Unió Catalanista, Bases de Manresa i Lliga Regionalista: Orígens del Catalanisme Polític

La Unió Catalanista i l'Assemblea de Manresa (1891-1892)

La Unió Catalanista, creada el 1891, va néixer amb l'objectiu d'organitzar el moviment catalanista i coordinar tots els grups existents en una federació. El seu propòsit principal era crear un programa comú que aglutinés les diverses sensibilitats. Estava formada principalment per propietaris mitjans, comerciants i professionals liberals.

L'Assemblea de Manresa i les Bases (1892)

El primer acte significatiu de la Unió Catalanista va ser l'Assemblea de Manresa, celebrada el 1892. En aquesta assemblea es van redactar les cèlebres Bases de Manresa, un document fonamental que plasmava el pensament catalanista conservador, establia els principis del catalanisme polític i definia el paper que Catalunya hauria de tenir en la política espanyola. Enric Prat de la Riba va ser el principal redactor d'aquestes bases.

Demandes de les Bases de Manresa

Les Bases de Manresa presentaven una sèrie de demandes que resultaven pràcticament inadmissibles per a l'Estat espanyol de l'època. Entre les seves propostes més destacades hi havia:

• La defensa de la llengua catalana com a oficial.
• El control de les finances i del sistema tributari per part de Catalunya.
• El control exclusiu de l'educació.
• La iniciativa legislativa pròpia.
• Un servei militar voluntari.
• Que els càrrecs públics fossin ocupats exclusivament per catalans.

El Catalanisme com a Regeneracionisme i el Despertar Polític

El Desastre del 98, amb la pèrdua de les últimes colònies espanyoles, va tenir un impacte profund en l'economia espanyola i va provocar canvis polítics significatius. Aquest context va propiciar el despertar i la consolidació del catalanisme com a força regeneracionista.

Conseqüències del 98 i l'Emergència de Partits Catalans

Després de la Guerra de Cuba, l'exèrcit espanyol va perdre força i prestigi, fet que va impulsar Catalunya a crear els seus propis partits polítics. El catalanisme d'aquesta època reivindicava:

• El sufragi universal.
• Una major presència de forces socials i col·lectives en la política.
• La fi del caciquisme.

Crisi Política i el Tancament de Caixes (1899)

L'arribada del general Polavieja, ben rebut a Catalunya, i la seva posterior participació en el govern de Silvela, van generar expectatives. Polavieja va escoltar les demandes de la Lliga Regionalista (que es formaria posteriorment). No obstant això, en ser les reformes proposades pràcticament impossibles d'implementar, el govern de Silvela va començar a ser mal vist.

El descontentament va augmentar considerablement en anunciar-se l'increment d'impostos per fer front als deutes de guerra. Aquesta mesura va provocar el cèlebre Tancament de Caixes el 1899, un moviment de protesta que va afectar greument el govern de Silvela.

Naixement de Noves Formacions Polítiques (1899-1901)

El 1899, en aquest clima de descontentament, va néixer la Unió Regionalista, formada per industrials i representants de la burgesia agrària. Aquesta formació demanava autonomia política i administrativa, comptava amb una gran base social i dirigents amb experiència política.

Posteriorment, el 1900, es va fundar el Centre Nacional Català, amb figures destacades com Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó. Aquests dos partits, amb interessos semblants, van decidir presentar-se junts a les eleccions espanyoles del 1901 sota la coalició coneguda com la Candidatura dels Quatre Presidents.

L'Èxit de la Lliga Regionalista i el Fi del Caciquisme

La Candidatura dels Quatre Presidents va obtenir un èxit electoral notable, fet que va comportar la unió definitiva de la Unió Regionalista i el Centre Nacional Català en la Lliga Regionalista. Aquesta es va convertir en la primera formació política moderna a Espanya.

A partir del 1901, l'impacte de la Lliga Regionalista va ser tal que el sistema de caciquisme, tradicionalment dominant en la política espanyola, va començar a perdre la seva efectivitat a Catalunya.