El treball en l'era de la modernitat i la postmodernitat

El concepte de treball en la modernitat

El concepte de treball ha canviat i evolucionat molt arrel de la modernitat. La idea ha partit d'una creixent racionalització en la qual s'ha passat de relacionar-lo amb el treball manual de produir béns materials de consum directe, a un treball assalariat revolucionat. La modernitat implica un treball lligat a una identitat i una posició social.

Origen burgès del treball

El treball està lligat amb la idea que té la burgesia sobre el risc, una conseqüència no desitjada de la lògica de control que domina la modernitat. Hem passat d'una societat de treball amb plena ocupació a una societat en la qual el treball s'ha convertit en una acte revolucionària, a partir de mecanismes com les noves tecnologies de la informació, pròpies de la modernitat. És aquí on es donen unes flexibilitzacions del treball, les persones ja no estan definides per la seva professió, sinó per les accions que normalment realitzen.

Sociologia del treball

El context històric del treball es relaciona amb la sociologia industrial que arrenca amb la història de la sociologia de finals del segle XIX i es desenvolupa durant les dues primeres dècades del segle XX. Implica estudiar el treball com a relació social, com a factor de cohesió social i com a organització política-social.

Treball en el capitalisme

El treball en el capitalisme es pot entendre com a producció de valor d'ús o valor de canvi, com a generador de riquesa, com a activitat assalariada i com a distribució del treball productiu i improductiu. Quan es parla del paradigma de la flexibilitat, es fa referència a la necessitat d'adaptar els recursos humans i tècnics a la variació del cicle econòmic, demanant un comportament àgil als treballadors.

Idea moderna de treball

Alonso en "El Treball en la (post)modernitat" parla de l'ocupació dèbil com la degradació de la situació de treball, en la qual es redueix a un factor més productiu. Aquesta degradació impedeix la formació del treball com un subjecte polític i com un moviment social. Alonso planteja la necessitat que el treball recuperi la seva centralitat social, ja que el discurs de "la fi del treball" evoca el perfecte neoliberal. Les noves tecnologies i la nova economia financera generen expectatives falses d'enriquiment econòmic enmig d'un fals benestar, en detriment de la desregulació, en ple "anomia del benestar".