Trastorns visuals i sentits: ceguesa i refraccions

Clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,08 KB

Ceguesa

Ceguesa: disminució de la capacitat visual; insuficiència en les activitats més bàsiques. Pot ser causada per lesions a l'ull o al nervi òptic.

Anomalies de la refracció

Anomalies de la refracció → defectes oculars que causen un enfocament incorrecte de la imatge sobre la retina.

Miopia

Miopia: ametropia causada per un globus ocular massa llarg. La imatge nítida se forma davant de la retina i aquesta rep una imatge borrosa. Es pot compensar mitjançant un esforç d'acomodació. El cristal·lí és una lent convergent, és elàstic i permet variar la seva curvatura segons la distància a què es troben els objectes que es miren; en la finalitat, si no s'enfoca correctament sempre la imatge no apareix nítida sobre la superfície de la retina.

Hipermetropia

Hipermetropia: globus ocular massa curt; el que està lluny es veu millor que el que està a prop.

Astigmatisme

Astigmatisme: anomalia causada per una curvatura corneal irregular. La zona més corbada enfoca a una distància diferent que la zona aplanada, de manera que les línies rectes poden aparèixer distorsionades.

Estrabisme

Estrabisme: incapacitat dels ulls per convergir sobre el mateix punt (visió desviada o "vizcositat").

Glaucoma

Glaucoma: augment de la pressió dins la cambra anterior de l'ull; pot provocar pèrdua del camp visual i ceguesa.

Presbícia (vista cansada)

Presbícia o Vista cansada: pèrdua d'elasticitat del cristal·lí amb l'edat, de manera que no pot enfocar objectes pròxims.

Daltonisme

Daltonisme: dificultat o impossibilitat per distingir alguns colors, habitualment el vermell i el verd.

Cataractes

Cataractes: opacitat del cristal·lí, causa enlluernament i pèrdua de visió; el tractament és quirúrgic.

Degeneració macular de la retina

Degeneració macular de la retina: trastorn que redueix l'agudesa visual, especialment del centre del camp de visió; sovint apareix una taca negra al mig del camp visual.

Gust i sabor

Gust: sensació primària transmesa pels receptors linguals.

Sabor: és la suma de les sensacions gustatives i les olfactòries.

Trastorns del gust

  • Hipogeusia → pèrdua parcial del gust.
  • Ageusia → pèrdua total del gust.
  • Disgeusia → percepció alterada dels gustos.

Olfacte

Olfacte:

  • Hiposmia → pèrdua parcial de la funció olfactiva.
  • Anosmia → pèrdua completa de l'olfacte.

Tacte

Tacte:

Tacte fi → permet apreciar la forma i la textura. Hi ha receptors específics per a diferents qualitats tàctils.

Receptors i qualitats tàctils

  • Corpuscles de Meissner → tacte fi i vibració de baixa freqüència.
  • Discs de Merkel → detecció de pressió lleu i detalls de la superfície.
  • Corpúsculs de Vater-Pacini → pressió profunda i vibració d'alta freqüència; són profunds i laminats.
  • Ruffini → receptors relacionats amb la calor i l'estirament de la pell.
  • Krause → receptors associats al fred.

Temperatura

Tot i que els nostres receptors detecten calor i fred, les sensacions reals es basen en la diferència de temperatura entre el nostre cos i l'objecte tocat.

Dolor

Dolor: captat per terminacions nervioses lliures en la profunditat de la pell. El dolor obliga a allunyar-se de l'estímul nociu i, per això, protegeix l'organisme.

Pressió

Pressió: és captada per corpuscles especials, profuns i laminats (Vater-Pacini) i per discos de Merkel.

Entradas relacionadas: