen d'innervar els músculs inspiratoris.
Al seu torn, aquestes motoneurones espinals són controlades per dos mecanismes nerviosos separats però interdependents:
- Un sistema voluntari
- Un sistema automàtic
Un sistema voluntari:
Un sistema voluntari, localitzat a l'escorça cerebral, pel qual l'ésser humà controla la seva freqüència i la seva profunditat respiratòria voluntàriament; per exemple, en tocar un instrument o en cantar.
Sistema automàtic:
Un sistema automàtic o involuntari, localitzat en el tronc de l'encèfal, que ajusta la respiració a les necessitats metabòliques de l'organisme;
És el centre respiratori (CR), l'activitat global del qual és regulada per dos mecanismes: un control químic i un control no químic a causa de senyals provinents d'altres zones de l'organisme.
Volums respiratoris:
Uns receptors específics regulen la necessitat d'oxigen (O2).
La freqüència respiratòria d'un adult sol estar entre les 10 i les 16 respiracions per minut.
El volum d'aire es coneix com a volum respiratori.
En una freqüència respiratòria mitjana dóna un volum respiratori per minut (VRM) s'anomena volum corrent d'entre 5 i 8 litres d'aire per minut.
Quan es realitza molt esforç físic o en situacions de pànic, aquest volum pot augmentar fins als 150 l per minut.
De vegades, voluntàriament, les persones poden utilitzar el seu volum de reserva inspiratori (respiració profunda).
Aquest volum aconsegueix una mitjana de 2,5 l. Aquest volum no pot sobrepassar, encara que forci la respiració.
En exhalar, després d'una respiració normal, es poden exhalar fins al voltant de 1,5 l voluntàriament.
Aquest volum s'anomena volum de reserva expiratòria.
Una exhalació més profunda no és possible.
El volum que queda en els pulmons s'anomena volum residual.
La suma del volum corrent, el volum de reserva inspiratòria i el de reserva expiratòria es coneix com a capacitat vital.
Aquesta assoleix una mitjana de 4,5 l.
La capacitat vital més el volum residual constitueixen la capacitat vital forçada.