Trastorns de l'Equilibri Àcid-Bàsic: Patrons i Diagnòstic

Patrons d'Alteració de l'Equilibri Àcid-Bàsic

Introducció

L'equilibri àcid-bàsic és fonamental per al correcte funcionament de l'organisme. Qualsevol desequilibri pot tenir conseqüències greus. A continuació, es defineixen els principals termes relacionats amb aquests trastorns:

• Acidosi: Qualsevol situació patològica que produeixi un descens de pH.
• Alcalosi: Qualsevol situació patològica que produeixi un augment de pH.
• Acidosi i alcalosi respiratòries: Augment o disminució de pCO2 per modificació respiratòria, respectivament.
• Acidosi i alcalosi metabòlica: Disminució o augment de bicarbonat plasmàtic.
• Acidèmia i alcalèmia: Augment i disminució, respectivament, de la [H+] plasmàtica.

Qualsevol variació de pCO2 o bicarbonat implica una variació de l'altre per a intentar compensar el canvi produït. Per exemple, una acidosi metabòlica és compensada amb una alcalosi respiratòria, i davant una acidosi respiratòria es produirà una alcalosi metabòlica, i viceversa. Hi ha, però, una excepció: l'alcalosi respiratòria crònica, on els mecanismes de compensació no arriben a la normalització total del pH. Això es deu al fet que, malgrat la resposta respiratòria és immediata, la resposta renal necessita uns dies per a produir una retenció (o una excreció) de bicarbonat significativa.

Hi ha també trastorns mixtos que es donen quan hi ha les dues anomalies: acidosi metabòlica i acidosi respiratòria alhora, o acidosi respiratòria i alcalosi metabòlica. En aquest últim cas, la particularitat és que es poden presentar valors normals de pH, pCO2 i bicarbonat. Aquesta situació també sol produir-se en cas d'urèmia, que provoca alcalosi metabòlica pels grans vòmits que produeix. És molt important diagnosticar els trastorns mixtos perquè són situacions que poden desviar el pH a nivells perillosos.

Observant l'equació de Henderson-Hasselbalch, es veu que el numerador representa el component metabòlic o excés de base, i el denominador el component respiratori. S'anomena excés de base al nombre de mols d'àcid (quan l'excés de base és positiu) o de base (quan l'excés de base és negatiu) que s'ha d'afegir a 1 L de sang per a tornar al pH normal de 7,4 i per a què la [CO2] total sigui de 25 mmol/L.

Quan la modificació de pH és d'origen respiratori, el sistema renal respon tractant de compensar el canvi. Si la causa és d'origen metabòlic, és la respiració la que ho compensa. El que és important és que es mantingui la relació: [HCO3-]/[H2CO3]=20, ja que correspon a un pH de 7,4.

Valoració Analítica de l'Equilibri Àcid-Bàsic

Per a valorar completament l'equilibri àcid-bàsic d'un malalt, és necessari conèixer les següents dades en sang: pH, [bicarbonat], pCO2 i el hiat aniònic.

Les tres primeres dades, procedents d'una mateixa analítica, han de complir la relació: [H+]=24*pCO2/[HCO3-], expressant-se la [H+] en nmols/L, pCO2 en mmHg i la [bicarbonat] en mmols/L.

El pH i la pCO2 es determinen amb tècniques potenciomètriques, i la [bicarbonat] es calcula amb l'equació anterior.