Els Transports i el Model Turístic a Espanya: Anàlisi i Reptes

El transport per carretera a Espanya

A Espanya és el transport més universal, ja que permet accedir als nuclis de població i possibilita la interconnexió amb els altres sistemes de transport. Hi circula la gran majoria de les persones i de les mercaderies. Va començar a recollir la mobilitat de les persones des de principis dels anys seixanta, gràcies a una gran inversió en aquest mitjà de transport per part de les administracions públiques.

Tanmateix, l'estructura geomètrica de la xarxa és deficitària, ja que la distància mitjana supera en un 27% la distància geogràfica o ideal, fet que comporta molts problemes de gestió i impacte ambiental. La distància de la xarxa principal és poc expressiva com a indicador d'importància. La intensitat d'ús de la xarxa mostra una clara sobrecàrrega del corredor mediterrani.

La població de les grans àrees urbanes i metropolitanes adopta models de comportament caracteritzats per una mobilitat intensa i freqüent a causa de la creixent separació dels llocs de treball, de residència, d'oci i de compra. Respecte a l'accessibilitat, les zones més accessibles són la costa catalana i la seva prolongació cap a la vall de l'Ebre i Madrid. El desenvolupament econòmic és el factor que demanda un transport més adient per a la seva expansió.

Les competències de carretera es distribueixen entre l'Estat, les comunitats autònomes, les diputacions i els municipis. A la xarxa estatal, el 75% són vies d'alta capacitat que enllacen les principals ciutats i centres d'activitat. La presència d'aquestes vies és un bon indicador del nivell de desenvolupament regional.

El transport ferroviari

La xarxa ferroviària espanyola està gestionada per l'empresa estatal RENFE. Creada l'any 1941, va suposar la nacionalització de totes les empreses ferroviàries. L'extensió de la xarxa actual és molt inferior a la dels països de la Unió Europea. La competència de la carretera ha relegat el ferrocarril a una posició secundària, la qual cosa ha comportat el tancament de molts trams de la xarxa secundària.

L'estructura ferroviària és radial i arboriforme. S'hi distingeixen tres troncs bàsics:

• Madrid - Venta de Baños
• Madrid - Saragossa
• Madrid - Alcázar de San Juan

Principals problemes del ferrocarril

• Baixa densitat de xarxa i caràcter radial.
• Dificultats orogràfiques que comporten un alt índex de rodeig.
• Manca d'electrificació en algunes vies i manca de doble via en gran part de la xarxa.
• L'arribada de l'alta velocitat (AVE) crearà una jerarquia més alta i radial a la xarxa.
• A diferència d'altres països del nostre entorn, les polítiques no sempre han prioritzat l'aportació directa de les infraestructures a la productivitat i a l'activitat econòmica general.

El transport marítim i portuari

La funció principal dels ports espanyols és canalitzar el moviment de mercaderies tant d'exportació com d'importació, competint estretament amb el transport per carretera. Pel que fa als contenidors, els grans vaixells només atraquen en un nombre reduït de ports.

La recerca d'eficiència passa per convertir els ports en plataformes logístiques de transport intermodal i assolir economies d'escala. Per a això, és imprescindible disposar de bones infraestructures i actuar com a grans centres de captació i distribució de mercaderies.

El transport aeri a Espanya

El ràpid desenvolupament del transport aeri és un dels elements més característics de l'evolució dels transports a Espanya. El creixement del nivell de renda, així com la desregulació i la liberalització del sector impulsades per la UE entre el 1988 i el 1997 —període en què qualsevol companyia comunitària podia operar rutes interiors i exteriors—, han provocat un notable augment de la demanda.

Tot i així, hi ha hagut moments de crisi, com l'impacte psicològic dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 o les crisis econòmiques posteriors. L'avió és especialment competitiu en distàncies superiors als 500 km.

• Hubs de distribució: Madrid actua com a gran hub (centre de concentració i distribució de trànsit) i Barcelona està en condicions de ser-ho.
• Aeroports turístics: Canalitzen més de la meitat del trànsit total (Palma, Tenerife, Màlaga, Alacant, Eivissa).
• Aeroports regionals: La resta presenten un trànsit significatiu lligat a grans àrees urbanes, principalment de caràcter nacional (Bilbao, València, Sevilla).

El model turístic espanyol

El clima assolellat i les bones platges constitueixen els majors atractius del nostre país, amb un clar predomini del turisme de sol i platja. No obstant això, s'observa una tendència on cada vegada venen més turistes, però es generen menys ingressos per visitant.

Aquesta situació és conseqüència de diferents factors:

• Dependència excessiva dels turoperadors turístics internacionals.
• Deteriorament del medi ambient i alteració del paisatge.
• Competència directa de països com Croàcia, Turquia o Grècia, que ofereixen el mateix producte a un preu més baix.
• Excessiva estacionalitat de la demanda i forta dependència del mercat britànic.

Aquests problemes exigeixen una reconversió i una innovació profunda del sector, basada en un bon pla d'ordenació territorial. Cal millorar i diversificar l'oferta, promocionar un turisme de qualitat i modernitzar els serveis per atreure visitants amb més poder adquisitiu.

Característiques del turisme espanyol

Estretament lligat al desenvolupament econòmic espanyol, es caracteritza per un gran volum de visitants amb un nivell de despesa mitjà o baix. L'allotjament predominant són hotels i apartaments de categoria mitjana a la recerca de sol i platja, gestionats sovint per turoperadors estrangers. Espanya se situa com la tercera potència mundial després de França i els Estats Units, amb una forta presència tant de turisme intern com de turisme estranger majoritàriament europeu, la qual cosa genera un notable impacte demogràfic.

Factors d'atracció turística

Els motius que expliquen aquest gran volum de visitants inclouen els avantatges competitius en preus respecte a altres països, el creixement econòmic europeu amb l'augment de la renda per càpita, l'abaratiment dels transports, els recursos naturals de sol i platja, i un ric patrimoni cultural.

Problemes i reptes del sector

Actualment, el sector ja no és tan competitiu i ha patit una pèrdua de demanda de qualitat. La primacia dels objectius econòmics a curt termini ha produït una degradació del medi ambient i una manca d'ofertes complementàries, a més d'un fort impacte sobre la línia de la costa. Així mateix, calen més infraestructures per donar resposta a una distribució fortament estacional que provoca problemes d'abastament d'aigua, saturació de serveis públics, sobrecontractació (overbooking) i una permanent dependència dels turoperadors internacionals.