Trastorns de Personalitat: Models, Impacte i Definició

Melanie Klein: Perspectives sobre la Personalitat

• Diverses capes de la personalitat.
• Posició esquizoparanoide i Posició depressiva.
• Parts sanes i parts patològiques de la personalitat. És el seu equilibri el que ens permet estar integrats i adaptar-nos a la societat.

Model Dimensional de Cloninger

Aquest autor es centra en descriure les diferents dimensions que conformen la personalitat, lluny de pensar que hi ha patrons comuns. Intenta estudiar la personalitat fent una descripció molt particular de cada individu i cercar la quantitat de cada tret per poder descriure una personalitat general.

Importància Actual dels Trastorns de Personalitat

• Prevalença en població general (PG): 11-23%. És molt prevalent.
• Impacte social: 1 de cada 4-10 persones tenen un trastorn de personalitat, independentment del nivell educacional i la situació socioeconòmica. No obstant això, la relació entre la família i el fill és prou important.
• Causes i conseqüències: Alteracions cròniques, disminució de la capacitat laboral, afectació de les relacions afectives i socials, i en alguns tipus de trastorn de personalitat, major risc de violència o criminalitat.
• Comorbiditat psiquiàtrica: Aproximadament el 50% dels pacients psiquiàtrics tenen comorbiditat amb trastorns de personalitat.
• Diagnòstic ambulatori: Entre el 30% i el 50% dels pacients ambulatoris tenen un diagnòstic de TP. Això es deu al fet que aquests pacients acudeixen a consulta per altres motius que tenen una relació directa amb un trastorn de personalitat, i per això se'ls diagnostica.
• Trastorn més freqüent: El trastorn més freqüent és el Trastorn Límit de la Personalitat.
• Ingressos hospitalaris: El 15% dels ingressos hospitalaris són provocats directament per TP.
• Resposta al tractament: Interfereix en la resposta al tractament.
• Risc de morbimortalitat: Incrementa el risc de morbimortalitat, és a dir, un risc de tenir menys esperança de vida i de patir malalties físiques.

Definició de Trastorn de Personalitat (TP)

• DSM-I (1952): Trets que no funcionen correctament en situacions estressants.
• DSM-II (1968): Malestar i deteriorament del funcionament.
• DSM-III (1980): Introducció de criteris diagnòstics operatius al sistema multiaxial del DSM (eix).
• DSM-IV-TR (2002): Patró permanent i inflexible d’experiència interna i de comportament que:
  • S’aparta acusadament de les expectatives de la cultura del subjecte;
  • Té un inici a l’adolescència o al principi de l’edat adulta;
  • És estable en el temps;
  • Comporta malestar o perjudicis per a l’individu.

Criteri crucial: Mala adaptació i inflexibilitat a llarg termini (estable) i transituacional. Manifestació com:

• Estrès subjectiu i/o deteriorament sociolaboral.
• Cognició (formes de percebre i interpretar el jo, els altres i els fets).
• Afectivitat (intensitat, labilitat, adequació de les respostes emocionals).
• Funcionament interpersonal.
• Control d’impulsos.