La Unió Dinàstica i la Construcció de l'Estat Modern a Espanya

La Construcció de l'Estat Modern: La Unió Dinàstica

Els antecedents de la construcció de l'estat modern es troben a les guerres civils que van assolar tant Castella com la Corona d'Aragó al segle XV. La unió dinàstica es va materialitzar amb el matrimoni secret entre Isabel de Castella i Ferran d'Aragó l'any 1469, abans que tots dos accedissin al tron. Malgrat aquesta unió, cada regne mantenia la seva independència en lleis i moneda. La unió efectiva es va consolidar el 1479, quan tots dos van assumir el tron, coincidint amb el final de la guerra civil castellana. Tot i ser reis dels dos regnes, la independència era notable (una corona, dos regnes). L'objectiu principal era la unitat religiosa i la centralització del poder.

Incorporacions Territorials i Expansió

La màxima prioritat política va ser la unificació territorial de la península Ibèrica, incloent Portugal. La conquesta de Granada, on residien els últims musulmans ocupant un petit territori al sud, va ser relativament fàcil, realitzada entre 1483 i 1492. Després de la capitulació de Boabdil, els Reis Catòlics van respectar les particularitats de la població granadina.

A Navarra, Ferran va aprofitar les disputes internes per ocupar la part sud, annexionant el regne el 1512 i conservant les seves característiques pròpies.

En l'expansió atlàntica, la conquesta de les Canàries es va iniciar el 1402 a Lanzarote, però no es va consolidar fins més tard. La disputa territorial amb Portugal es va resoldre amb el Tractat d'Alcáçovas l'any 1479, que regulava el control de l'Atlàntic. La incorporació de les illes es va fer mitjançant capitulacions amb nobles, no directament per la corona, i aquesta conquesta va ser ràpida, marcada per la castellanització i l'extermini de la població autòctona.

En política exterior, es va intentar una política matrimonial amb Portugal i Anglaterra sense èxit. Posteriorment, la segona filla, Joana, es va casar amb Felip el Bell, arxiduc austríac i hereu de Flandes i Borgonya. L'expansió va continuar pel nord d'Àfrica amb la incorporació de Ceuta, Melilla, entre altres places.

Unificació Religiosa

La unitat religiosa va ser un objectiu prioritari durant la dècada de 1490. Es va aprofitar el rebuig social cap als jueus, mal vistos per motius religiosos i pels oficis que ocupaven (com el préstec i el comerç). Molts d'aquests jueus s'havien convertit formalment, generant el problema de la pureza de sangre i la distinció entre cristians nous i vells.

El 1492 es va decretar l'expulsió dels jueus, dels quals uns 150.000 van fugir. També es va forçar la conversió dels musulmans, que van passar a ser coneguts com a moriscos.