Treball i Legislació Laboral: Guia Completa per a Empreses i Treballadors

Unitat 6: El Treball i la Legislació Laboral

El treball pot definir-se com el conjunt de tasques i activitats que les persones desenvolupen dins de l’empresa. És a dir, és l’aportació de l’element humà a l’empresa; un factor productiu necessari i fonamental.

Ara bé, per tal que una activitat laboral es consideri treball cal que compleixi quatre característiques:

• Que aquesta activitat sigui voluntària per decisió del treballador.
• Que sigui retribuïda amb un salari.
• Que es faci per compte d’altri, és a dir, treballant per a una altra persona.
• Que sigui subordinada a les decisions de l’empresari.

Les relacions que s’estableixen entre un treballador i un empresari estan regulades per la normativa laboral, la qual inclou diferents normes (a través de lleis i tractats). Aquestes normes estan ordenades jeràrquicament i l’esglaó més alt de les quals correspon a la Constitució.

La Constitució Espanyola i el Treball

La Constitució espanyola és la norma legal suprema de l’ordenament jurídic i, per tant, està per sobre de qualsevol altra norma; és el fonament jurídic de la societat, ja que suposa les bases sobre les quals es fonamenten la resta de les normes i es desenvolupen els drets i les llibertats fonamentals dels ciutadans.

Dins de la Constitució trobem diferents articles relacionats amb el treball. El contingut laboral de la Constitució està dividit en tres àmbits:

1. Drets fonamentals: dret a no ser discriminat, dret a la vaga, dret a afiliar-se lliurement a un sindicat o llibertat per fundar sindicats.
2. Drets i llibertats dels ciutadans: dret al treball, a la promoció a través del treball, a l’elecció de professió o ofici, a la negociació col·lectiva, a un salari adequat o a la llibertat d’empresa.
3. Principis rectors de la política social i econòmica: manteniment d’un règim públic de Seguretat Social, polítiques orientades a la plena ocupació, vetllar per la seguretat i higiene en el treball, garantir el descans necessari mitjançant la limitació de la jornada i les vacances retribuïdes i fomentar la formació i la readaptació professional.

Tractats Internacionals i Normativa Laboral

Més enllà de la Constitució, cal parlar dels diferents Tractats internacionals, que són normes legals que un conjunt de països s’obliguen a complir i respectar. Dins de l’àmbit laboral, hi ha:

• Convenis de l’Organització Internacional del Treball (OIT): promoció de la millora de les condicions laborals i del nivell de vida dels treballadors.
• Normes de la Unió Europea: garantir un mínim nivell de vida dels treballadors, lliure circulació de mà d’obra, condicions de treball harmonitzades, reconeixements de les qualificacions professionals, lliure accés a la funció pública i foment de la formació dels treballadors.

L'Estatut dels Treballadors

Un esglaó per sota dels Tractats internacionals hi ha les lleis estatals, entre les quals destaca l’Estatut dels Treballadors. Aquest Estatut desenvolupa i concreta el conjunt de drets, llibertats i obligacions que tenen els treballadors i les empreses.

Convenis Col·lectius

En un rang inferior apareixen els convenis col·lectius, que són acords pactats entre els representats dels treballadors i els de les empreses d’un sector econòmic. Amb aquests pactes es fixen les condicions de treball i les normes de convivència que s’aplicaran en un període determinat.

Contracte de Treball

Finalment, a la base de la jerarquia normativa laboral, hi ha el contracte de treball, que és un acord normalment d’àmbit individual en què la persona treballadora i l’empresa pacten les característiques de la relació laboral per compte aliè, tot respectant sempre les condicions mínimes estipulades al conveni col·lectiu corresponent al sector en qüestió.

Drets i Obligacions Laborals

La normativa laboral atorga, d’acord amb el compliment dels pactes, uns drets i unes obligacions que van dirigits tant a l’empresa com al treballador.

Drets dels Treballadors

• Drets bàsics: dret al treball i la lliure elecció de la professió, dret de reunió o dret de vaga.
• Drets relacionats amb el treball: dret a l’ocupació efectiva del lloc de treball, dret a la promoció i formació professional o dret a no ser discriminat.

Obligacions dels Treballadors

• Observació del lloc de treball amb bona fe i diligència.
• Compliment de les mesures de seguretat i d’higiene.
• Obediència a les ordres i instruccions de l’empresari.
• Contribució a la millora de la productivitat de l’empresa.

Obligacions i Drets de l'Empresa

L’empresa té l’obligació d’observar la normativa i reconèixer tots els drets dels treballadors. Així mateix, l’empresari té reconeguts una sèrie de drets, recollits a través de poders com:

• Poder de direcció: l’empresari organitza la producció i pren les decisions necessàries per al bon desenvolupament de l’activitat de l’empresa.
• Poder disciplinari: pot sancionar els treballadors per les faltes comeses dins l’àmbit de la relació laboral.

Representació dels Treballadors i Empresaris

Per tal que es puguin acordar les característiques de la relació laboral i que aquestes es desenvolupin amb normalitat, cal que ambdues bandes estiguin convenientment representades.

