Trovadors, Joglars i Cansoners: Llírica Medieval Catalana

Trovadors: Origen, Obra i Influència Medieval

Els trobadors van sorgir al sud de França a finals del segle XI. Componien en una llengua vulgar i de caràcter profà, i les seves obres s'interpretaven davant el públic cortesà. Viatjaven sovint, representant les seves creacions a palaus i castells, fet que va contribuir a que la lírica i la música tinguessin un caràcter internacional. Els trobadors escrivien principalment en occità i moltes vegades utilitzaven una llengua romànica que podia ser representada amb música.

La poesia trobadoresca era sobretot de tema amorós, però també podia tractar temes polítics, morals o literaris. La seva classificació es podia fer segons diversos criteris:

• Gèneres per Versificació: Mètrica i Temàtica Amorosa

  Es tenien en compte els aspectes mètrics, independentment de la temàtica, que sovint era amorosa.

• Gèneres per Contingut: L'Apartat Més Extens

  Aquest era l'apartat més llarg i extens, on la temàtica definia el gènere.

• La Vida del Trobador: Biografia i Persona

  Aquesta categoria podria referir-se a poemes que tractaven la vida o la figura del trobador.

Els Debats de Trobador: Diàlegs Poètics

Els debats de trobadors eren composicions en què dos trobadors s'enfrontaven a través d'un diàleg amb temàtica variada. La seva tasca literària era una forma d'expressar la seva personalitat, de vegades una arma política, i d'altres una professió de la qual vivien. Els trobadors treballaven lentament i no feien més de 10 poemes a l'any. Molts havien estudiat el trivi (gramàtica, lògica, retòrica) i el quadrivi (aritmètica, geometria, música, astronomia).

Cansoners: Reculls de Poesia Trobadoresca

Els cansoners eren documents que constaven habitualment de tres apartats:

1. En el primer s'explicava la vida dels trobadors.
2. El segon contenia les raons per les quals havien escrit el poema.
3. El tercer figurava el propi poema, en 256 casos amb la melodia corresponent.

Aquests documents podien contenir milers de poemes; per exemple, alguns cançoners contenien fins a 2542 poemes. Les vides incloses eren de tot tipus:

• Extenses o curtes, segons el cançoner.
• Reals o inventades, com s'ha pogut comprovar amb altres documents de l'època.

Joglars: Els Intèrprets de la Llírica Medieval

El trobador era l'autor i el joglar l'intèrpret. Els joglars realitzaven activitats molt diverses:

• Cant
• Jocs de mans
• Acrobàcies
• Recitació

Els joglars per als quals la transmissió d'un text era més important són anomenats joglars de gestes i joglars de lírica, que eren els que difonien les composicions dels trobadors. De vegades, un joglar podia convertir-se en trobador, cantant ell mateix les seves composicions o donant-les a un altre joglar.

Hi havia joglars que estaven lligats a determinats trobadors i transmetien únicament les seves composicions, mentre que altres cantaven obres de diferents trobadors. Els joglars transmetien les cançons amb precisió meticulosa. Els instruments que solien utilitzar eren l'arpa o el llaüt, i de vegades anaven acompanyats d'altres joglars amb instruments addicionals.