Umberto Boccioni i el Futurisme: Anàlisi de l'Obra Mestra de 1913

Formes Úniques de Continuïtat en l'Espai (1913)

Aquesta escultura exempta s’anomena Formes úniques de continuïtat en l’espai, i és de l'autor Umberto Boccioni. Cronològicament la situem l'any 1913 i és d'estil futurista. Està feta de bronze i es troba al MoMA, Nova York.

Context Històric i Social de l'Obra

Aquesta obra pertany a principis del segle XX, a les primeres avantguardes, pocs anys abans que comencés la Primera Guerra Mundial. És una època de canvis tant de caire polític com econòmic i social. Aquest gran conflicte va obligar a fer un replantejament de la societat europea.

L’autor era italià i partidari d’intervenir en la guerra. Umberto Boccioni va morir durant la Primera Guerra Mundial. Després de la guerra, els Estats Units van viure els anomenats “feliços anys vint”, que va ser una etapa d’optimisme polític i econòmic que va acabar amb el crac de la Borsa de Nova York l’any 1929. Aquesta crisi, que va provocar problemes socioeconòmics d’abast mundial, va comportar la Gran Depressió nord-americana i, com a conseqüència, el sorgiment del nazisme a Europa.

Umberto Boccioni: Trajectòria i Influències

Umberto Boccioni fou una de les figures més importants del moviment futurista. L’artista italià es va traslladar a Roma, on va aprendre la tècnica del divisionisme de la mà de Giacomo Balla. Després d’una etapa de viatges, es va establir a Milà i a partir d’aleshores es va unir al Futurisme. Amb l’inici de la Primera Guerra Mundial, es va mostrar favorable al conflicte armat.

El Futurisme: Principis Estètics

El Futurisme deriva de la pintura i dels manifestos futuristes. Els seus principis clau són:

• Representen el moviment i el canvi.
• No donen importància a representar les figures sinó el canvi, i es tendeix a l’abstracció.
• A vegades es fan figures clàssiques que es transformen en una visió contemporània amb molt de dinamisme.
• També s’hi troba simultaneïtat de plans, és a dir, diferents punts de vista.

Anàlisi Formal i Descripció de l'Escultura

Aquesta escultura exempta és el retrat d’un cos antropomòrfic que camina cap endavant de manera decidida. L’escultor italià reprodueix el moviment de la figura a partir de la projecció, en un mateix pla espacial, de la musculatura corporal, sobretot el tors i les cames.

La figura es configura a partir d’una sobreposició de volums, com si es tractés d’una seqüència fílmica en la qual les imatges, en lloc d’anar apareixent l’una darrere l’altra, s’anessin col·locant sobre la precedent sense que aquesta desaparegués. El resultat d’aquesta simultaneïtat temporal, que reprodueix el sentit de l’acció del personatge, és una figura distorsionada semblant al plantejament cubista, consistent a enquadrar en un únic pla punts de vista diferents.

Per tal de recrear aquesta percepció de desplaçament, utilitza nombroses formes geomètriques de perfil angulós, potenciades visualment gràcies a la superfície brillant i polida del bronze. Aquests perfils, a més, permeten representar amb més vivacitat la tensió entre el desplaçament de la figura en el sentit del moviment (cap endavant) i les formes generades en sentit contrari (cap endarrere) pel dinamisme de la marxa. El resultat de tot plegat és una estàtua de composició oberta o centrifugada que es relaciona amb l’entorn. Els peus de la figura descansen sobre dues plataformes quadrangulars que l’eleven respecte al pla i accentuen la sensació de lleugeresa.

Interpretació i Funció Simbòlica

Pel que fa a la interpretació, es tracta d’un home que camina de manera decidida que simbolitzaria l’home que avança cap al futur, el canvi. No camina amb por sinó amb optimisme; cal avançar i seguir progressant. És un símbol del progrés. Aquesta escultura forma part d’una sèrie de quatre escultures que també caminen.

L’autor vol aconseguir el que es proposa: el dinamisme i el moviment. La seva funció és únicament estètica, no l’encarrega ningú. L’autor vol representar el moviment, el canvi, el progrés... i ho fa així. No vol expressar pena o tristesa, per això la cara queda com a concepte abstracte.