Unificació Alemanya, Hegemonia Americana i Guerra dels Balcans

Helmut Kohl creia que s’havia de produir aquesta unificació, per això va dur a terme un procés que no va ser fàcil, ja que els francesos hi estaven en contra. Però va rebre suport dels EUA, que consideraven que donaria estabilitat a Europa. Kohl va negociar amb Mitterrand fins l’any 92, quan es va apropar i França va accedir, però amb una condició: Alemanya havia de ser un país dins d’Europa. Per aquest motiu es van refer els tractats de la Comunitat Europea. Es va fer el Tractat de Maastricht, amb el qual es pretenia enfortir Alemanya i, al mateix temps, Europa, i va ser el que acabaria sent la Unió Europea.

Els països que havien estat sota control soviètic tenien una estructura comunista, fet que va provocar 10 anys difícils, però no tant en el cas de Rússia, ja que tenia facilitats i ajudes de països occidentals (Alemanya cap a Polònia: hi va haver un acord amb Polònia). Als anys 90 va ser l’època d’or de l’hegemonia americana, esdevenint com a gran potència mundial. Però van aparèixer nous elements que van donar lloc a grans canvis: l’aparició d’Internet com a nou entorn de llibertat, fet que provoca una descentralització mundial important. Per altra banda, un altre element van ser els acords de liberalització del comerç mundial (fins als 90 hi havia barreres a través dels aranzels). El primer a aplicar això va ser Europa, que promovia un comerç mundial. Es va crear la World Trade Organization, la qual impulsava aquest procés; a més, les noves tecnologies i els moviments de població van ajudar. Just en aquest moment van emergir com a nous motors de l’economia global els “Tigres Asiàtics”: van ser economies molt fortes de Japó, Malàisia, Taiwan i Hong Kong.

La Guerra del Golf

Es va produir la Guerra del Golf: Saddam Hussein va decidir envair Kuwait pensant que no hi hauria cap intervenció internacional, però no va ser així. Hi van intervenir els EUA, per tant, va ser una guerra de coalició internacional. Els EUA van envair i treure els iraquians en poques hores.

La Guerra dels Balcans

La guerra va tornar a Europa amb la desmembració de Iugoslàvia, la qual va provocar la Guerra dels Balcans. Anteriorment, Iugoslàvia va ser un país que no va estar sotmès al poder soviètic i va liderar un moviment en contra dels no-alineats. Històricament, parlem d’un país molt plural respecte a l’ètica i la religió, i a més, va ser un país castigat per la Segona Guerra Mundial, on van quedar dividits entre els que donaven suport a Hitler i els que donaven suport a Rússia i Gran Bretanya. Per tant, es tractava d’un territori format per occidentals i orientals: Eslovènia i Croàcia eren catòlics i vinculats a Àustria i Gran Bretanya, Sèrbia eren ortodoxos i eren de cultura propera a Rússia, Bòsnia estava dividida entre catòlics, musulmans i croates, i Macedònia era similar a Grècia. Aquest pluralisme es va mantenir després de la Segona Guerra Mundial gràcies a Tito, qui respectava totes les religions i mantenia la unitat. Quan va morir es va donar la desmembració de Iugoslàvia, provocant la Guerra dels Balcans. El principal culpable va ser Sèrbia, qui creia que amb la mort de Tito podia dominar tot Iugoslàvia.

Fets destacats del conflicte

• Eslovènia va independitzar-se pacíficament després de Macedònia.
• La Guerra de Bòsnia va ser la més brutal perquè on havien conviscut molts anys catòlics, musulmans i ortodoxos va sorgir una tensió que va esdevenir una guerra on va morir molta població civil.
• La Guerra de Kosovo, territori dins de Sèrbia, va ser intervinguda per forces europees.
• La importància de la intervenció de l’OTAN sense l’aprovació de les Nacions Unides.

Després d’aquestes successives secessions, una part dels Balcans forma part de Turquia, Bulgària, Romania i Moldàvia. En definitiva, va ser una zona molt inestable amb tensions territorials.