Sindicats i Representants Laborals

Els sindicats són organitzacions en les quals les persones treballadores s’associen lliurement per defensar els seus drets laborals i fer d’interlocutors en els processos de negociació col·lectiva. Com a complement als sindicats, hi ha els representants laborals dels treballadors dins de l’empresa, elegits democràticament per la plantilla per a un període de quatre anys. Aquesta representació pot prendre dues formes:

• Delegats d’empresa: per a empreses amb menys de 10 treballadors.
• Comitès d’empresa: per a empreses amb una dimensió més gran.

Organitzacions Empresarials (Patronals)

També existeixen organitzacions empresarials que defensen els interessos dels empresaris, anomenades patronals.

Negociació Col·lectiva

La negociació col·lectiva és el procés que té com a finalitat assolir un acord entre treballadors i empreses sobre les condicions en què es desenvoluparà l’activitat laboral. El fruit d’aquest procés és un acord escrit anomenat conveni col·lectiu, que pot ser:

• D’empresa: si afecta només una empresa.
• Sectorial: si els acords s’apliquen sobre un conjunt d’empreses que pertanyen a un mateix sector.

Contingut Mínim d'un Conveni Col·lectiu

En un conveni col·lectiu, hi ha d’haver un contingut mínim, en què hi ha de constar:

• La determinació de les parts que el signen.
• L’àmbit d’aplicació (personal, funcional, territorial o temporal).
• La forma i les condicions de la denúncia d’un conveni.
• La formació de la comissió paritària.
• Les condicions per a la no-aplicació del règim salarial.

Conflictes Laborals

Quan es produeixen desacords sobre aspectes rellevants de les relacions laborals entre empreses i treballadors, es produeix un conflicte laboral. Aquests conflictes tenen diferents maneres de ser solucionats:

• Acord entre les parts de caràcter voluntari.
• Conciliació (mitjançant la intervenció d’un facilitador en la negociació).
• Mediació (en què un tercer ofereix possibles solucions).
• Arbitratge (en el qual la decisió d’un tercer és vinculant).

Vaga i Tancament Patronal

Aquests conflictes poden comportar la interrupció de la prestació laboral per part dels treballadors, que organitzaran una vaga amb la finalitat d’imposar certes condicions a l’empresa. Per tal que aquesta vaga sigui legal, els treballadors han de notificar un escrit a la direcció de l’empresa en què constin els objectius de la vaga, les gestions realitzades amb anterioritat per solucionar el conflicte, la seva data d’inici i la composició del comitè de vaga.

Per la seva banda, en cas de vaga o per alguna altra irregularitat col·lectiva en el règim laboral, l’empresa pot tancar el centre de treball, sempre que hi hagi perill de violència, ocupació il·legal del centre de treball o inassistència o irregularitats en la feina que dificultin greument el procés normal de producció. Aquesta decisió de l’empresa és el que es coneix com a tancament patronal.

Contracte de Treball Individual

Més enllà de la negociació col·lectiva, existeix una negociació individual dels treballadors amb l’empresa, la qual es reflecteix en el contracte de treball. El contracte de treball és un acord en què es posen de manifest les voluntats de l’empresa i del treballador, el qual es compromet a prestar personalment a l’empresa els seus serveis retribuïts, a actuar sota la seva direcció i a cedir-li, des de l’inici, el resultat que obtingui amb la seva activitat.

Contingut Mínim del Contracte de Treball

Els contractes de treball tenen un contingut mínim que inclou el contingut de la prestació laboral, és a dir:

• El tipus de treball que s’ha de realitzar.
• La durada.
• La remuneració salarial.
• El període de prova.
• El temps de treball (jornada laboral, descansos, vacances, hores extraordinàries, jornada nocturna o el treball per torns).

Modalitats de Contractes de Treball

Hi ha diferents modalitats de contractes de treball:

• Contractes indefinits: no es fixa una data determinada de finalització (contracte de foment de la contractació indefinida).
• Contractes temporals: tenen una durada determinada i prefixada de finalització (contractes de durada determinada i contractes formatius).

El Salari

En els contractes de treball, cal pactar sempre un element important: el salari. El salari és la totalitat de les percepcions econòmiques dels treballadors, en diners o en espècie, per la prestació professional dels serveis laborals per compte aliè, ja sigui com a retribució pel treball efectiu o pels períodes de descans computables com a treball.

Es regula un salari mínim interprofessional (SMI) o existeixen les garanties del salari, com el fons de garantia salarial (FOGASA), la preferència d’abonar els salaris no pagats abans que altres deutes en cas que l’empresa no pugui fer front a les seves obligacions econòmiques o la inembargabilitat del salari mínim interprofessional.

Components del Salari

• Salari base: remuneració principal de la persona treballadora, fixada en funció de la seva categoria professional.
• Complements salarials: quantitats que s’afegeixen al salari base, relatives a característiques del treballador (antiguitat) o al lloc de treball (perillositat).

La Nòmina

L’empresa té l’obligació de pagar els salaris mensualment o amb una freqüència inferior (setmanalment o quinzenalment) lliurant a la persona treballadora el rebut de salaris, que és el que es coneix amb el nom de nòmina. La nòmina és el rebut justificatiu del pagament del salari, en què s’especifiquen les percepcions pagades, els descomptes realitzats i, finalment, el salari net que s’ha de pagar. A més, la nòmina ha d’incloure un encapçalament amb les dades de l’empresa i del treballador, les meritacions repartides entre percepcions salarials i no salarials, el càlcul de les bases de cotitzacions i de la base IRPF, les deduccions i, finalment, el líquid total que cal percebre.