La Unió Dinàstica de Castella i Aragó: Els Reis Catòlics
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,62 KB
Els Reis Catòlics: Exemple de Monarquia Autoritària
Castella i Aragó al Segle XV
En la primera meitat del segle XV, el territori de la península Ibèrica estava dividit en cinc grans unitats polítiques:
- La Corona de Castella
- La Corona d'Aragó
- El Regne de Navarra
- El Regne de Portugal
- El Regne Islàmic de Granada
La Corona de Castella
La història de la Corona de Castella en el segle XV va estar marcada per les contínues revoltes dels nobles. Quan el rei Enric IV va morir el 1474, els castellans es van dividir entre els partidaris de la seva filla Joana (anomenada la Beltraneja) i els de la seva germana Isabel. Aquesta última va ser proclamada finalment reina de Castella, després d'una guerra civil que va durar cinc anys.
La Corona d'Aragó
A la Corona d'Aragó, la mort sense descendència de Martí I el 1410 va deixar vacant el tron. El 1412 es van reunir a Casp nou compromissaris, tres per cada regne que formaven la Corona (Aragó, Catalunya i València), i van nomenar rei Ferran d'Antequera, de la dinastia Trastàmara, la mateixa que governava a Castella des del segle anterior.
La Unió Dinàstica
El 1469 s'havien casat Ferran, fill del rei d'Aragó, i Isabel, germana del rei de Castella. El 1477 Isabel es va convertir en reina de Castella, i el 1479 Ferran va succeir el seu pare en el tron aragonès. Aleshores, es va produir la unió dinàstica de la Corona de Castella i de la Corona d'Aragó.
Isabel i Ferran van utilitzar els matrimonis dels seus fills per establir aliances amb Portugal, Anglaterra i el Sacre Imperi.
Però aquesta unió tan sols era una unió personal. Isabel i Ferran, els anomenats Reis Catòlics, governaven conjuntament els seus territoris, però cada regne va mantenir les seves pròpies lleis i institucions. Per això, després de la mort d'Isabel (1504), la unió dinàstica va estar a punt de desfer-se.
Confirmació de la Unió
El tron castellà va passar a la seva filla Joana (anomenada la Boja), mentre que Ferran va continuar com a rei d'Aragó. La bogeria de la reina Joana la va incapacitar per al tron i va ser Ferran qui va acabar exercint la regència fins que Carles I, fill de Joana la Boja, va ocupar el tron de les dues corones el 1516.
D'aquesta manera, la unió dinàstica va quedar confirmada definitivament en les persones de Carles I i els seus successors.