Trastorns Alimentaris i del Son en la Infància: Guia Completa

Trastorns Alimentaris en la Infància

El primer pas davant d'una alteració dels hàbits alimentaris és buscar-ne les possibles causes orgàniques i psicològiques. Els trastorns més usuals són:

• Regurgitació
• Vòmit
• Intoleràncies i al·lèrgies alimentàries
• Obesitat infantil
• Anorèxia infantil
• Ruminació
• Pica

Regurgitació

És característica dels lactants i consisteix a expulsar una mica de llet després de les preses. Acostuma a desaparèixer amb la maduració del sistema digestiu del nadó.

Vòmit

Expulsió més o menys brusca d'una quantitat d'aliment. Si el nadó està bé de pes, no cal amoïnar-se. Per evitar-ho, cal evitar que el nadó no empassi aire quan mama o pren el biberó i que eructi en acabar la presa. Quan els vòmits siguin continuats, han de ser preocupants.

Intoleràncies i Al·lèrgies Alimentàries

Aquestes condicions impliquen una reacció adversa del cos a certs aliments, ja sigui per una intolerància (problemes digestius) o una al·lèrgia (resposta del sistema immunitari).

Obesitat Infantil

Es caracteritza per l'augment de greix corporal que pot anar acompanyat de sobrepès. S'ingereix una quantitat superior d'energia a la que es gasta. És deguda principalment a uns mals hàbits alimentaris.

Anorèxia Infantil

Pèrdua de la gana. Les seves causes principals poden ser:

• Causes infeccioses
• Intolerància digestiva (com el gluten)
• Error dietètic
• Causes psicològiques (especialment si la pèrdua de gana persisteix més de 6 mesos)

Ruminació

Regurgitació repetida dels aliments ja ingerits, de manera voluntària i plaent. El menjar, parcialment digerit, és tornat a la boca sense que apareguin nàusees, arcades, etc. Hi ha dos tipus: la que es dona en persones amb deficiència mental i en infants molt petits (0-17 mesos).

Pica

Ingestió persistent de substàncies no nutritives (pintura, roba, sorra, insectes...). Es pot presentar en persones amb deficiència mental o amb carències afectives o físiques.

Son i Descans en la Infància

El son és el sistema per excel·lència per recuperar energies. És un procés fisiològic en el qual hi ha una ruptura amb el món exterior. En el neonat, el son ocupa la major part del seu temps.

Fases del Son

L'Adormiment

Des del moment d'anar-se a dormir fins que la persona està adormida.

El Son

Presenta dos estadis: el son lent i el son REM, que és el que denominem el cicle del son.

Estadi 1: Son Lent

El son és calmat i es va fent més profund. Pot durar entre 90 i 100 minuts en adults i 50 en infants (representa el 75-80% del cicle del son). Té 4 fases:

1. Adormiment
2. Son lleuger (més profund que la fase anterior)
3. Son profund
4. Son profund i inconsciència total (difícil despertar-se)

Estadi 2: Son REM

És el període on somiem. Representa el 20-25% del cicle en persones adultes i pot arribar al 50% en infants. Un cicle complet del son dura aproximadament dues hores. Al llarg de la nit es produeixen entre 4 i 5 cicles. A mesura que avança la nit, els períodes REM són més llargs.

El Despertament

Estímuls externs que influeixen en el despertar inclouen: llum-foscor, soroll-silenci, horari dels àpats i hàbits de son.

Trastorns del Son

Dissòmnies

Alteracions que afecten la qualitat, quantitat i horari del son.

Parasòmnies

Fenòmens anormals que ocorren durant el son o en la transició entre el son i la vigília. Inclouen:

• Somnambulisme
• Malsons
• Terrors nocturns
• Bruxisme
• Somnilòquia
• Jactatio capitis

Bruxisme

Consisteix a fer carrisquejar les dents, sovint de manera inconscient durant el son.

Somnilòquia

Consisteix a parlar, cridar, riure o plorar en somnis, en qualsevol fase del son.

Jactatio Capitis

Hàbit motor que consisteix a moure rítmicament el cap sobre el coixí. Alguns infants també poden balancejar tot el cos.