Turisme cultural i patrimoni: Guia completa

Patrimoni cultural i béns culturals

• Béns mobles
• Béns immobles
• Béns materials
• Béns immaterials
• Béns culturals
• Béns naturals
• Béns d'interès cultural
• Béns d'inventari general

El turisme cultural

El turisme cultural és un fenomen social en constant creixement. És una font de riquesa econòmica i sociocultural. El turista busca gaudir d'una experiència plaent i enriquidora, considerant el viatge com una inversió productiva. N'ha d'extreure beneficis intel·lectuals, morals i socials, com emocions, educació i entreteniment. Es parla de la "nova era del turisme" (NET).

El turista cultural busca allò singular i sorprenent. El patrimoni cultural, amb la seva diversitat, ofereix imatges úniques de cada localitat. A més, genera un valor afegit, un element diferenciador entre competidors, un nou producte turístic conegut com a "turisme amb identitat". Això dona lloc a diverses rutes turístiques: històriques, arqueològiques, gastronòmiques, d'artesania i arquitectura popular, d'arquitectura industrial, museogràfiques, folklòriques, enològiques, etc.

El patrimoni cultural

El patrimoni cultural és un conjunt de testimonis materials i immaterials que conformen els referents de la memòria col·lectiva.

El concepte de "cultura"

El concepte "cultura" indica una qualitat desitjable que s'adquireix llegint, anant al teatre, a museus, galeries d'art; és a dir, cultivant-se. Des d'una perspectiva antropològica o sociològica, la cultura inclou les lleis i idees que formen la base del comportament adquirit (creences, aptituds, objectes materials, valors) i que constitueixen la manera de viure d'una comunitat. Això implica la manera de pensar, actuar i relacionar-se amb l'entorn i altres individus. La cultura és un sistema dinàmic que incorpora i elimina valors.

La identitat cultural

La identitat cultural comprèn un sistema de continguts, creences, valors, desitjos, il·lusions, etc., presents en una comunitat en un moment històric determinat. Cada identitat cultural configura una manera de comprendre el món, d'actuar i de sentir (la nostra manera de sentir depèn de la manera com pensem).

Components:

• Territori: Tota col·lectivitat humana necessita un espai per desenvolupar la seva activitat. El territori és indispensable per a la gestió i existència d'una identitat cultural. Segons Hegel, el mar ha originat una forma de vida especial en els pobles costaners, desenvolupant el comerç i un esperit obert d'intercanvi cultural. Montesquieu afirma que un clima fred produeix homes actius, valents i amb autoconfiança, mentre que a les zones càlides són més inactius, mandrosos i tímids.

• Història: El passat i les experiències constitueixen el patrimoni polític, econòmic i social, configurant el caràcter i les actituds dels habitants.

• Llengua: És un factor d'identificació ètnica i d'unificació, creant vincles diferencials i afectius. És un sistema de símbols que permet als membres d'una comunitat relacionar-se i comunicar-se. La llengua natal, materna, es relaciona amb els records i afectes de la infantesa.

• Símbols: La capacitat de crear una realitat pròpia, un món de significats, és una singularitat humana. Transformem els elements de la vida social en símbols: mirades, gestos, natura...

• Valors i creences: Les persones avaluen allò desitjable, bonic, bo, i que serveix per a la vida en societat. Els valors són principis generals que es converteixen en la base de les creences. Les creences són enunciats que les persones consideren certs. Els valors fan referència a com haurien de ser les coses o com desitgem que fossin.

• Normes i costums: Les normes morals són aquelles que s'espera que tothom respecti. Els costums són regles de conducta ordinàries que permeten distingir el comportament adequat de l'inadequat.

• Objectes materials i tecnologia: Reflecteixen els valors de la societat. Per exemple, la llar amb nevera o rentadora.

Patrimoni cultural com a font turística

Tradicionalment, "patrimoni" incloïa els béns heretats de pares a fills. A partir de 1998, la UNESCO va proposar un nou significat: conjunt d'elements naturals i culturals, tangibles i intangibles, heretats del passat o creats recentment. Aquests elements permeten als grups socials identificar-se, reconèixer la seva identitat i, un cop admirats, transmetre'ls a les generacions futures. També s'anomenen "llegat cultural".

El patrimoni cultural inclou literatura, art, museus, música, dansa, festivitats, llegendes, rituals, gastronomia; és a dir, tots els elements que configuren la identitat cultural un cop legitimats socialment. El seu caràcter simbòlic prové de la capacitat per expressar la relació entre idees i valors.

El procés de turistificació demostra l'interès actual per la identitat i la conservació del patrimoni, establint un vincle entre turisme i patrimoni. Alguns elements patrimonials tenen més interès que altres. Aquest interès, tot i ser difícil de mesurar, es reflecteix en els llocs més visitats, sovint distingits amb segells de qualitat com "Patrimoni de la Humanitat", "Conjunt historicoartístic", "Monument d'Interès Cultural", "Festa d'Interès Nacional o Internacional".

Turisme com a reactivador del patrimoni cultural

El turisme, un fenomen social massificat i consolidat, és una font de riquesa econòmica i sociocultural, i una oportunitat per impulsar el desenvolupament urbà local. El patrimoni cultural ha donat vida a un nou sector, convertint-se en motor de desenvolupament econòmic i social. Inicialment, moltes poblacions receptores de turisme, especialment de sol i platja, van crear activitats d'entreteniment com discoteques, festivals de música i dansa, espectacles teatrals, etc. Un cop consolidat el sector turístic, el patrimoni cultural esdevé un element essencial per a l'atracció de turistes. Es tracta de posicionar-se oferint el patrimoni com a atractiu, implicant la voluntat de conservar-lo, protegir-lo, restaurar-lo i divulgar-lo. El manteniment del patrimoni és un aliat clau per al turisme. Molts pobles s'han convertit en centres de pelegrinatge pels seus moviments artístics, tradicions, gastronomia, contribuint al seu progrés i desenvolupament econòmic. Molts elements patrimonials s'utilitzen com a marques personalitzades, senyals d'identitat d'un lloc, instruments de màrqueting per atraure recursos externs (per exemple, botigues de souvenirs).

El turisme genera llocs de treball i augmenta les taxes municipals. No obstant això, també pot tenir efectes negatius, especialment el turisme massiu. El patrimoni cultural és un recurs sensible i vulnerable.

El concepte de turisme cultural

El concepte de turisme cultural és recent. El seu origen es troba en el Societas Landi, el viatge del segle XIX de l'alta aristocràcia britànica, una classe social noble que feia un gran tour per Europa, visitant ciutats amb grans tresors patrimonials com París, Roma, Florència. L'objectiu era enriquir-se culturalment i refinar el seu comportament. Actualment, el turisme cultural encara recull algunes d'aquestes idees, però amb matisos diferents. Es parla de la síndrome de Stendhal, un trastorn psicològic provocat per la contemplació d'una obra d'art.

Mercats turístics i cultura

La presència d'atractius patrimonials no implica l'existència de recursos turístics. Cal un procés d'organització i inversió per a un ús correcte i sostenible, així com analitzar la motivació del segment de població que demanda cultura. Des de finals dels anys 80, s'han produït canvis a causa de l'increment del benestar, modificacions del comportament i del sistema de vida, que influeixen en els hàbits turístics. S'observa una millora de la qualitat de vida, un augment del nivell educatiu, un increment del temps d'oci, mitjans de comunicació més desenvolupats, un canvi de mentalitat i, per tant, un canvi d'interessos en els turistes. A més, la saturació de l'oferta turística de masses ha provocat un augment de la demanda turística basada en recursos culturals i la valoració del patrimoni.

El turista cultural busca satisfacció en el seu temps de lleure a través de les infraestructures turístiques. L'activitat turística amb component cultural garanteix educació, enriquiment, perfeccionament i complaença. És una inversió productiva pels beneficis intel·lectuals, morals i socials. El turisme cultural és un mercat en expansió, ja que hi ha una àmplia capa social amb més formació acadèmica, cultural i d'oci, que demanda aquest producte.

Indústries del turisme i de la cultura

La Capital Europea de la Cultura, iniciada el 1983 per una ministra grega, tenia com a finalitat facilitar la unió dels estats de la UE. Atenes va ser la primera el 1985, i cada any canvia. Cada vegada hi ha més interès de les administracions públiques i del sector privat per recuperar el patrimoni, revaloritzar-lo i integrar-lo com a producte turístic atractiu. Això implica que les entitats turístiques triïn els factors diferencials d'una destinació.

Es tracta d'oferir una imatge d'aquesta destinació. Com que el turisme cultural genera ingressos, la Secretaria General de Turisme d'Espanya ha creat el Pla d'Impuls al Turisme Cultural i Idiomàtic, proposant mesures per potenciar els destins espanyols. L'interès per atraure turistes a Espanya està gestionat per les CCAA, oferint una oferta turística singular.

Perquè el patrimoni sigui ofertat com a recurs turístic, cal que estigui restaurat i conservat, considerant tres criteris bàsics:

1. Accessibilitat: Accés bàsic, ràpid, tranquil, tenint en compte qualsevol problema o minusvalidesa.

2. Equiparació: Manteniment de l'equilibri entre l'oci individual i la garantia col·lectiva.

3. Sostenibilitat.

Procés per a un desenvolupament turístic raonable

1. Diagnòstic de la situació turística present: Anàlisi de la demanda, recursos patrimonials, teixit institucional, competència i mercats potencials. L'objectiu és obtenir una visió de la situació i les possibilitats.

2. Determinar punts forts i febles: Punt fort: afavoreix la competitivitat. Punt feble: dificulta la posició competitiva. Establir oportunitats (elements que poden afavorir) i amenaces (elements externs que poden perjudicar).

3. Definir i consensuar objectius, establir estratègies: Elaboració de rutes, promoció de museus i exposicions, actes especials, espais temàtics.

4. Conceptualitzar el criteri d'interpretació: La visita ha de ser un descobriment, una experiència viscuda. Buscar trets diferencials.

5. Pla de comercialització del producte: Tenir en compte que el turista sovint vol un producte personalitzat, flexible i adaptat a les seves necessitats.

La gestió sostenible té diferents objectius en cada fase de desenvolupament turístic. A la fase inicial, actuacions per valorar l'oferta i atraure la demanda. En la creació d'una destinació cultural, considerar les particularitats del destí. Aquesta planificació comporta tres tipus d'associacionisme:

1. Associacionisme entre productes culturals similars (el més utilitzat).
2. Associar productes culturals de diferents tipologies.
3. Associar proveïdors de productes culturals i no culturals (touroperadors, hotels, administracions, companyies aèries).

A la fase de maduresa, accions integradores sobre l'oferta i la demanda orientades a la qualificació, innovació, diversificació, buscant l'equilibri.

A la fase de declivi, si s'arriba al desbordament, cal recuperar l'equilibri. Solucions: limitar el nombre de visitants, horaris, entrades, etc. Abans de tancar un centre d'interès, es prefereix limitar la sobrecàrrega turística.

La planificació i gestió del turisme urbà sovint no disposa d'investigació i diagnòstic adequats sobre ofertes, demandes, capacitat de càrrega, productes ofertats, dificultant establir conseqüències i conflictes. Cal formació en legislació patrimonial i planejament urbanístic. Un altre problema és la inadequació dels problemes, la diversitat d'agents implicats amb diferents estructures, objectius i metodologies. La proliferació de gent explica el tancament temporal de monuments, horaris restringits i la impossibilitat d'aprofitar espais abandonats. La manca de guies turístics experts i la creació d'oferta complementària són altres problemes. El producte turístic afecta els agents locals i genera riquesa, però cal valorar-ne l'ús social.